dissabte, 31 de març de 2012

Atropellaments a Vic

Intento recuperar els darrers i obvio els de tren: 
03/05/2011: atropellen una nena de quatre anys a Vic. 
04/05/2011: detingut després de provocar un doble atropellament al centre de Vic. 
05/05/2011: atropellen una nena de 4 anys a Vic. 
10/08/2011: una ferida greu en un atropellament a Vic. 
11/08/2011: atropellament lleu a Vic. 
16/08/2011: atropella un home a la carretera de la Guixa i fuig. 
21/09/2011: una nena de 7 anys resulta ferida lleu a causa d'un atropellament a Vic. 
22/10/2011: dos atropellaments al mig de Vic en poc més d’una hora. 
05/10/2011: una menor resulta ferida lleu en un atropellament a Vic. 
11/10/2011: un nen de 3 anys ferit lleu aquest dilluns a Vic a causa d’un atropellament. 
25/10/2011: una dona, ferida greu en un atropellament a Vic. 
12/11/2011: un autobús atropella una dona en un pas de vianants de Vic. 
12/12/2011: un home resulta ferit greu a causa d'un atropellament a Vic. 
10/01/2012: atropellen un home de 64 anys quan creuava un pas de vianants a Vic. 
08/02/2012: atropellen a Vic una nena de 12 anys que creuava un semàfor en verd. 

Em recorda a la conversa que tenien dos companys quan un llegia el titular en un diari: 
- “un home és atropellat cada 5 minuts”. 
- “Doncs pobre home!” 

Per sort, tots els atropellaments aquests no són de la mateixa persona. Fins i tot, l'Ajuntament de Vic i el RACC, preocupats pel tema, el passat dia 9 de febrer van engegar una campanya de sensibilització per disminuir els atropellaments. Jo, què voleu que us digui... s’hauria de començar a multar l’incivisme i acabaríem abans. Amb tot, sincerament, vist l’incivisme, trobo que encara són pocs. 

N’hi ha que entenem les coses a la primer o segona però, n’hi ha que només entenen les coses a base de patacades. En aquesta cas, a base de multes. I és que el tema és preocupant. Crec que multant el comportament de segons quins vianants (no tots els atropellats són culpa dels vianants), d’alguna manera sensibilitzaríem a la gent i, si més no, de ben segur faríem créixer les arques de l’ajuntament. Hi ha gent molt incívica a Vic! 

Un parell d’exemples que m’he trobat darrerament i que ho podeu comprovar tranquil·lament en un lloc tant concorregut com el pas de vianants entre el Passeig i el Carrer Manlleu. D’una banda, veus gent gran que travessa amb vermell; per l’altra veus gent amb criatures i/o cotxets, travessant amb vermell! Em sembla intolerable fer això amb criatures pel mig. Per sort, n’hi ha que ho tenen ben après i, com vaig sentir una vegada, des de sobre el cotxet no permeten als seus pares a travessar fins que el semàfor dels vianants és verd malgrat el dels cotxes sigui vermell. “Vermeeeeeeeeeell!”, vaig sentir en una ocasió. 

Però si tot això és intolerable, més ho és quan passen una parella de municipals i fan cas omís. Bravo! No hi ha mes o setmana (a temporades) que no hi hagi atropellaments a Vic, la gent no es sensibilitza i, per acabar-ho d’adobar, els municipals no hi fan res. Com s’ha de resoldre això? 

I aquest és el cas dels vianants que travessen pel pas de vianants però, què dir dels que travessen pel mig del carrer? Ja ho havia escrit en d’altres ocasions. Gent que travessa amb total parsimònia i més aviat amb paral·lel i no pas en perpendicular. Generalment també és gent de mitjana o avançada edat; gent que, per poc responsables que siguin, haurien de conèixer el que passa darrerament a Vic i el perill que comporta fer aquestes coses. I d’aquesta gent, també n’hi ha de dues classes: aquells que es pensen que, no només la vorera, sinó també la carretera és seva, i els que són com la dona amb qui fa uns dies vaig tenir una petita discussió. 

Vaig veure-la que mirava a banda i banda del carrer; dedueixo que em va veure, però va disposar-se a travessar. Generalment són gent que són conscients que vénen cotxes però, “ja frenaran”, i d’això es valen. En fi, frenada brusca i la noia ni s’immuta. Abaixo el vidre i li demano explicacions. “Despistada. Ho sento”, em contesta; amb aquell to i forma com els que et demanen disculpes abans -abans!- de saltar-se un stop! És a dir, ja ho sé que és culpa meva però, és igual. Despistada... I si és el conductor el que va despistat? El problema que li encolomen. O pitjor encara, tota la gent que conscientment travessa d’aquesta manera, es comporta de la mateixa manera quan van amb cotxe? Vull dir, si com a vianants pensen que els cotxes ja frenaran, com a conductors deuen pensar que ja s’apartaran? Tenim un problema. 

Solució òptima: educació cívica i vial; solució productiva: començar a multar als vianants incívics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada