dissabte, 28 de gener de 2012

La (in)justícia


Ja no calent per la sentència dels darrers dies, ja es pot dir: la justícia sembla de pandereta i lamentable. Insisteixo, passats un dies i no amb calent. Tot aquell que sigui democràtic se n’hauria de donar vergonya. Jo, el primer. Eps, i, en aquest cas, val a dir que Catalunya tampoc se’n salva. Desconec on són els límits entre la llei i interpretar-la. Bé, la llei, ja ho sabem, les fan a Madrid però, qui les interpreta, són jutges.

Casos flagrants de com funciona la justícia -sense ser jutge però aplicant el sentit comú- és el judici de Camps i Costa. Absolts o declarats no culpables; que ben bé no sé què vol dir. Si han sigut declarats no culpables, deu voler dir que innocents tampoc ho són? Desconec la terminologia legal i què és cada cosa... Però, què era d’esperar d’un jurat popular, imagino, tots residents a una comunitat autònoma on governa amb majoria absoluta el partit del qual forma part l’imputat? És més, quants dels integrants del jurat popular, possiblement, devien votar a Camps? Estic segur que si el judici s’hagués fet a la Guipuzkoa interior o en algun poble on té més suport el Bloc Valencià... un altre gall cantaria.

Però n’hi ha més de casos com aquests. No com aquest, sinó que veus que alguna cosa falla. Millet, Núñez i Navarro, Garzón... Sí, Garzón. Ja sé que molts direu que es mereix el que li està passant pel que va fer abans dels jocs de Barcelona amb uns independentistes i per altres accions però, no barregem les coses. De la mateixa manera que allà va actuar malament, ara se li està cometent una greu injustícia; va posar el nas on no tocava i mira’l. Que ningú em malinterpreti; no estic dient que sigui un Sant, sinó que el concepte de justícia varia en funció de la persona i del tema.

Per posar uns exemples més, el cas Urdangarín. Què? Segurament res; com possiblement el de Bono. I sobre el cas de la Marta del Castillo? I a l’altra cada de la moneda que no massa mitjans se n’han fet ressò, el cas de Santi Garcia, un jove de 27 anys a qui una noia el va acusar de violació i li han fet passar 5 mesos a la presó per, passat aquest temps, demostrar amb l’ADN que realment és innocent. Com és habitualment, el primer que es va fer és jutjar-lo públicament i, cas que sigui innocent, llavors ja veurem què fem. La presumpció d’innocència ens la passem per l’Arc de Triomf. Tristament, sembla que la justícia no té els mateixos ulls quan una dona denuncia a un home que quan passa -si és que passa- a l’inversa. I, encara més tristament, n’hi ha que s’aprofiten d’això fent un mal irreparable. I ara qui li torna la vida anterior al Santi? Suposo que li diran que intenti oblidar-ho, oi?

Conclusió: la (in)justícia sembla de fireta i llastimosa; bàsicament, ho constaten dues raons. En la imatge següent teniu la valoració d’independència judicial corresponent als ‘The Global Competitiveness Report’  dels darrers 3 anys que elabora el Fòrum Econòmic Mundial (2009/10, 2010/11, 2011/12) entre uns 140 països del món.

La segona, ja ho podíem veure a l’Escurçó Negre en el capítol El socarrador ensumabruixes de la segona temporada. Apunt de jutjar-lo per un afer de bruixeria, el que llavors acaba essent bruixot, acaba convencent el tribunal i al públic amb uns arguments:
  • Concloure que feia veure sang amb llet a un gat després d’una malinterpretació d’un joc de paraules.
  • I fer passar com a testimonis un cavall, al que acusa d’amagar informació i per això no parla, i a un gos, qui assegura, és fill del mateix Ed i d’una prostituta.

Una bona metàfora de com sembla funcionar la justícia. Sense descobrir la sopa d’all, la justícia no es jutja per aquesta mateixa, sinó pel talent d’un bon comercial que pugui vendre millor el producte al tribunal i/o al jurat. No és innocent o culpable qui ho és, sinó qui té al darrera bons advocats -comercials- que sàpiguen vendre bé el producte.

Tot plegat molt trist perquè, com és evident, no tots som iguals davant de la justícia ni de la llei. Espero i desitjo que mai ens hi hàgim d’enfrontar perquè, evidentment, els que no disposem de grans recursos tenim les de perdre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada