dimarts, 6 de març de 2012

Baròmetre CEO (2)

La primera i darrera vegada que vaig valorar el baròmetre del CEO va ser fa uns 8 mesos (aquí). Aquesta setmana passada -divendres- va sortir el darrer i ha estat notícia per diverses coses. El baròmetre en si, us el podeu descarregar des d’aquí. Són 64 pàgines. No us espanteu, si hi traieu les gràfiques i els títols, es queda pràcticament amb l’índex. Vull dir que amb 15 o 20 minuts l’he acabat. I val la pena.

Ja us avanço les meves conclusions. O bé no s’ha de fer cas d’aquests baròmetres i/o la societat catalana és molt, molt, mooooooooooooolt complexa. Massa i tot. Ja ho he dit en reiterades vegades, Catalunya és un país molt estrany. Amb tot això, cal afegir-hi una altra conclusió que vaig constatant d’ençà d’un temps: la política és molt complicada i jo particularment no entenc un borrall de res del que està passant. Doncs, vinga! Fem una lleugera anàlisi d’algunes de les preguntes i reflexionem-hi. Ep, avís a navegants! No sóc sociòleg ni estadístic i intentaré utilitzar el sentit comú.

Pregunta 1: “Quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya?” Per ordre de principals problemes tenim: atur i precarietat laboral (74%), funcionament de l’economia (43.9%), insatisfacció amb la política (18.5%), sistema de finançament de Catalunya (11.3%), immigració (10.2%), sanitat (9.3%), relacions Catalunya-Espanya (9.1%), educació, cultura i investigació (9%); i en segueixen. És a dir, el pacte fiscal (antigament concert i futur engany) que interessa a tothom del món mundial, vindria a ser la quarta preocupació amb un gran i meritori 11.3%. Com és sabut i palès per tothom, les relacions entre Catalunya i Espanya passen pel pitjor moment de la història; ho avala el 7è lloc amb un 9.1%; potser sí, realment no preocupa a la gent. I, finalment, l’educació, cultura i investigació, només preocupa a un 9% i és 8a preocupació. Sí, que anem bé.

Pregunta 2: “Quin d’aquests problemes considera que és el més important?” 54.3% d’atur i precarietat laboral, 17.9% del funcionament de la política, 6.3% d’insatisfacció política, 5.4% del sistema de finançament de Catalunya i 3.8% les relacions Catalunya-Espanya. Pacte fiscal, preocupació i prioritat absoluta dels catalans. Diuen. Val a dir que la resposta té trampa perquè és de resposta simple, però bé.

Pregunta 15: “Es considera vostè molt informat/ada, bastant, poc o gens informat/ada del que passa en política?” Aquesta, per si sola no la volia posar però, llavors veurem perquè la poso. 9.7% diu que molt; segueixen un 54.2% de bastant, 30.4% de poc i 4.6 de gens.

Pregunta 16 i relacionada amb la 15: “Vostè a través de quins mitjans s’acostuma informar dels temes polítics?” (resposta múltiple). 85.3% a través de la TV, 65% premsa, 50.4 d’amics, familiars, coneguts (pujada del 22%!); el segueix un 47.3% de ràdio i un pobre -pobríssim- 35.5% d’Internet.

Pregunta 16a: “A quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment els informatius?” Un 56.2% afirma que TV3 (la seva), seguit d’un 17.1% de TVE 1, 7.5% de Tele 5, 6.3% d’Antena 3 i un 3.5 del Canal 3/24.

Pregunta 16b: “A quina emissora de ràdio acostuma vostè a escoltar els informatius habitualment?” 26.4% Cat Ràdio; 22.1% Rac1; 13.1% SER; 6.9 Cat Info. Veurem què diuen els propers estudis de mitjans. Sí, aquells que els informatius de Catalunya Ràdio diuen que són la ràdio més escoltada. No? sí, sí, aquells que Rac1 diuen que és la ràdio més escoltada!

Pregunta 16c: “Quin diari llegeix amb més freqüència?”: LV català: 22%, LV castellà: 13.2%. El Periódico català: 13%, El Periódico castellà: 10.6%. Els segueixen El País, El Punt Avui i el Diari Ara amb un 8.5% i 5.9% i 4.2% respectivament. És motiu per alegrar-se que la premsa escrita en català guanyi l’escrita en castellà. Però aquesta és una pregunta trampa perquè no es pot saber quants navegants llegeixen LV El Periódico o l’Ara en format digital. I si ens posem en el món digital, on són naciodigital i elsingulardigital, per posar un exemple?

Conclusions de la pregunta 15 i 16. Tenim que un 64.9% es considera que està molt informat o bastant, però la majoria s’informen de la televisió (majoritàriament d’una televisió poc plorar, espanyolista i socialista com TV3) i dels familiars, amics i coneguts. Vaja, suposo que aquesta, també s’informen de la mateixa manera i, ja ho sabeu, he sentit un que diu que... Aquesta manera d’informar-se defugi del principi del periodisme, la credibilitat, la pluralitat i la veracitat. On, precisament, es poden trobar més freqüentment aquestes característiques és a Internet; doncs, en principi, no té censura. I més que Internet, considero que per estar ben informat has de llegir el màxim que puguis de diverses fonts el màxim de lliures i fer-ne una espècie de mitjana. Internet, només és utilitzat per un trist 35.5%. Sobre les ràdios... bé, si més no sembla compensat. I sobre els diaris, ja us ho he comentat.

Pregunta 18: “Està vostè molt, bastant, poc o gens satisfet/a amb el funcionament de la nostra democràcia”. 49.1% poc satisfet i 16.7% gens satisfet. La pregunta és; “i què has fet o penses fer per canviar-la?”

Pregunta 23a: “Vostè com es defineix d’extrema esquerra, esquerra, centre esquerra, centre, centre dreta o extrema dreta)”. Tenim que de l’extrema esquerra fins al centre, un 51.2%; el centre un 21% i del centre a l’extrema dreta un 14%; a destacar el 13.5% que no ho sap o no contesta. Deu ser per això que dels 135 diputats del Parlament, 83 (61.48%) pertanyen a CiU (62), PP(18) i C’s (3). Vaja, o els d’esquerres no voten o voten els de la dreta... Si el 51.2% diuen que són entre centre esquerra i extrema esquerra, no pot ser que només estiguin representats per 48 diputats (35.56%); els de SI són transversals i no els poso enlloc. Costa d’entendre, no?

Pregunta 27: “Creu que Catalunya ha assolit...” Atenció: 4.4% massa autonomia! El segueix un 4.9% que no ho sap, un 23.9 d’un nivell suficient i un 65.7% d’un nivell insuficient d’autonomia. I vostè -aquesta la formulo jo- que vol si creu que hem assolit un nivell insuficient? Pregunta 28.

Pregunta 28: “Creu que Catalunya hauria de ser...” 29% un estat independent. Bra-vo! Segueix un 30.8 que diuen un estat federal dins una Espanya federal (#oletu; suposo que gent que viu al país de les mil meravelles i/o formen part del col·lectiu que es declara molt o bastant informat). Finalment, 27.8% i 5.2% que diuen que hauria de ser un comunitat autònoma (el que tristament som ara i perquè volem; que ningú ho oblidi) i una regió d’Espanya respectivament.

Pregunta 39, concretant el tema: “si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?” 44.6% hi votaria a favor, 24.7 en contra i un 24.2 no hi participaria. Aquestes xifres eleven la xifra al sí fins a més del 60%. No sé fins a quin percentatge ha de créixer perquè els nostres polítics prenguin decisions. En aquest sentit, a valorar el 9% dels votants del PP que hi donarien suport. Només el 55.3% dels votants de CiU hi donarien suport. En canvi, els votants de partits independentistes com E(RC) i SI, hi donarien suport amb un 94.5% i un 99.3% respectivament. En què pensen els 5.5% i el 0.7% que no hi votarien a favor? A saber.

Pregunta 13c: a favor o en contra de la gestió dels impostos. Aquesta és molt graciosa. Un 51.2% hi està a favor, un 25.3 més aviat a favor i llavors ja vénen un 10.3% de més aviat en contra i un 5.7 de totalment en contra. Però el graciós del cas, és que només un 62.4 dels que van votar CiU a les eleccions del 2010 hi estan totalment a favor. Vaja, la mega proposta de les autonòmiques, municipals i espanyoles de CiU, només hi està a favor un 62.4% dels seus votants... Si algú m’ho explica.

Pregunta 29a: “Dels diferents tipus d’eleccions, quina és per vostè la més important?” En primer lloc, les del Parlament de Catalunya (34.6%) seguit de les del Congreso (23.6%), Ajuntament (16.8%) i Parlament europeu (6.7%). M’alegro de veure que la gent troba més importants les de casa; sempre he defensat que és on hem de tirar pel dret. A més, la tendència a les del Parlament són a l’alça i les del Congreso a la baixa. Un cop hàgim tirat pel dret, espero que les del Parlament europeu pugin. Ara mateix, entenc que és normal perquè, senzillament no hi som, no hi pintem i, si m’ho permeteu, al pas que anem, tampoc ens hi esperen.

La pregunta 37a també és molt graciosa. Bé, més que la pregunta, els resultats. Es pregunta als votants de cada partit si coneixen un dels seus líders. Observem que el 0.7% i el 2.5% de votants de CiU no coneixen Artur Mas i Duran i Lleida respectivament. Un 21.2% dels del PP no coneixen la Sánchez-Camacho. A destacar el 23% dels socialistes que no saben qui és Joaquim Nadal o que el 100% de SI coneixen a Mas, Duran i Lleida, Sánchez-Camacho i Joan Herrera però hi ha un 2.1% que no coneix López Tena.

Com diria aquell, ja ho veuen. Difícil d’entendre-ho tot plegat. Jo, com he dit al principi, sense ser sociòleg ni estadístic, diria que hi ha moltes contradiccions amb el que diu la gent, el que pensa i el que fa. És en aquesta casos que penso que m’agradaria estudiar sociologia i poder entendre la complexitat social de Catalunya. Si a l’estranger ja ens costa explicar què som i/o què volem, imagineu si els hi arriben aquestes dades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada