dimecres, 7 de desembre de 2011

Curiositats

Al més pur estil Albert Pla amb La diferencia (disc recomanat), sovint em faig preguntes que no trobo resposta. No sé si fins i tot alguna vegada les havia arribat a formular a La nit dels ignorants. Com sigui però, avui encara no en tinc la resposta. Alguns pensareu que m’avorreixo molt per pensar aquestes coses però, no. Aquestes preguntes són fruit d’alguna reflexió més profunda o la punta d’un iceberg.

La c trencada, les comarques o alguna dita en són les protagonistes. Anem a pams.

Com us deia la c trencada. Us he preguntat mai per quin o quins motius la c trencada no és a l’abecedari català? El primer que la gent diu és: “no hi és?”. Doncs no, no hi és. I, d’alguna manera em sap greu. Com vaig arribar a preguntar-me això? Senzill. Els espanyols hi tenen la ‘ñ’. I, coi! Si els espanyols hi tenen la ‘ñ’, per què els catalans no hi podem tenir la ‘ç’? Aquesta és la qüestió. Ho trobo una falta de respecte per la nostra llengua. Fa molts anys em van dir “és perquè no hi ha cap paraula que comenci per ç’; fals. Al diccionari hi podem trobar ça i ço. I el dubte m’ha perseguit fins avui. Fins i tot ho vaig preguntar a l’Institut d’Estudis Catalans i crec recordar que la resposta fou quelcom semblant a que a França tampoc li tenen. Coi! però França té un estat que els diferencia dels espanyols; nosaltres ni una simple lletra.

Una altra cosa que em té distret, són les comarques. Si observeu el mapa de Catalunya i les seves comarques, veureu que hi trobem l’Alt Empordà i el Baix Empordà, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, Vallès Oriental i Vallès Occidental, Alt Camp i Baixa Camp... és a dir, en la majoria i, lògicament, trobem parelles de comarques. Però n’hi ha algunes que falla. Si hi ha el Baix Llobregat, on és l’Alt? I on és la Baixa Ribagorça, La Terra Baixa o l’Alt Ebre? No em negareu que és curiós. És que potser quan es va confeccionar el mapa realment hi eren i ara han desaparegut? No ho sé. I això venia arran de diverses jornades laborals al Baix Llobregat. Al llarg del recorregut vas travessant comarques fins que veus que arribes al Baix Llobregat; i, tenint en compte que veníem del nord, al moment vaig pensar: “i l’Alt ja l’hem passat?”.

Una altra. Aquella curiosa dita de posar-hi més pa que formatge. No l’entenc. Què hi ha d’anormal que s’hi posi més pa que formatge? Tots els entrepans normals tenen més pa que formatge. El rar i l’atípic seria just el contrari, que hi hagués més formatge que pa. Això ho he sentit darrerament en algunes retransmissions radiofòniques quan algú es deixa caure a l’àrea. “I ha posat més pa que formatge”, diuen. Evidentment que sé a què es refereixen però, no entenc d’on ve la dita; és que antigament, en comptes de entrepans es feien entreformatges i l’anormal era posar-hi més pa que formatge? No ho sé i no sé si ho sabré mai.

Finalment, el like del Facebook. L’altre dia escrivia -literalment- que estava fart que em donessin tant pel sac. Algú se li va ocórrer fer un “m’agrada”. Què vol dir “m’agrada”? Que els agradava que em donessin pel sac o que es solidaritzaven amb mi? Tampoc ho sabrem mai. Això, amb Google+ no passa perquè disposem del botó +1 o -1; de manera que premis el que premis queda ben reflectit.

Ja ho veieu, curiositats; de ben segur que me’n deixo i en sortiran moltes més. Us heu preguntat mai perquè en espanyol diuen “adiestrar” i en català “ensinistrar”? Tampoc ho sé. El que està clar, curiós o no, que en italià destra és dreta i sinistra és esquerra; tindrà alguna cosa a veure la forma d’ensinistrar dels castellans?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada