dilluns, 16 d’abril de 2012

Acudit del pescador

El sabeu aquell que diu que era un boig a la plaça Catalunya de Barcelona amb una canya de pescar. Després d’observar-lo una bona estona, se li acosta un que -pensant seguir la broma- li diu: 
- “Què? Piquen?” 
I el pescador li respon: 
- “Sí, tu ets el que fa cinc aquest matí!” 

No fa gràcia, ja ho sé. 

En fi, això és només per fer-nos una idea de la baixa -per no dir nul·la- cultura política, democràtica i en general, que tenim els ciutadans d’aquest país. País que, en aquest cas, també hi incloc la comunitat autònoma de règim comú catalana. Vaja, dit d'altra manera, que ens creiem molt llestos i realment som força estúpids i ens prenen el pèl cada dia un xic més (el poc que ja ens queda, és clar).

Espanya s’enfonsa. L’economia està un xic més enterrada que les primeres civilitzacions que evitaren en una terra on, segurament, hi habitaven humans més intel·ligents que els d’ara. No és el tema d’ara però, ho dic amb tot el convenciment. Només per obrir un parèntesis, us heu preguntat perquè els animals febles, en néixer ja corren i els seus depredadors neixen i s’ho agafen en calma? És, precisament, una qüestió de supervivència. Un cérvol, si quan neix no s’espavila - s’espavila!- córrer el risc de ser devorat per un lleó. No és el cas del lleó. Així mateix, doncs, tinc el convenciment que l’home de neandertal era força més espavilat i llest que nosaltres. Evidentment que no sabia res de Pitàgores ni d’informàtica però, segurament, molt més sobre sentit comú. Potser tenir menys volum cranial i menys neurones però, més actives i/o desenvolupades. Segur!

Com us deia, tot va malament. Ningú es fia d’una Espanya que fa tuf. Ningú es fa massa ressò de les declaracions de l’economista Sala i Martín del tot apocalíptiques dient que estem a un pas de l’abisme. Cap entitat deixa calers als que volen tirar endavant. La sanitat està fatal, els serveis socials també. 

I, amb tot, tenim un monarca que se n’ha anat a caçar elefants i s’ha trencat el maluc. Com que és el tema més preocupant que ens ocupa com a societat, des del precís moment que va passar i fins avui, no hi havia informatiu que no obrís amb la situació del borbó després de l’operació. Com no podia ser d'altra manera, la majoria de tertúlies i columnes d'opinió també hi ha dedicat perdut temps.

Evidentment que s’ha equivocat però, no passarà d’aquí. Res, la setmana que ve ningú ho recordarà. Ni demanarà perdó ni canviarà absolutament res. Mentrestant, però, tots distrets. Senyors i senyores, que això se’n va a can pistraus i nosaltres, gràcies a tots plegats, en formem part. Prima de risc a 440 punts, no hi ha dia que no hi hagi declaracions sobre el possible rescat i/o fallida de l’estat espanyol. “Cuando el río suena, agua llega”, i el Tajo ja ha traspassat fronteres més enllà de la península perquè tothom s’ho veu a venir. També avui, han reformat l’educació i la sanitat. També, avui, un senador del PP ha gosat dir que “Ya no estamos en campaña; es momento de decir lo que de verdad pensamos”. 

Senyors i senyores, Bon dia! Ja és hora de llevar-se! sense que valgui de precedent, com va dir l’Alejo Vidal-cuadras, “hem de reaccionar”! O això, o continuar asseguts a plaça i, creient que ens fem els simpàtics, anar picant hams estúpids! Això sí, #ambillusio.

PD: que me n'oblidava. Ara també ens trobarem al mig del conflicte amb Argentina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada