dissabte, 4 de febrer de 2012

El temps


Voleu dir que n’hi havia per tant? Parlo de l’onada de fred, és clar. No sé si sóc jo que estic mal informat (darrerament no miro TV3 (la seva)) i potser ho van avisar amb més temps però, des de dimarts o dimecres que vaig començar a sentir que havia de venir un onada de fred i un temporal força important de neu. Fins aquí tot normal.

El problema va venir quan, des d’arreu -començant pels informatius de mitjans públics i acabant pel propi ministre conseller d’interior(és veritat, que som una comunitat autònoma i no en tenim de ministres)- van començar a anunciar una espècie de fi del món al més pur estil Mayas o Incas. Ja em vaig imaginar el de l’anunci d’Axe construint una espècie de vaixell i el presentador aquell d’una televisió espanyola anunciant-t’ho i, alhora, delectant-se amb el moment. La predicció venia a dir que ho paréssim tot, no sortíssim de casa i, sobretot, tinguéssim molta cura perquè un temporal de neu acompanyat d’un fred siberià (deien que des de la dècada dels 50 no s’havia vist res igual) travessaria Catalunya.

I, finalment, pràcticament res d’anormal en un hivern normal. Vull dir, en el cas de la comarca d’Osona i Vic concretament, sí, va nevar (no pas exageradament) i sí, fa fred; m’atreviria a dir com qualsevol o fins i tot menys, que qualsevol hivern normal. Tot plegat em porta a reflexionar sobre 3 temes i, contràriament del que penso habitualment, a favor del govern i dels homes del temps.

A mi particularment m’ha afectat de manera especial. Havíem de fer una conferència sobre el Col·lectiu Emma i no ha estat possible. Em feia molt il·lusió i el temps ens ho ha espatllat; però la intentarem fer més endavant perquè val molt la pena. M’ha sabut greu, no per a mi, sinó per a la gent que havia de venir, pel propi Salvador Garcia i per les organitzacions que ens havien ajudat a difondre l’acte i també han hagut d’avisar als seus associats que es cancel·lava. Però, com diu la màxima, més val prevenir que curar. I posar en risc a gent, ja no només pel fet de si se’t posa a nevar a desenes de quilòmetres de casa i no hi pots tornar, sinó pel possible estat de les carreteres i el risc que comporta circular-hi. Continuo pensant el mateix, més val prevenir que curar.

D’altra banda, cert, hi han posat més pa que formatge. S’han passat tres pobles. Han pecat una mica de prevenció. Han posat tot el país en risc i, pitjor encara, jo no he pas sentit a dir que s’hagin equivocat. No ho dic pas amb sentit de disculpar-se que, no crec que ho facin mai amb res, sinó pensant amb la propera possible nevada o front que pugui venir en un futur. Penso que ha tingut un paper destacat en la presa de decisions la nevada del 2010. Aquella que, al contrari d’aquesta, no havia de ser res i va col·lapsar el país. I aquesta ha sigut a l’inrevés. Però fora bo dir que s’han equivocat perquè, pensant amb el conte del 'Pere i el llop', en la propera ocasió que informin que el món s’acaba, és possible que ningú els faci cas pensant, precisament, amb l’exageració d’aquesta. Ja m’ho puc imaginar. El mateix procés que fins ara amb dues diferències substancials; en primer lloc, tot podria acabar passant i, en segon, la gent, que pensant en aquesta, no en faria cas. I és quan tindrem els problemes.

Finalment, els models meteorològics. No dubto que els models actuals diguessin que havia de passar tot el que havien anunciat però, cal seguir treballant en aquest àmbit per afinar-ho més. Hi ha models per preveure terratrèmols, tsunamis i d’altres però, el que avui ens afecta més és, sens dubte, els del temps. Desconec l’estat d’aquestes investigacions i com funcionen però, pel bé de tothom fora bo que hi invertissin recursos. Més val prevenir que curar, sí, però també és cert que fer parar els països (empreses, escoles i universitats) no pot ser bo de cap de les maneres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada