dissabte, 28 de gener de 2012

La (in)justícia


Ja no calent per la sentència dels darrers dies, ja es pot dir: la justícia sembla de pandereta i lamentable. Insisteixo, passats un dies i no amb calent. Tot aquell que sigui democràtic se n’hauria de donar vergonya. Jo, el primer. Eps, i, en aquest cas, val a dir que Catalunya tampoc se’n salva. Desconec on són els límits entre la llei i interpretar-la. Bé, la llei, ja ho sabem, les fan a Madrid però, qui les interpreta, són jutges.

Casos flagrants de com funciona la justícia -sense ser jutge però aplicant el sentit comú- és el judici de Camps i Costa. Absolts o declarats no culpables; que ben bé no sé què vol dir. Si han sigut declarats no culpables, deu voler dir que innocents tampoc ho són? Desconec la terminologia legal i què és cada cosa... Però, què era d’esperar d’un jurat popular, imagino, tots residents a una comunitat autònoma on governa amb majoria absoluta el partit del qual forma part l’imputat? És més, quants dels integrants del jurat popular, possiblement, devien votar a Camps? Estic segur que si el judici s’hagués fet a la Guipuzkoa interior o en algun poble on té més suport el Bloc Valencià... un altre gall cantaria.

dilluns, 16 de gener de 2012

Alça Manolo!

Estic segur que si estiguéssim uns quants anys enrere, hauria sortit algú pel Nodo dient allò de “espanyoles, Fraga, ha muerto”. Per sort, avui no passa. Però passen altres coses. Què dir de Fraga? I què no dir?

No sóc dels que m’alegraré de la seva mort. No crec que estigui bé fer-ho. Evidentment, tampoc se m’ha entristit el dia. En qualsevol cas, crec que s'ha de tenir respecte pels difunts. O és que estava bé que els americans orinessin sobre aquella gent?

dissabte, 14 de gener de 2012

El Col·lectiu Emma

Us heu preguntat mai què diuen de nosaltres fora d’aquí? Qui informa a qui de què? Tot plegat sona molt abstracte, oi? Aquests dies hem pogut comprovar-ho però, no és la primera vegada que ho fem.

El maig del 2009 es publicaren articles com How much is enough o Spain’s ‘coffee for all’ can be a bitter brew, als diaris britànics The Economist i Financial Times respectivament. Els articles, entre d’altres comentaris, criticaven l’estat de les autonomies així com la política lingüística, i advertia que la imposició del català podia perjudicar les inversions a Catalunya. Vaja, no ens deixaven pas massa bé.

dissabte, 7 de gener de 2012

El desconcert de CiU

Ja ho he escrit en moltes altres ocasions però, cada dia que passa, em té més desconcertat. Aquesta és l’actitud de CiU. Per molt que tracto d’entendre-ho, no ho entenc. El darrer desconcert, el que he llegit al naciodigital: “Com ser un estat sobirà europeu sense ser independent, segons Mas”. De seguida, m’han vingut dos acudits al cap. 

L’un el va dir no sé qui fa un munt d’anys i fa així: “Què és allò que té orelles de gat, potes de gat, ulls de gat, ungles de gat i cua de gat, i no és un gat? Doncs una gata”. L’altre, més llarg i que ja em ve al cap cada vegada que parlen d’un referèndum que ha d’autoritzar l’estat i monarca espanyol o trencar amb la legalitat espanyola, diu així: “Hi havia una vegada en un desert un home … amb uns grans nivells de testosterona (per ser fi) i no trobava la manera de satisfer el seu desig. Al cap d’uns dies va agafar una camella i començar a provar la cosa. Cada vegada que ho intentava, la camella feia una passa endavant i no hi havia manera. Un dia, es va estavellar un avió; l’única persona que va sobreviure i perquè va curar l’home, fou una dona espectacular i voluptuosa. En senyal d’agraïment, la dona li va dir que li demanés el que fós que ella li donaria. L’home, il·lusionat, li va etzibà: “aguanta’m la camella!””. Sóc dolent explicant acudits però, crec que ja s’ha entès. 

dimarts, 3 de gener de 2012

Començant l'any amb il·lusió

Malgrat tot i, de moment, l’any 2012 ha arrencat molt bé. Escric tant a nivell personal com a nivell col·lectiu. Una de les notes negatives (per mi) és que l’he arrencat amb menys ganes d’escriure però, això va a èpoques; ja m’ha passat en altres ocasions. Entre la darrera entrada a Vicoci i la primera al nou bloc, passaren mesos i mesos i, llavors, ha vingut una tongada força important. Però no és per això que avui em disposo a escriure quelcom.

Com us deia, ha arrencat bé. Aquestes són algunes de les notícies i descobriments que he fet aquest inici d’any.