dissabte, 26 de maig de 2012

TVE

Alguns ja coneixeu la meva lluita contra TV3 (la seva). Feia anys que deia la cosa no anava bé i, finalment, sembla que tenia un xic de raó. “Salvem TV3!, salvem TV3!”, fa poc la gent deia... En fa de temps que TV3 es va perdre en la banda fosca de l’espanyolisme i mediocritat periodística. Però, des d’un punt de vista periodístic no estava tot perdut; quedava TVE. Ah! Moltes pensareu que són un radical i tot el que vulgueu... 

El cert és que fa temps que vaig deixar de mirar el 324; TV3, ja no us ho explico. I ho vaig deixar de mirar, bàsicament, per dues raons com apuntava. En primer lloc, els criteris periodístics de la televisió de Catalunya. D’ençà que estaven en mans socialistes, vaig deixar d’entendre’ls; amb CiU, tampoc va millorar. En segon lloc, aquí no passa res. No em malentengueu. Voleu estar al corrent de coses que us afecten a nivell polític? El que passa el Parlament, no va enlloc. Ens creiem que som un país, que tenim autogovern... Res. La política de veritat la fan els estats; altrament dit Espanya. De manera que, entre informar-me amb el que es distreuen al Parlament o amb el que decideixen a Madrid, prefereixo la segona opció perquè és la que val. Malauradament i gràcies a tots nosaltres. Tranquils! Si Catalunya en fa alguna de grossa, ja la diran també per TVE. Finalment, també hi podríem afegir també la baixa qualitat lingüística. 

I vaig redescobrir els informatius de TVE. Escolta, més plurals i menys espanyolistes que TVC! De veritat. Amb rigor, credibilitat... de veritat que feien goig. Podies trobar allò que buscaves: informació. 

Però, des de fa un temps que també noto que la cosa comença a fer aigües... No sé per quin motiu, però cada vegada els noto més espanyolistes i madridistes. No sé si arrel del final de copa o arrel de què però començo a notar que ja no són tant plurals com eren i són més partidistes. I és una pena. De fet, no és la primera vegada que els piquen el crostó per conductes promadridistes. I, certament, és un error. No per manca de respecte cap als culers, però sí cap als que no són del Reial Madrid i poden ser de l’Atlético, Sevilla, València... 

I el que m’ha fet escriure aquesta entrada definitivament, ha estat un parell de coses que he vist al llarg de la darrera setmana. En primer lloc, sobre uns documentals sobre la història d’ETA. Deixant de banda que, partint dels meus pocs coneixements sobre el tema, els documentals no ho acaben d’explicar tot i segons em va semblar fins i tot vinculava nacionalistes amb terroristes, em va fer mal com encara no han passat pàgina d’una mala època. Aquí en teniu la prova ocular: 

Inline images 2

Vich. 

En segon lloc, tampoc em va agradar, suposo que redescobrir, dedueixo que una bonica zona del nord de Catalunya reanomenada Ampordán. També disposem de la prova ocular: 

La imatge està tallada a la banda dreta per motius d'espai
Bromes a part, una televisió pública d’un país que encara no ha entès aquestes coses, té un problema. Un país que és capaç d’anomenar a un americà Andrew i que no és capaç d’anomenar Carles a un català, té un problema. 

Però, tal com estan les coses a Espanya, ja no ve d’un oi? Evidentment no, però és un altre argument per emancipar-nos. La seva televisió pública també fa aigües. Ja no ens podem informar enlloc de manera veraç. Bé, potser a l’exterior o fent alguna espècie de mitjana aritmètica entre diversos canals i mitjans. Amb tot, però cas que intentin informar verament i amb criteris periodístics, com que el que diuen els polítics ja és en gran part mentida... Tampoc resolem res. En fi, sempre ens quedaran alguns dibuixos, documentals i sèries que ens facin encendre la televisió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada