dijous, 29 de març de 2012

Sobre la vaga general 29M

Avui està convocada una vaga general a l’estat espanyol. Em sembla molt legítim però, com sempre, diverses preguntes o reflexions. En primer lloc que, jo, personalment, no en faré. Queda dit. Gràcies a les noves tecnologies, cas que sigui necessari, podem treballar tranquil·lament des de casa. D’altra banda, el país tampoc està per fer vagues. 

Reflexions sobre el tema, n’hi ha diverses. 

En primer lloc, la convoquen a Espanya. M’ha agradat un article de Jaume Clotet on ens recorda que al País Basc, les coses van molt diferent. No només pel concert econòmic, sinó perquè allà disposen dels seus propis sindicats com ELA i LAB. Allí UGT i CCOO crec que no tenen la parròquia que tenen aquí. Això és important tenir-ho clar perquè els interessos d’uns i altres són diferents i, com és evident, el que cal defensar també. 

D’altra banda, abans d’estar en contra de la reforma laboral, cal llegir-la. Em sap greu, jo, encara no l’he llegit. No puc saber si hi estic a favor o en contra. De totes maneres, una de les tantes crítiques als sindicats és que no han fet -o he sigut incapaç d’escoltar-la o trobar-la- un contrareforma o alternativa. Vaja, crec que la reforma laboral la podria trobar fàcilment per Internet però, no és el cas de les propostes dels sindicats. És més, s’han esforçat més en dir que la reforma era pèssima que no pas en plantejar alternatives. Cosa que és sospitosa... 

Ahir mateix, els vaig escoltar una estona al canal 24h; vaig poder caçar el tros que parlaven del dret a la vaga. I d’aquí no sortien. Els representants dels sindicats -no confondre mai amb els dels treballadors- defensaven que s’ha de garantir el dret a la vaga perquè és un dret reconegut a la seva constitució. Molt bé; i respectaré a tots els companys i gent que vulguin exercir i fer ús del seu dret a vaga. Però, alerta! perquè molts dels piquets i sindicalistes tenen un coneixement esbiaixat del concepte de dret. Tal cosa com si el dret a fer vaga fos l’obligació a fer ús del dret a fer vaga. Coi! I si no vull exercir el meu dret? No tinc jo també dret a anar a treballar? o com funciona això? Qui em garanteix el meu dret a treballar? Els treballadors de la tarda generalment tenen més dret a treballar que els del matí? Ja ho sabeu, generalment els piquets són més actius al matí que a la tarda... No ho sé.

Perquè, també s’ha dit moltes vegades, els sindicats es preocupen dels treballadors únicament i exclusiva, quan estan a punt de deixar de ser-ho. Mentre ho són, qui dia passa any empeny; quan el lloc del treballador perilla, aleshores surten. Com una espècie de donnettes que en treure’ls et sortien amics per totes bandes. 

I quant a l’èxit? Ja us ho avanço: 150% segons els sindicats (la forquilla podria varia entre +100 i -1), i 20-30% segons els que estan en contra. I, a banda del ball de xifres, el que és curiós és com molts es veuen obligats a fer ús del seu dret a vaga. Per exemple, amb els piquets; un, dos, tres, respon altra vegada. Els piquets, manipulacions a panys, amenaces, talls de carretera, prohibició del dret a treballadors del, per exemple, transport... I aleshores, clar, com volen que no sigui un èxit? La millor manera de no trencar un plat és no agafant-ne cap. Jo, de cara a la propera la convocaria un diumenge. De la manera que és el país, els sindicats dirien que la majoria de gent l’ha seguit, alhora que la majoria de gent s’ho creuria. Sensacional. 

Jo personalment, pel que sé de la reforma laboral, no em sembla pas malament. I, pensant, precisament, amb el col·lectiu i amb el país encara m’ho sembla més. Vist des d’un punt de vista egoista no però, amb perspectiva de país, sí. Per què? molt senzill. Fa anys ja ho escrivia en un article titulat 'El contracte indefinit', però, és molt senzill d’entendre. Si hi ha competència, ens fa estar atents i competitius. Si tots els treballadors senten competència, el país es competent. Si el país és competent, pot competir amb rivals de més entitat... En definitiva, la competència, en tots els casos i àmbits ens fa a tots molt millors. Millors personalment i com a societat. I, finalment, si som bons, no tenen perquè fotre’ns al carrer i, cas que ens hi fotin, com que seríem bons i estaríem capacitats per competir amb qui sigui, trobaríem feina de seguida. De manera que, tothom hi sortiria guanyant. La manera que tenen els sindicats de defensar el treballador, en el fons, és per fer-nos a tots més rucs i sense poder competir amb aquest món globalitzat. 

Així doncs, feliç dia de vaga pels que en facin. Feliç dia laborable i gràcies pels que aneu a treballar i contribuïu tant al vostre creixement personalment com al de Catalunya. L’endemà de la independència, necessitarem professionals de qualitat per competir amb el món. 

PD: m’he deixat de dir que, a qui no li estigui bé ser treballador, que innovi, emprengui i es faci autònom o creï una empresa. Amb il·lusió! Ja m’ho explicareu. D'altra banda, quants dels que faran vaga devien votar el PP?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada