dimecres, 11 d’abril de 2012

Formes de govern

No és pas la primera vegada que faig ús del passat per buscar respostes al present i veure un millor futur. Tampoc és la primera, ni segurament la darrera ocasió, que faig ús de Plató. Sempre dic que la filosofia em va canviar la vida mentre cursava 3er de BUP; de fet, em va agradar tant que vaig decidir que, tot i ser de les poques que vaig aprovar aquell any, repetir-la l’any següent. D’altra banda, darrerament, he sentit més curiositat i necessitat de llegir Plató. 

I és que era típic a la filosofia política grega el parlar del govern d’un, el govern de pocs i el govern de tots. Val la pena recordar-los, com també una mica la filosofia de Plató, i analitzar-los en el context actual. Ja avanço que els que tenen prejudicis no cal que segueixin perquè el que ve no és, precisament, políticament correcte. 

Segons aquesta filosofia, el primer tipus de govern correspon a la monarquia, el segon a l’aristocràcia i el tercer a la democràcia. Segons Plató, cada forma de govern té els seus peròs. La decadència de l’aristocràcia (el govern dels millors -no confondre amb el de CiU) origina la timocràcia (domini de la classe militar en reprimir l’ambició d’enriquir-se dels aristocràtics) que, al mateix temps, degenera en oligarquia (domini d’una minoria ambiciosa). La rebel·lió del poble contra l’oligarquia deriva en democràcia (poder de tothom) però, segons Plató, com que el poble no està capacitat per a governar, la democràcia es deriva cap a demagògia i origina tirania (govern d’un individu preocupat pel seu propi interès). Us sona el darrer apunt? Ep! Plató, fa uns 2500 anys! Com si fos ahir. 

Segons llegeixo en altres bandes, considerava la democràcia “el govern de la mediocritat”. Per a superar-la, “cal descobrir a aquells éssers dotats d’una intel·ligència superior, per tal que puguin ser educats per la Polis a fi que assumeixin la importantíssima missió històrica a la qual estan encarregats”, que , recordem-ho “[...] ja que tot saber cerca el bé, la política ha de buscar el bé. La tasca del polític es concep com una tasca educadora, basada en criteris morals, finalitat primordial de la qual és fer millors als ciutadans”. 

A Plató, la ciutat li semblava injusta perquè el saber i el poder no estaven unificats. Governaven els més populars, però no els més savis. Sense entrar en el tema de llistes obertes però, com ara. I si això no és així que algú em digui si l’expresident del millor Barça de la història és diputat al Parlament per mèrits polítics o per popular. Seguim. L'alternativa de Plató era un govern autoritari, guiat pel filòsof-rei. De totes maneres cal dir que el filòsof-rei no és un vulgar dictador que va fent el que li dóna la gana, sinó que quan governa té el pensament posat en la realització d'una polis justa. 

No em negareu que sona bé. No estic defensant una dictadura, només dic que això de la democràcia cal mirar-ho perquè, com deia Plató, és perillós que gent no sàvia, mal informada, amb poca cultura política i cultura en general, tingui el dret d’escollir els governants. No oblideu que Hitler va ser elegit canceller democràticament! D’altra banda, també és cert que Plató era un utòpic (us sona l'expressió amor platònic? Ve d'aquí) i, cas que això hagués funcionat, hauria reblat el clau en una societat perfecte. L’home ha de ser lliure però, ser lliure sense coneixement és un xic perillós. Si (de manera condicional), l’home no té coneixement, se li ha d’oferir; si més no la inquietud per tal que el descobreixi. Si així tampoc funciona (també de manera condicional) perquè l’home és immensament estúpid cal algú que agafi el timó i dirigeixi la nau cap a Ítaca. 

El problema del totalitarisme és que si el líder és de l’estil del que entenem per dictador, no anem bé però, seguint amb la filosofia platònica, si en aquella època hagués existit un ésser que hagués sigut i promogut el Bé, i que hagués sigut savi i hagués disposat del saber i la veritat absoluta, què hi hauria hagut de dolent? Pura utopia, ja ho sé. Aquest era el dilema de Plató: centrar el poder entre molts o en una sola figura sàvia. Quan més concentrat estigui el poder, més poderós és. Això és una sort o un gran problema en funció dels ideals i voluntats de l’un. 

En l’actualitat, com que això no pot ser, caldria capgirar l’afirmació que el poble no està capacitat per a governar i fer-lo savi. No és pas la primera vegada que ho dic però potser sí que ho escric. A l’escola s’hauria d’impartir política i inculcar-ne cultura. Crec que només així els adolescents arribarien als 18 anys amb uns mínims coneixements de què és cada partit i què simbolitza o promulga. Entendrien que la democràcia és un dret i que en podem i n’hauríem de fer ús. Anirien a votar segons la seva cultura política després de l’hàbit adquirit al llarg de la seva vida de preocupar-se i informar-se sobre els afers de la ciutat i del país. Segurament, com Plató, pura utopia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada