dissabte, 7 de juliol de 2012

Imbècils per la independència

"Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils." Joan Sales (Barcelona 1912-1983).

És clau entendre aquesta frase per tal que ningú se senti ofès ni insultat. Dit d’altra manera, el títol de l’entrada no és fruit de l’insult, sinó de la reflexió del gran Joan Sales. Ho dic perquè ja em puc imaginar alguns comentaris (potser escrits?). Però, com dic, tranquil·litat, només faig ús de les paraules del gran escriptor de la gran novel·la Incerta glòria.

Fet l’aclariment... Si Joan Sales aixequés el cap... s’adonaria que continuem fent, com ell deia, l’imbècil. Cada dia que passa surten notícies més vergonyoses i miserables pel que fa als catalans. A finals de juny, sortia la sentència del Tribunal Suprem i ens afanyàvem a bordar i els de somescola.cat a prepara una nova jornada de mobilització en defensa del català a l'escola el 26 de setembre. Al setembre! Ho celebro, el juliol hem de commemorar aquella tant bonica que vàrem fer no sabem encara ben bé perquè i, a l’agost tots fem vacances. De la manera que els catalans tenim memòria, a finals de setembre és perfecte.


Abans d’això, però, el nostre President Mas va anar a fer les amèriques a donar la culpa als altres (espanyols) i a fer-se el màrtir. Agraint que almenys tinguem un President que parli anglès, no deixa de ser lamentable anar pel món d’aquesta manera; “Patim un espoli fiscal del 8-9% del nostre PIB”. Molt bé. Si jo hagués estat el periodista, essent americà, segurament li hauria demanat: “i vostè què pensa fer per resoldre aquest afer? Nosaltres vàrem declarar la independència dels Estats Units el 4 de juliol de 1776”. Llavors li hauria pogut recordar el preàmbul on hi diu: “But when a long train of abuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute Despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their future security”. És a dir, “Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat”. No sé si us sona...

Llavors va venir el baròmetre del CEO. Molt bé. Els catalans diem que som d’esquerres i independentistes però votem dretes i unionisme. Perfecte. També el 27 de juny, varen fer 2 anys de la sentència de l’estatut(et). Aquella Llei Orgànica Espanyola repactada a l'esquena del Parlament pel nostre actual President amb en Zapataero que, precisament, ha obert la porta per sentenciar contra la immersió. Fantàstic, novament. En aquella ocasió (fa dos anys) és quan vàrem fer la gran manifestació esmentada abans i que avui ja ningú recorda.

Ep! No us penseu que la cosa s’atura aquí. Llegeixo el quatre de juliol que “Municipis independentistes i ERC es conjuren pel concert”. Altra volta, no anem pas en la bona direcció. Ja vaig deixar molt clara la meva opinió sobre l’ANC i AMI en una entrada anterior i, ara, sento dir-ho, estic penedit d’haver votat E(RC) + RCat + CatalunyaSí en les darreres eleccions. Per cert, obrint un parèntesis, algú sap qui són aquests de CatalunyaSí? No n’he sentit a parlar mai més...Però, retornem al fil. Encara no s’han adonat que treballar pel pacte fiscal és absurd, ineficaç, estèril i, potser el pitjor de tot, antiindependentista? Entre altres coses, per això m’hi oposo frontalment. En primer lloc per no malgastar energies com les van fer gastar al poble de Catalunya amb l’estatut(et); tot i que molts ens hi vàrem oposar i votar en contra. Per cert, estatut(et), cal recordar-ho, avalat pel 80% dels catalans... En segon lloc perquè, per poc que sapiguem llegir les enquestes, veurem que si l’independentisme creix, és gràcies al tema econòmic. És a dir, quan més a prop d’un hipotètic pacte fiscal (ells ho anomenen així però, cas que sigui alguna cosa, acabarà essent una lleugera millora del que ja tenim però que servirà per penjar-se medalles i agonitzar uns quants anys més) més allunyats estem de la independència. I les nostres infraestructures, cultura, llengua i supervivència com a país, no estan garantides amb un pacte fiscal.

Per anar acabant que això avui queda llarg... “De Gispert parla en castellà al plenari del Parlament”. Potser, fins i tot és d’agrair. Vull dir, tant catalanistes i nacionalistes que són la gent de CiU, és bo palesar que la nostra Presidenta del Parlament té un català proper a lamentable i que, possiblement, se sent més còmode amb el castellà. I, la darrera, just l’endemà, “Neix Superdotats per la Independència”. Sensacional. Després de llegir al mateix mitjà que “La Casa Blanca desmenteix que les sirenes existeixin”, no sabia si la primera era certa o no. Tristament, suposo que és certa.

Si bé potser fins i tot torni a nedar pel mar després de la gran notícia de la Casa Blanca que ens deixa a tots molt més tranquils, que després de motards (per cert, paraula que no trobo al diccionari), cristians, convergents i no sé pas quantes coses més, neixi superdotats per la independència, em sembla... Tenim un problema. A aquesta gent superdotada, no se’ls ha ocorregut fins ara això? Vol dir que, per exemple, els motards, bombers, mossos i altres sectorials més precoces són més superdotats que els superdotats? Un bomber, motard i superdotat, a quina sectorial pertany? A veure què pensen fer... Potser, com a superdotats ho resolen tot...

Com deia, si Joan Sales aixequés el cap, s’adonaria que els catalans, després de més de 500 anys, continuem fent l’imbècil. I, el més trist de tot, és que ens pensem que som els més millors del món. “La justícia dóna la raó a Barcelona Decideix en la polèmica de les banderoles prohibides per Hereu”, llegit ahir mateix. Fa un moment: "Una nova victòria de Barcelona Decideix, quinze mesos després". Quinze mesos més tard, donen la raó com amb la criatura que li dones un mòbil de joguina perquè t’ha vist amb el teu HTC i vols que calli. Doncs no cola. O sí. I això, entre altres coses, és el que ens fa imbècils.

Veient tot el panorama i la manera de fer que tenim, crec que la propera sectorial i/o associació que hauria de néixer (divideix i venceràs), homenatjant una mica al gran Sales, hauria de ser Imbècils per la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada