dimarts, 3 de gener de 2012

Començant l'any amb il·lusió

Malgrat tot i, de moment, l’any 2012 ha arrencat molt bé. Escric tant a nivell personal com a nivell col·lectiu. Una de les notes negatives (per mi) és que l’he arrencat amb menys ganes d’escriure però, això va a èpoques; ja m’ha passat en altres ocasions. Entre la darrera entrada a Vicoci i la primera al nou bloc, passaren mesos i mesos i, llavors, ha vingut una tongada força important. Però no és per això que avui em disposo a escriure quelcom.

Com us deia, ha arrencat bé. Aquestes són algunes de les notícies i descobriments que he fet aquest inici d’any.

Just a les acaballes i a principi, veia aquest fotografia via Facebook:

L’endemà, si mal no recordo veia el següent vídeo també via Facebook.

Ja sé -perquè també ho he manifestat amb anterioritat- que per aquestes dates a la gent se li entendreix el cor. Vaja, que és difícil que missatges com aquests floreixin en ple estiu. Però, certament, encasa que sigui per aquestes festes, val la pena recordar-ho i reflexionar-hi. Són lemes i formes d’entendre la vida que molts haurien de tenir present. Saber estendre la mà, i saber prendre-la. Com deia al Twitter, jo, si no hi ha cap daltabaix, continuaré essent on sóc per si faig falta a algú o a quelcom. Parlo de persones i de país.

Una altra notícia que m’ha agradat llegir, és la del meu alcalde. Preveu tenir estat propi en un parell o tres d’anys i, com jo, no veu clar això del pacte fiscal. És per felicitar-lo i per felicitar-se. Tot plegat ha pres un rumb que ja no té aturador. Com el Barça de les anteriors dues o tres darreres temporades, aquesta lliga només la podem perdre els catalans. I si badem, la podem perdre; ja li va passar al Rijkaard. Per tant, no val a badar. Cada dia son més els municipis que pugen al carro de la independència endegada per Vila d’Abadal. Veurem com evoluciona però, té bona pinta. I, també a destacar, sense deixar de tocar de peus a terra, generar optimisme i il·lusió en aquests temps difícils.

Seguint amb aquest fil, ahir mateix. Fantàstic i espectacular el reportatge d’ahir de TV3 titulat Soufian, el nen que volia volar; no us el perdeu. D’ençà d’uns anys, sóc molt crític amb la televisió pública catalana (?) però, quan se’ls ha de felicitar, se’ls felicita. Ja us el mirareu. Només un parell de reflexions al respecte. La primera, no tenim dret a queixar-nos. La segona, qui no entengui el concepte de felicitat, que prengui a Soufian com a exemple. Malgrat ser un tòpic, és un d’aquells exemples que, tot i les adversitats, mai deixa de regalar un somriure. Humilitat, generositat, felicitat i …Somriure. Un consell pel 2012: somrieu. A mi em costa molt però, per la felicitat que ofereix i reculls, val molt la pena. Ahir, finalment, fou Trending Topic al Twitter. I s’ho mereix. Cap dels entrevistats li va saber posar límits al seu camí; serà i farà el que vulgui. Tant de bo sigui així. Aquesta és l’actitud que hauríem de prendre cada dia en sortir de casa.

I, aquest matí, n’era un altre de Trending Topic: #catalunyanewcountry. Personalment, preferiria i prefereixo que sigui una realitat en comptes de TT. Continuo pensant que depèn de nosaltres i cada dia el tenim més a prop, però fa falta més coratge, valentia i, per què no, compromís i voluntat. Seguint amb aquesta nova línia, una darrera bona notícia fou la que donà E(RC). Aquest any intentarà recuperar les sigles ERC al seu logotip. D’alguna manera, tornar a posar les coses al seu lloc. A veure si finalment, puc deixar de posar parèntesis entre la E i la R i al final de la C. Tanmateix, la proposta que els faig és que en comptes de ERC, passin a denominar-se CRE; qüestió de prioritats i de fàcil posar en lemes com: hi torno a CREure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada