dilluns, 16 de juliol de 2012

L'olla bull

Notícia sorpresa -o no- avui. La policia espanyola ha entrat a la central d’Egara dels Mossos. Jo no sé vosaltres però, és una bona notícia. Jo, que sóc desconfiat de mena, ho interpreto com un gest d’autoritat, d’”aquí manem nosaltres”. Per què? Per posar por al cos a la gent? I si és per això, per què? Pel que pugui venir? 

No ens precipitem. Avui toco de peus a terra com hi tocava ahir i com hi tocava fa un any. Els que em coneixen saben que difícilment em deixo portar pels sentiments/emocions i sóc molt racional. Pràcticament, tot va malament i la crisi actual d’Espanya és tant galopant que no crec que ningú la salvi. L’FMI també ha dit que Espanya no creixerà i que no complirà el dèficit ni pel 2012 ni pel 2013. L’Íbex35 ha caigut un 1.99% (que no vol dir massa res perquè demà podria pujar un 3%) i la prima de risc està quasi a 560 punts. Tot indica, tirant de tòpic, que Espanya s’enfonsa


Com comento a les conclusions del meu llibre Construint la meva Catalunya ideal, Catalunya té una oportunitat. La independència no és la solució a tot però, és l’oportunitat per sortir d’aquest atzucac i la solució prèvia a les solucions. Vull dir, no fem volar coloms. La independència per si sola, no ens portarà enlloc; cal un bon lideratge i homes savis que tripulin la nau. És on hauria d’entrar CiU; a vegades, mal que em pesi. 

Amb tota la martingala del pacte fiscal fent-se a miques i veient cada dia més gent que això és una enganyifa considerable (sort i gràcies! N’hi ha ho intentem explicar des del primer dia que va sortir a la llum), hi ha l’esperança que això desemboqui, finalment i anheladament, cap al nostre propi estat. Esperem i desitgem que els catalans estiguem a l’altura i no com altres vegades. 

No tractaré de convèncer a ningú que és l’estratègia de CiU. Només recordaré el que dic sempre. Cal contemplar totes les possibilitats. Des de la que vaig postular avui fa un any en referència a la possible estratègia de CiU per construir l’estat propi, fins a l’acte més gran de traïdoria. És a dir, poden passar dues coses. 1) Quan pitjor millor i que CiU estigui fent veure a catalanistes i no catalanistes que l’única viabilitat per sobreviure, independentment de la pertinença nacional, és l’estat propi. I 2) Que CiU traeixi un país. Hi ha tants arguments per creure una cosa com una altra. Si és la primera possibilitat, l’estant duent a terme a la perfecció. Si és la segona, tenim un problema. En qualsevol cas, juguen amb foc i es passegen al llindar del precipici. 

Senzillament, com he dit en altres ocasions, serà quan CiU ho digui. Així de senzill. Sense ells crec que és inviable. És evident que juguen amb foc perquè no saps mai si el que diuen i/o fan forma part d’una estratègia o és real. Ho dic recordant declaracions dient que CiU aposta per l’Estat propi i el mateix dia que CiU no és independentista. Per, passades unes setmanes, dir que és independentista. Què ens hem de creure? Res, senzillament. Cas que sigui, serà quan ells ho diguin. Qui sap, potser allò de la Casa Gran del Catalanisme que no sabem què és ni on anar a trobar ni on va anar a parar, ha anat madurant fins a l’ANC i l’AMI. Si és així, s’ho han treballat, malgrat ara ja se’ls comenci a veure el llautó. 

Conclusió. No ens posem nerviosos. Cosa molt òbvia: tot és possible. I, no sé si tot està per fer o s'han fet coses a l'ombra Credibilitat de CiU totalment nul·la però, com l’existència de Déu, no podem assegurar si és una gran estratègia o una gran traïció. Aviat -no crec que passi d’aquesta legislatura- en traurem l’entrellat. Segueixin atents a les seves pantalles perquè algú quedarà molt malament. O CiU o els catalans; de fet, els catalans hi quedarem segur. Ja sigui per tot el que ens hauran estant fent per res o, per tot el que ens hauran hagut de fer per tal que obrim els ulls. Però bé, ja no ve d’una vegada. No caiguem en el pessimisme ni en l’optimisme. Sapiguem veure totes les possibilitats.

3 comentaris:

  1. Hola, Carles,

    Està molt bé aquesta idea d'escriure les teves reflexions sobre la deriva del país en forma de bloc. Gràcies per enviar-me'l.

    Això de banda, permet-me de fer-te una petita correcció sobre el títol d'aquest article: "vull" és la 1a persona del verb "voler", però l'olla no vol res, perquè només volen alguna cosa les persones. Tu, de fet, parles del verb "bullir": l'olla bull, o encara no prou...

    Cordialment,

    Pilar Font

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Pilar,
      Quina vergonya, ja ho he canviat. Suposo que a l'hora d'escriure'l em va poder més el desig...

      Gràcies pel teu comentari i benvinguda.

      Elimina
  2. Ah, Carles, això dels desitjos s'ha de controlar. Jo per exemple, no vull pas la lluna; m'aconformo amb la independència!

    Salut!
    Pilar

    ResponElimina