dissabte, 23 de juny de 2012

ANC i AMI

La darrera entrada complicada que vaig fer va ser la de tancada una etapa política. Quan dic difícil, no em refereixo a nivell d’escriptura, gramàtica... sinó el simple fet d’escriure-la. D’alguna manera, emocionalment o per por a la mala interpretació. 

Ja vaig dir al dia que va néixer que veia molt d’escepticisme tot això de l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la independència. En algunes converses mantingudes, personalment defensava la postura que era el camí a seguir per Reagrupament. Ho podeu recordar a la cinquena entrega de l’Organitzem-nos. La idea era tenir presència en diversos àmbits: el social i el polític. Reagrupament hauria pogut desenvolupar les dues branques i així la gent sabria on és i què fa. Ara mateix, segons per què és una associació i segons perquè és un partit polític; així, costa de definir-se i d’explicar-se. 

En aquest sentit, i és una opinió que cada dia que passa trobo arguments per reafirmar-ho, algú està fent això mateix. Qui? Intueixo alguna gran força política però, no ho podria dir amb seguretat. És aquí on entra la dificultat de l'entrada. 

L’ANC és una organització plegada de bona gent. Això cal dir-ho, defensar-ho i, és de vital importància entendre-ho. Al meu entendre, col·lectius de molt bona gent (en la seva majoria) amarades d'un un desig i amb bones voluntats. Com per exemple les dues persones anònimes que van anar a l’Àgora a explicar què era l’ANC. Aleshores, el que em va semblar, va ser quelcom semblant a “aneu allà i expliqueu i defenseu tot això”. Tinc la percepció que algú, de manera deliberada, s’està aprofitant de tota aquesta massa social que, val a dir-ho, no és poca. 

M’ho demostren altres fets. En una ocasió vaig intentar que l’ANC difonguessin un acte de Reagrupament. L’excusa per no fer-ho fou que no es volien posar amb política. Fantàstic, del tot defensable i comprensible fins el dia que vàrem comprovar que a Vic la va presentar Toni Strubell (president de Solidaritat Catalana per la Independència), Toni Tremosa (eurodiputat per Convergència i Unió) i Pilarín Bayés. Alguns diran -com em van dir aleshores- que ho van fer a títol personal. Sí, és clar. Van agafar els dos polítics per la seva condició d’anonimat i poc polititzats. Però, n’hi ha hagut més. L’alcalde de Girona (de CiU) també va presentar l’ANC a Girona. I, finalment, hem vist com un destacat d’Osona ha acabat essent president de CDC de Vic. Me n'oblidava i no puc, enumerar també que fa uns dies el diputat López Tena (SCxI) obria un cicle de xerrades a Folgueroles.

Alerta, no dic que em sembli malament. Sempre he defensat que tota aquesta història, si no es canalitza políticament, no serveix de massa res però, almenys, que no se n'amaguin. És el punt que els retrec. A casa meva, d'això se'n diu mentir.

Com tampoc he entès mai que li riguin les gràcies; si m'ho permeteu dir. Vull dir, no ha rebut el rebuig ni de formacions polítiques, ni massa mitjans... Tampoc se'ls ha acusat de dividir com va ser acusat RCat i, en difinitiva, no deixen de fer el mateix que feia aquest en els seus inicis. Com veieu, ho comparo amb Reagrupament, on sí vàrem rebre un rebuig total i una censura en els mitjans immensa. Per què? Potser perquè RCat no ho tenien controlat i l'ANC sí? Personalment, dubteu sempre si faciliten les coses a una organització. En aquest sentit, que Omnium fa molta feina que fa perillar la cosa, ho demostra el rebuig frontal que ha rebut darrerament per part d'alguns.

Quant a l’AMI, tres quarts del mateix. Si a través de l’ANC es té la massa social distreta i controlada, l’AMI fa el mateix amb els alcaldes … inquiets. Vaig defensar des del primer dia que allò que anava per separat, algun dia s’acabaria ajuntant. Per allò que us comentava de les dues branques. Aquest dia, no fa massa que ha arribat. Però, això de l’AMI, quina raó té? 

D’acord, ens unim alcaldes de poblacions per dir que som independentistes. Brillant! I? A la meva manera d’entendre, el que haurien de fer tots aquests alcaldes és signar un manifest o el que sigui comprometent-se amb Catalunya i els seus ciutadans. Dit d’altra manera, arrancar el compromís de tots els alcaldes i regidors que estiguin disposats ,no a dir i mostrar que són independentistes i anar amb la bandereta de màrtirs, sinó a fer campanya en contra del seu propi partit i a favor d’una marca blanca amb una única finalitat. Com canviaria la cosa, oi? És a dir, quants dels alcaldes i regidors adherits, quan tornin a venir eleccions, trauran la bandereta màrtir però faran campanya per un partit autonomista? Aleshores, quin sentit té tot això? L’ideal és que tot aquest col·lectiu es plantés davant del seu partit i aquest veiés perillar quotes de poder. Actuar de lobby i, cas que no puguin incidir en els seus respectius partits, tirar pel dret. 

Però, de tot això, de moment, sembla que res de res. D’una banda, bona i innocent gent controlada i distreta i, per l’altra, alcaldes i regidors que no han fet res més del que hem fet molts: dir que som independentistes; alguns, a banda de dir-ho, n’hem exercit. I, és que personalment, el binomi de l’ANC i l’AMI, tristament el veig cada dia més manipulat i amb una única raó: mantenir-nos distrets i, qui dia passa, any empeny. Qui? m’ho podria imaginar. Cas que sigui, serà quan ells vulguin i com vulguin. És una manera de marcar paquet i el tempo de les coses. 

Tant de bo m’equivoqui però, què passarà si és així i un dia la bona gent que en forma part se n’adona? Ho deixo a l'aire.

16 comentaris:

  1. SENSACIONAL
    Ja és hora que algú amb bona ploma parli sense pels a la llengua d'aquesta plataforma tòxica que és l'ANC
    Joaquim Cabanas

    ResponElimina
  2. Jo també hi estic d'acord. Perquè no mires si t'ho publiquen a algun digital?
    Joan Cabanas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan pel comentari.

      Tema publicar-ho ja és més complicat. El contingut del bloc és públic.

      Elimina
  3. ‎...just el que en penso de tot això... fer que la gent activista i compromesa estigui entretinguda i controlada... no sigui cas que es posessin a treballar activament dins d'una formació política independentista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari Josep-Lluís.

      Salutacions.

      Elimina
  4. Bon article, concentra els escepticismes de molts de nosaltres de manera clara i diàfana .Les meves felicitacions cordials

    ResponElimina
  5. Xerrar per xerrar no és ètic. En cap moment dius qui està al darrere de l'ANC i l'AMI. Que és Ciu, doncs dóna noms i cognoms per a poder-los eliminar des de dins perquè els que hi estem treballant des de dins, ni sóm burros ni ens les deixem enfilar i estem lluitant per q uè tot sigui el més net i clar possible, i el més transversal.
    Si això és una opinió personal, en què et bases?? en somnis onírics i quimèrics que no pots desenvolupar dins de Rcat? Va home, va....deixeu-vos de les vostres paranoïes reagrupades que quan no són contra SI, són contra l'ANC o contra qualsevol que vulgui arribar a l'independència. Uniu-vos a l'ANC i lluiteu des de dins per Catalunya, només el poble ens portarà a la independència i els partits polítics s'hauran d'enganxar al carro o quedaran com a traïdors a la pàtria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies també per la teva aportació, anònim. Permet-me puntualitzar-te:

      Com bé dius, en cap moment no dono noms, senzillament perquè, com bé has llegit, són opinions i percepcions; no afirmaré res que no sàpiga. A més, cas que hi estiguin, no dic pas que estigui malament (6è paràgraf). Només dic que, cas que sigui així, no se n'amaguin.

      La gent que sou a dins, en cap cas he dit que siguin burros. D'aquí la dificultat de l'entrada, perquè bona gent, innocent i treballadora es podia sentir malament. No m'he sabut expressar. D'aquí el darrer paràgraf; tant de bo m'equivoqui però, si no m'equivoco, la decepció de tota aquesta gent de bona fe serà tal, que no voldran saber mai res de política per culpa dels polítics.

      Com bé dius, és una opinió personal. Amb què em baso? 5è i 7è paràgraf. D'altra banda, no els puc desenvolupar a dins d'RCat, entre altres coses, perquè ja no en formo part.

      Finalment, t'agraixo la invitació però crec, que amb el centenar d'organitzacions proindependentistes (http://www.ccm1714.cat/2012/03/tenim-un-problema.html) ja n'hi ha prou.

      Salut i gràcies.

      Elimina
  6. Ja era hora que algú parlés clar. Des de dins tothom ho veu però tothom te por de fer.ho malbè ... quina gran estupidesa oi ? Ni ho poden arreglar ni poden fer el que volen però es limiten a matar.se els uns als altres sense fer soroll ... un autèntic desastre ... i ho dic amb proves i tot no és una sensació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari.

      Salut i gràcies.

      Elimina
  7. Sempre que es fa el mateix, amb les mateixes persones, acaba donant els mateixos resultats.
    Ja em perdonareu, però el primer dia, nomes veure en Sellarès a la taula, ja es veia que era una metamorfosi més de la mateixa pèrdua de temps de sempre.

    ResponElimina
  8. Jordi, tens raó,pero crec que ja toca que ens posem las Piles, tots plegats,cumansant per nosaltres,menys paraules i mes fets Sres... ens a la embeina'n en vaselina i nosaltres ens posem barretina. Carles ja no ni a prou en bons escrits, toca fets.
    Ramon emprenyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que a mi m'afecta Ramon, gràcies pel comentari. Parles de fets... Si els haguéssim pogut fer els hauríem fet.

      Al contrari del que es podria pensar, l'important (pels que controlen el tema) és el qui, i no pas el què.

      Elimina