dimecres, 11 de juliol de 2012

Els Bobobobs (2)

Si fa molt temps els del Polònia van fer un gag amb la cançó del Doraemon per il•lustració la petició de més diners a Madrid per part de Catalunya, no veig perquè no n’hauria de fer un altre ara amb tot el que està caient i de la manera que ho estem aguantant estoicament els catalans. Ja dic sempre que som com bèsties; aprenem a base de cops.

Lamento ser tant dur darrerament amb els catans però, ens ho hem guanyat a pols. No sóc de la majoria que se sent i donen la culpa als altres. L’únic culpable d’aquesta situació som nosaltres. En fi, gaudir de l’hipotètic gag. Si Polònia no l’acaba fent, us prego que us l’imagineu. Jo, només de pensar-hi, ja em faig un fart de riure. Tatxat trobareu la lletra original, la rectificació al costat i a la columna del costat algun possible comentari de l’estrofa. Per cert, mentre llegiu, el podeu escoltar prement aquí.


Visca, visca, som els bobobobsCatalans,
els grans nautes del capità bobMas,
hem de viatjar, sense mai parar,
i al planeta terraÍtaca hem d'arribar.


La nau vola i va pertot arreu,
i amb nosaltres us divertireu,
que en la nostra nau,
gran com un palau,
sempre hi ha trifulgues i sarau.

La nau vola... bonica metàfora avui en dia quan tothom parla del Titànic fent referència a l’estat actual. Sí, la nau vola i va pertot arreu (amèriques i Europa fent de màrtirs) però, el cert és que en realitat divaga i naufraga. La nau no té rumb. D’altra banda, ui tant! Sempre hi ha tifulgues i sarau.
bobMas el capità,
sempre ens manarà,
es molt eixerit,
i molt decidit,
i aixi cada dia és divertit.

El capità Bob és el cap del govern dels millors. Sempre ens manarà (malgrat molts encara votin Pujol), és eixeridíssim i, sobretot, sobretot... Si alguna cosa té, és molt decisió. És el pare del Dret a decidir, de la transició nacional, de la Casa Gran i un munt de coses més. Divertidíssim!
Visca, visca, som els  bobobobsCatalans,
els més hàbils i el millors xicots,
no ens avorrim mai,
que nosaltres rai,
sempre omplim de gresca tot l'espai.

És cert, els catalans no ens avorrim mai. Som els més millor de tot i sempre tenen la culpa dels nostres mals els altres; més concretament els espanyols. Sempre. I no perdem mai l’ocasió de fer festes. La darrera, la de la victòria de la selecció espanyola de futbol.
La nau vola, nostre és l'univers,
l'aventura i els espais oberts.
Som els tripulants,
d'aquests mons llunyans,
que venim per tots, petits i grans.


Viatgem plegats,
no fem disbarats,
tenim bons costums,
hem de viure junts,
hem de navegar,
i anar molt lluny.

Plegadíssims! En el nostre viatge cap a Ítaca, anem tots a una. Per això vaig escriure allò de Tenim un problema. Mai fem disbarats... Mai de la vida. I tenim molt bons costums: manifestar-nos, penjar banderes, recollir signatures, fer intents de boicots, queixar-nos... En resum allò tant clàssic nostre de divideix i venceràs i aquell costum de manifestar-nos per qualsevol cosa i fer actes reivindicatius que no porten enlloc.
La nau vola, nostre és l'univers,
l'aventura i els espais oberts.
Som els tripulants,
d'aquests mons llunyans,
que venim per tots, petits i grans.


Visca, visca som els  bobobobsCatalans,
els grans nautes del capità bobMas,
hem de viatjar, sense mai parar,
i al planeta terraÍtaca hem d'arribar.


Escrita l’entrada i publicada al bloc, ja puc fer-la arribar a TV3 a l’atenció del programa Polònia. Si en comptes d’informàtic fos actor, els demanaria per sortir-hi. Cas que responguin, ja us ho faré saber. De totes maneres, si Doraemon va sonar bé, penso que aquesta és molt millor i molt més encertada. Crec decididament, que seria un gran gag.


4 comentaris:

  1. Molt bo.
    M'ha agradat tornar a escoltar la vella canço dels bobobos
    Joaquim Cabanas

    ResponElimina