dimarts, 26 de juny de 2012

La immersió

Ostres, se m’acumula la feina aquest darrers dies! No ho dic per la grata sorpresa de la participació de la darrera entrada sobre l’ANC i l’AMI, sinó perquè tenia ganes d’escriure sobre La Roja, sobre l’actuació del president Mas als EUA... Però, avui, n’ha caigut una de grossa i, tot i no disposar de massa temps, vull escriure sobre el tema. El Tribunal Suprem del país al qual pertanyem per voluntat pròpia, ha emès una sentència en contra de la immersió lingüista. Quina sorpresa, oi?

En els moments de començar a escriure aquestes notes, sento la consellera Rigau a la ràdio. Pel que m’ha semblat sentir, tenim raó. Com sempre. Com sempre, també, ens la donaran. I és que, em sap greu però, m’ho haig d’agafar rient. Rient per no plorar, com és obvi.


Avui mateix les xarxes socials aniran plenes, hi haurà algun TT a nivell espanyol o mundial a favor del català, ens entossudirem (començant per la consellera) que la llei màxima de Catalunya és la de l’estatut(et) i voldrem canviar les regles d’un joc que no ens pertany i al qual fa anys hauríem d’haver deixat de jugar... Com és normal, també direm a Espanya com han de fer les coses pel seu propi benefici. Martingales! Com sempre. Ho sento dir però, és així.

Però, no només això, sinó que demà ja es convocaran manifestacions (of course, què seríem els catalans sense manifestar-nos?) i reaccions infantils del catalanet de torn que no vol veure que la solució passa per crear-nos les nostres pròpies regles i la nostra pròpia llei màxima en forma de constitució. Altrament dit, crear un nou estat; el nostre propi estat. Tant costa d’entendre? Diria que no. Ja seria esperpèntic que tinguéssim el nostre tribunal suprem i ens dictéssim sentències en contra, no? Però, clar, sempre és molt més fàcil donar la culpa als altres, oi? La gràcia de tot plegat però, és que també demà mateix, quan se’ns atansi un immigrant que no coneix ni català ni castellà, ens hi dirigirem amb castellà, palesant aquest amor tant intens que tenim per la nostra llengua. Mare de Déu... Però, queixant-nos per la sentència del suprem, és clar que ho farem.

Tot plegat lamentable. Tot plegat, per què? A mi personalment una manifestació al juliol on em va bé; a banda que hem de commemorar la del 10J on ens manifestàvem encara no sabem quants ni ben bé per què, trobo que seria molt més patriòtic fer-ho en ple mes d’agost. Aneu-hi donant voltes que jo ja veig els titulars: “10 milions de catalans es manifesten pel centre de Barcelona a favor del català i del dret a decidir”. Aquest en seria un... Poso 10 milions per dues raons. La primera és que seria la xifra facilitada pels organitzadors; si la xifra la facilités la guàrdia urbana o algú altre, la xifra quedaria reduïda a un 10% o 20%. La segona és que, ens vindrien a donar suport un munt de gent de territoris de parla catalana. Vindrien els que parlen valencià, els que parlen balear, els que parlen aragonès oriental, alguerès.... Seria una gran festa! Tothom a treure les castanyes del foc dels catalans perquè, si depèn de nosaltres...

I al capdavant qui hi aniria? Home! el nostre president. Aquell que desconec on era avui. No ho dic amb ironia; ha tornat dels EUA? Aquell que va pactar un estatut(et) a l’esquena del Parlament i amb el que s’ha basat el Suprem espanyol per dictar sentència. Què? Encara no? Aquell que diu que hi ha unes línies vermelles que no es poden traspassar... Com les de la llengua... Coi! El president de Catalunya que, a data d’avui, més a fet per Espanya; fins i tot més que els que de fora vingueren.

I, ara què? Doncs res. acatar i claudicar com a bons patriotes espanyols que demostrem ser. Donant exemple. Si el mes que ve hi hagués eleccions, tots a votar forces espanyolistes, unionistes i/o autonomistes. Bordant molt però, sense mossegar res. O, potser sí. Què més ha de passar? Coi catalanet! Si no t’agrada aquest terreny de joc, fes alguna cosa per canviar-lo! Els que no vareu votar independència en les darreres eleccions, si us plau, absteniu-vos de queixar-vos o intenteu rectificar. Tot això, és gràcies a vosaltres. El que em pregunto és, un cop tot aquest malson hagi acabat, els independentistes que ho som d’ençà que tenim ús de raó, a qui depurarem responsabilitats?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada