dilluns, 23 de juliol de 2012

El foc i el periodisme

No sé si seré capaç d’explicar-me tenint en compte aquesta tragèdia del cap de setmana. No em puc estar que cada vegada que veig algú fumant i tirant la cendra o bé directament la cigarreta per la finestra del cotxe, senti un desig que la mateixa cendra o el cigarret retorni per art de màgia a dins el cotxe i, sense ferir a ningú, es cremi el cotxe; només el cotxe. Ho sento, sóc així. Perquè no n’aprenem. De moment, gràcies a la temeritat, incivisme i altres coses que no vull escriure, els darrers anys el foc s’ha emportat vides i un munt d’hectàrees. Si la pèrdua de vides humanes ja és prou preocupant, el país no està perquè, a sobre, hi hagi gent que es dediqui a cremar el territori. 

Deixant de banda els delinqüents i criminals que ho fan expressament i, sense cap mena d’ànim de justificar res ni ningú, podria molt ben ser que el cigarret causant de tot plegat, hagi estat tirat de manera inconscient. Cosa, encara més preocupant. D’aquí la importància que he dit sempre de l’educació i l’ensenyament. Per adquirir uns hàbits. És aquella cosa que “per una vegada no passa res”. I mira! Una vegada no passar res però, n’hi que s’hi acostumen i ho acaben fent inconscientment creant el que han creat. Tant de bo trobin el que ho ha fet i pagui per tot. No diré que es faci justícia perquè la justícia d’aquest país és, possiblement, una de les més injustes però, si més no, que pagui. 

Com pot estar tranquil una persona gent que ha fet això? Us imagineu viure amb un remordiment de tenir la incertesa de si una cigarreta tirada inconscientment (o conscientment) ha estat l’inici de tot això? Per a la serva consciència, millor que s’entregui. 

Dit tot això, parlem dels mitjans de comunicació i del periodisme. Ahir a la nit, mentre TV3 (la seva) feia un importantíssim 30 minuts mentre part de la bellesa d’aquest país es calcinava, RAC1 feia programa especial. Bravo. Basté va tornar de les vacances que havia començat tot just el divendres per vocació de servei. O no? 

No me’n puc estar. Ho sento. En primer lloc, agrair la tasca de Basté i el seu equip per informar del que passava a la zona. Tenint en compte que estaven de vacances, té un gran mèrit. Però, cal tant protagonisme i tanta demagògia? Sensació al minut 2: “tranquils, Basté és aquí per resoldre-ho tot”. Malament. minut 3: “Hashtag #incendiRac1”. Per què Rac1? per poder ser TT? minut 4 després de la trucada d’un oient que alertava que hi havia camioners francesos parats a una rotonda d’Olot i que, tenint en compte el poder dels mitjans de comunicació, demanava que fessin el favor de posar-se en contacte amb altres emissores espanyoles i franceses per si els camioners ho escoltaven: “que algú es posi en contacte amb emissores franceses”. Coi, feu-ho, que sou vosaltres qui teniu contactes als mitjans i agències! 

Francament, lamentable la deriva del periodisme en aquest país. Ho demostren dia rere dia. Venen vocació de servei però, el que realment és important és qui i no pas què. Es crema el país però, el Hashtag que porti la nostra firma. Un altre exemple que palesa això, és la diferència entre el documental ETA a la ciutat dels Sants d’Albert Om on l’important no era l’atemptat d’ETA a Vic sinó que el feia ell, i el documental excel·lent produït per Júlia Otero titulat Mientras los niños jugaban (http://vimeo.com/24512718) (sé que està produït per Júlia Otero perquè surt -només- als crèdits). Per acabar amb els exemples, no puc deixar de citar TV3. Després que el conseller d’interior informés que hi havia 3 morts, el conductor de l’informatiu, té la barra de dir que “segons hem pogut saber a TV3, hi ha tres morts...”. Va home va! Amb tot, és cert que gràcies al protagonisme d’alguns, per sort, d’altres es poden informar. Però, sap greu aprofitar-se d’una ocasió com aquesta/es. No està bé fer llenya de l’arbre caigut. Però, tranquils, els periodistes no estan sols. Avui alguns tertulians s’han afanyat a culpar de tot plegat al Govern. Com es pot ser tant mesquí i demagog? 

I el periodisme no només ha perdut l’essència per aquestes coses. El periodisme ja no és periodisme des del punt que fa temps vàrem perdre el dret a informar-nos. A informar-nos correctament. Darrerament, em trobo amb casos com aquests: 

Estan posades per ordre cronològic. Adèle, matisa una cosa que dirà posteriorment. L’altra, passades unes hores, el foc del Lluçanès ja havia cremat menys. Francament, d’on coi treuen la informació? Són dos exemples il·lustratius que recordo però, ja m'hi he trobat diverses vegades. No hi ha agències EFE que les diuen? O cada mitjà necessita posar-hi la seva cullerada? Conclusió: impossible estar informat. O, ho agafem tot plegat i fem una mitjana? Particularment, si voleu estar informats, utilitzeu xarxes i blocs.

Per acabar i acabar bé, no tot són males notícies. Tenim uns agents i cossos de bombers excel·lents. La gent de l’Alt Empordà s’ha bolcat pel que faci falta. Des d’aquí i modestament, el meu ànim i força per aquesta tasca impagable. Sempre critiquem el que tenim de país petit però, segons per què, per exemple amb bondat, solidaritat i benevolència davant de grans adversitats, som un gran país. Les meves més sinceres felicitacions, gratitud i ànims a tots els cossos i gent afectada.

4 comentaris:

  1. Hola Carles,

    igual com hem d'aprendre a escollir la definició, que més s'aproxima, a la paraula que necessitem del diccionari, enmig de tantes fonts i mitjans de comunicació haurem d'aprendre a destriar l'informació que s'aproximi més a la realitat.


    Tot plegat no et recorda a un article d'en Xavier Roig que parlava dels que estudien periodisme? No em va bé adjuntar l'enllaç, però si diu força amb el què comentes. Haurem d'acostumar-nos a aquests nivells, fins que no millorin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Imma.

      Gran article el de Xavier Roig. El que dius és ben cert però, si m'ho permets, com sabem què s'aproxima a la realitat? Què és la realitat? Amb dades empíriques i numèriques no hi ha volta de full però, amb la resta?

      Elimina
  2. Ui, estar clar que hi ha diverses corrents i autors amb punts de vista diferents. Per tant és un tema que dóna força de sí i, sincerament, se m'escapa força.

    De totes maneres, quan dic realitat em refereixo a allò que per les persones és present, demostrable, que podem conèixer a través dels sentits. El que percebem, vaja. Per tant, en termes periodístics, farem cas i creurem que la informació és real quan la puguem verificar amb algun fet.
    Amb això ens podem preguntar si té límit la realitat. Doncs tampoc ho sé, segur que va més enllà del què podem percebre, però com que no hi podem accedir és impossible de saber. O sí? Què diuen els autors de la metafísica? No ho sé.

    Vaja Carles, que amb la pregunta que m'has fet, s'obra un tema que dóna per molt, el desconec i no deixa de ser interessant.

    Merci i fins aviat,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja entenc el que em dius ja però... si ens basem pel que percebem, tothom pot percebre una cosa diferent...

      En seguirem parlant.

      Gràcies.

      Elimina