dissabte, 7 de gener de 2012

El desconcert de CiU

Ja ho he escrit en moltes altres ocasions però, cada dia que passa, em té més desconcertat. Aquesta és l’actitud de CiU. Per molt que tracto d’entendre-ho, no ho entenc. El darrer desconcert, el que he llegit al naciodigital: “Com ser un estat sobirà europeu sense ser independent, segons Mas”. De seguida, m’han vingut dos acudits al cap. 

L’un el va dir no sé qui fa un munt d’anys i fa així: “Què és allò que té orelles de gat, potes de gat, ulls de gat, ungles de gat i cua de gat, i no és un gat? Doncs una gata”. L’altre, més llarg i que ja em ve al cap cada vegada que parlen d’un referèndum que ha d’autoritzar l’estat i monarca espanyol o trencar amb la legalitat espanyola, diu així: “Hi havia una vegada en un desert un home … amb uns grans nivells de testosterona (per ser fi) i no trobava la manera de satisfer el seu desig. Al cap d’uns dies va agafar una camella i començar a provar la cosa. Cada vegada que ho intentava, la camella feia una passa endavant i no hi havia manera. Un dia, es va estavellar un avió; l’única persona que va sobreviure i perquè va curar l’home, fou una dona espectacular i voluptuosa. En senyal d’agraïment, la dona li va dir que li demanés el que fós que ella li donaria. L’home, il·lusionat, li va etzibà: “aguanta’m la camella!””. Sóc dolent explicant acudits però, crec que ja s’ha entès. 

Bromes a part, segons Artur Mas, els quatre pilars són: 
  1. Les polítiques properes als ciutadans. 
  2. Les polítiques de seguretat interior.
  3. Les relacions exteriors.
  4. La capacitat per recaptar impostos 
Bravo. Suposo que, seguint el criteri del pilar tercer, és per això que ha anat tancant algunes delegacions a l’estranger. Per altra banda, amb això, qui garanteix la nostra llengua al si de la UE? I quant a les seleccions esportives, per exemple? A la taula dels estats, com hi estarem representats? Farem un pilar de quatre (Espanya, Catalunya, Euskadi i Galiza) amb folre i manilles (resta de comunitats)? Molt em temo que el pilar seria d’u. 

Però bé. Algú em pot explicar què se n’ha fet de la casa gran del catalanisme? Ho he cercat al Google Maps i el més semblant que he trobat és alguna cosa que es diu Casagran a la Rambla de Catalunya i, curiosament -no és broma-, si ens hi aproximem amb el Google Street View és un bar-grill anomenat Happy. Vegeu la foto: 

Començo parlant de la Casa Gran, perquè llavors ha vingut això del dret a decidir, de la transició nacional, del concert econòmic pacte fiscal, perdó... Pacte que, full de ruta del qual ha estat encarregat a la fundació Catdem (desembre del 2011) i no s’hi posarà abans d’un any. Per altra banda, Artur Mas també ha dit que això del pacte fiscal... Ja s’ho començaran a mirar a partir de l’estiu. 

Amb tot, insisteixo amb un parell de coses. Algú, aquesta legislatura quedarà molt malament. O CiU o part dels catalans. Si tot això és per fer veure als que no ho tenen clar que l’únic camí és l’estat propi, diu molt de la majoria dels catalans. S’haurà de tornar a posar de moda aquell bonic adhesiu amb el que alguns s’hi sentien tant identificats. Parlo de l’ase, és clar. Un ase, que a més, va perseguint pastanagues en forma de cases grans, drets a decidir, transicions i pactes fiscals. Per altra banda, si tot això no és per aquests fins, CiU haurà traït al poble de Catalunya. O una cosa o l’altra; no crec que hi hagi terme mitjà. 

Seguint aquest fil, la meva percepció és la següent. Com que vistes les darreres actuacions no em sembla que la cosa vagi per la primera opció, penso que, coneixent els catalans, el senyors de CiU aniran posant pastanagues davant dels ases. Això del pacte fiscal ja va començar amb les eleccions autonòmiques, va seguir amb les municipals i ha seguit amb les espanyoles. Qui dia passa any empeny. Ara, diuen que ja s’ho miraran a l’estiu; acabat aquest s’ho començaran a mirar (o no) però diran que això s’haurà de fer de cara al nou sistema de finançament de les comunitats autònomes que, si no m’erro, s’acaba el 2013. De fet, el ministre d’interior ja ho va deixar anar al novembre. I què passarà entre el 2013 i el 2014? Crec que alguna cosa hauran de treure de la màniga per aguantar fins les properes eleccions on, tal i com ho veig, ens diran que necessitaran un govern fort a Catalunya per poder negociar el pacte fiscal. Us sona? 

Amb tot però, insisteixo amb el fet que estic totalment en contra del pacte fiscal. Fins avui, no m’han donat raons per creure-hi. Essent maltractat i insultat, no en tinc prou en que només deixin d’insultar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada