dimarts, 1 de maig de 2012

#novullpagar (2)

No creia que la història donaria tant de sí. Després de penjar l’entrada al Twitter i rebre alguns comentaris, he reflexionat més sobre el tema en algunes línies bàsiques: 
  • On és el límit? 
  • Per què serveixen les lleis? 
  • Qui té la culpa? 
  • Pagar per serveis. 
En definitiva, ja ho apuntava en el primer #novullpagar però ara ho intento desenvolupar una mica més. On és el límit? El no està d’acord en una llei et permet no complir-la? Tothom es pot fer la llei a la seva mesura? Insisteixo, on és el límit? Algú podria pensar: “no m’agrada la reforma laboral, faig una vaga i m’alegro i me n’orgulleixo d’impedir a treballadors accedir al seu lloc de treball. Aprofitant l’avinentesa, aprofito que estic en contra del capitalisme, per crear establiments. Com que tampoc m’agrada que hi hagi gent que tingui propietats buides, tot i que la llei ho permet, les ocupo”. I així anar fent, no? On és el límit? 

Cap a on anem? A l’anarquia? Això és positiu? Quina imatge de país és aquesta? És la que volem i desitgem? Algú al Twitter em deia que si estaria disposat a pagar en un establiment uns serveis que a la ciutat del costat són gratuïts. Bé, i que no passa això? Vull dir, en quants establiments locals quan hi va algú popular el conviden i no paga? I jo bé que pago... I no per això tinc el dret a no pagar. Bàsicament, perquè és una decisió del propietari de l’establiment privat. 

I això em porta a pensar, de què serveixen les lleis? Per incomplir-les? Ja ho deia l’altre dia, som uns il·legals. Crec recordar que fa un temps van prohibir unes operacions en borsa; foren les anomenades compres a curt. Per entendre’ns em deixen unes opcions, les venc, faig que baixin i les torno a comprar. Venc a 100 i recompro el mateix dia a 75, he guanyat 25. Què es va fer, doncs? Canviar la llei. No es va anar en contra dels que, legalment, en treien un profit, sinó que es va prohibir fer aquest tipus d’operacions. Tema resolt. El tema dels peatges és igual. La gent té posat el focus on no toca. Senzillament, hi ha una empresa que es beneficia del que li permet la llei. I qui no ho fa? 

I de qui és culpa, doncs? És un tema polític, de lleis. És de CiU? Suposo que és de CiU quan governa CiU, i és del tripartit quan va governar. Des de l’oposició, quasi sempre es promet treure els peatges però, quan arriba el moment de governar... si t’he vist no me’n recordo. Per què? No ho sé. Possiblement pel finançament dels partits. Mireu aquesta taula que he recuperat d’una notícia del naciodigial del 2011 (deutes dels partits catalans a La Caixa):

CiU 19.901.000
PSC 6.834.000
ICV-EUiA 11.937.000
ERC 615.000
PP a Catalunya 3.000
TOTAL 39.290.000

Podríem pensar: jo no et torno els préstec, i jo m’oblido dels peatges. Potser sí. El que sembla clar és que el problema no és una empresa privada, sinó el finançament de partits. I, associar això amb l’independentisme, com a mínima fa mal. No és la imatge que, com a independentista, m’agrada donar al món. Interessant article el de Roger Palà al naciodigital. Els catalans, com quasi sempre, donem les culpes de tot als espanyols com quan dèiem que ens robava. I ara, també. Tenint en compte que Abertis és catalana, el govern és català i La Caixa és catalana... costa d’entendre donar la culpa als espanyols. 

Finalment, pagar per béns i serveis. Em sembla just. A tots els que no paguen i diuen que Catalunya hauria de tenir carreteres bones i gratuïtes, els demano, què hi ha gratuït en aquesta vida? Algú deu haver de pagar la creació i el manteniment de les carreteres. D’altra banda, seria just que els catalans -tots- paguéssim sense excepció per carreteres que connecten el sud d’Europa -nord d’Àfrica- amb Europa? O és més lògic que en paguin el manteniment (la creació ja ha quedat clara que està amortizada) els que les utilitzen? Si fossin totes gratuïtes, quanta de la gent que es queixa demanaria que els camions i vehicles de gran tonelatge paguessin perquè les malmeten? Sembla obvi i just, doncs, que les coses les pagui el qui les utilitza, no? 

Amb tot però, entenc les reivindicacions. No les comparteixo però les entenc. Per mi, és un mal model de país i és un problema polític.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada