dilluns, 26 de març de 2012

Valoracions congrés CDC

En fi, ja tenim el congrés de Convergència Democràtica de Catalunya realitzat. Calma, molta calma. No fem volar coloms! Tampoc siguem pessimistes! Vull dir que, en el fons, toquem de peus a terra i siguem coherents. Jo crec que en política, 1 + 1 no és 2 però, aquells que defensen que 1 + 1 = 2, llavors tots 1 que se sumin a 1, valen 2. No sé si m’explico; de seguida ho intento.

En primer lloc, sí, congratular-nos que el secretari general sigui un independentista convençut: Oriol Pujol. D’altres peces de la direcció (gran part) també ho són. Això és motiu per alegrar-se? Suposo que sí. Vol dir alguna cosa? Desitjo que sí. La ponència coordinada per Francesc Homs, després d’aprovar-la, també sembla que promet. Llegeixis on llegeixis tot són flors i violes. No és que tingui ganes de posar aigua al vi però, com us deia, intentem raonar-ho i tocar de peus a terra. En el següent vídeo teniu una breu explicació:


Aleshores, continua l’ambigüitat? Quan us deia això de les sumes em referia això. Si ens hem de creure que volen l’estat propi perquè ho han dit, per què no hauríem de creure aquestes paraules del vídeo? El que no s’hi val és donar credibilitat a unes i a no a les altres. Si el que diuen és cert, en algun punt potser menteixen. Per tant, tranquils, han dit que volien un estat propi; però, també han dit que no són independentistes. Només dic això. Tinguem ambdues coses presents. Desconec quina és la certa.

D’altres coses que no acabo d’entendre. El pacte fiscal. Com es pot voler un pacte fiscal (antic concert, no ho oblidem) i un estat propi? No ho entenc. És a dir, per què voler arribar a un pacte fiscal amb una gent amb la que demà ens hi volem separar? No és millor començar a entendre’s amb els papers del divorci? Us imagineu tenir una parella i, al mateix temps, voler-te divorciar i obrir una llibreta conjuntament? No ho acabo d’entendre... Jo, una cosa la veig contrària a l’altra. Com ho he dit en moltes ocasions, ni vull, ni defenso ni ens convé un pacte fiscal. Insultat i maltractat, no vull que només deixin d’insultar-me. Tant cosa d’entendre? Però, cas que arribi el cas, encara serem capaços de donar-hi suport i, qui dia passa empeny.

Cas que arribin a algun tipus d’acord amb el PP, serà el millor finançament que mai Catalunya ha tingut; dins d’Espanya. I possiblement serà cert, com va ser-ho el de l’estatut(et). Però que pugui ser el millor finançament (si s’han de posar a negociar per fer-lo pitjor...), en cap cas significa que sigui el més òptim i just per Catalunya. Ja ho han dit en comptades ocasions: passar de l’espoli del 8% del PIB al 4%. No han entès res. El més òptim i just és el 0%, contribuint a Europa amb el que toqui i Espanya ja rebrà el que li pertoqui. No crec que costi tant d’entendre... D’altra banda, segons han dit ells mateixos, és allargar l’agonia; fer el camí més llarg cap a Ítaca quan el podríem fer curt. Ja sé que, paradoxalment, si hem de fer cas a la cançó de Llach “has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences”. No ho ha sigut prou i n’hem tingut prou d’aventures?

Fet que em porta a la pregunta que fa dies que formulo i no em saben contestar. Tothom té clar que sense CiU, no hi ha independència; jo el primer. I vaig un punt més enllà i dic, directament, que serem independents quan CiU ho digui. La pregunta és: quan? Quan els seus votants siguin majoritàriament independentistes, o quan els catalans siguin majoritàriament independentistes? No ho sé. I no és el mateix. Segons el darrer baròmetre del CEO, només un 55% de votants convergents són independentistes. Aleshores, un cas molt senzill d’entendre. Teniu una empresa que fabrica bufandes; tots els empleats i propietaris sou del Barça. Per fer-ho fàcil, direm que el 55% de les bufandes que es venen són del Barça i el 45% són del Madrid. L’empresa posarà en risc el 45% de les seves vendes per satisfer el seu desig? La pela és la pela... I els diputats són els diputats, i els diputados són els diputados; i els regidors són els regidors. No sé si m’explico.

Lideratge. Sí, això és el que cal. Algun polític amb ideals que tingui l’ambició, el desig i la convicció de voler passar a la història com ho han fet d’altres. Algun polític que sigui capaç de posar en risc les quotes electorals del seu partit pel bé del Catalunya i els seus ciutadans. De fet, aquest és o hauria de ser el seu deure i obligació. Ja ho era a l’antiga Grècia. Cito d’un llibre que parla de Plató: “[...] ja que tot saber cerca el bé, la política ha de buscar el bé. La tasca del polític es concep com una tasca educadora, basada en criteris morals, finalitat primordial de la qual és fer millors als ciutadans. També en aquest punt la multitud, els polítics i els sofistes, mancats de criteris morals, s’aparten de la verdadera política: no busquen el bé sinó que persegueixen exclusivament el plaer”.

Veurem com evoluciona tot. És un pas més i es valora positivament però, es poden fer lectures per ambdues bandes. Les paraules se les emporta el vent i ara cal que vagin acompanyades de fets. Emulant al president Mas us diria que, malgrat tot això de Convergència, no ens distraguem “que tot està per fer i tot és possible”. També caldrà tenir present el paper de Vila d'Abadal a Unió.

2 comentaris:

  1. Molt bo, la única solució construir i reforsar l, alternativa independentista que es ERC mes RCat. Centrant l, alternativa amb propostes purament ciutadanes i de regeneracio de RCAT. El nostre mal té cura, el nostre mal es polític i requereix una solució política. Una alternativa electoral política clarament independentista sumant a tots a ERC RCat. Això de ANC, etc, etc, etc, està ben per a crear consciència del problema, però en el video de l, Assamblea Nacional Catalana diuen que no tenen representació ni a l, Hospitalet ni a Santa coloma de Gramenet, jajajajaj, justament alli on l, ANC ha de treballar per la independencia. Fer una ANC etc etc a Vic i a Girona, per a això no cal l, ANC. Si es vol la Independencia on s, ha de treballar es a l, Hospitalet i a Santa Coloma de Gramenet. Soc Mario Tortosa i t, he afegit al meu twitter. Endavant fins a la Llibertat, per una Catalunya i una Valencia Lliure, Digna i Justa

    ResponElimina
  2. Hola Mario,
    Tens raó. El que passa que sense la massa electoral convergent tampoc farem res. El discurs i estratègia de Reagrupament és el bo. La batalla ideològica que va aportar, el temps li està donant la raó. La gent no va comprar l'embolcall però, sí la resta. En vista a Catalunya, és el que importa.

    No importa qui ho faci, mentre es garanteixi que es faci i es faci bé. I això significa un coalició d'E(RC) + RCat, fantàstic. També cal que la gent entengui que tot això no és per anar en contra d'Espanya, sinó a favor de Catalunya.

    Salutacions i gràcies.

    ResponElimina