dissabte, 14 de juliol de 2012

#nopucmes

Aquest és el títol del darrer davantal de Jordi Basté. El podeu escoltar a http://rac1.org/elmon/blog/el-davantal-13-07-12/. Com molts altres davantals del periodista de RAC1, ha donat molt de si i la gent en parla. No negaré que és un editorial treballat i elaborat, del que, en la forma i en contingut, se’n podria estar orgullós. Si no fos perquè, tristament, s’equivoca de focus. Com tanta altra gent, ha posat el punt de mira en un lloc on no toca i equivocadament. 

En el seu cas concret afirma que no sap que deixarà a la seva canalla, ja no de diners, sinó de valors. Cau en l’error de la gran majoria dels catalans: defugir de la pròpia responsabilitat i donar la culpa als altres. Hi ha una frase que il·lustra perfectament això i que no sé qui la va dir: “mai he deixat que l’escola influís en la meva educació”. Perquè els valors que adquireixin la nostra canalla, és feina dels pares, de l’educació que els hi donem. És evident que l’entorn influeix però, amb una bona educació la canalla rep els valors que els forjarà com a persones. És incapaç el Basté de donar els bons valors a la serva canalla que ho hagi de delegar als altres? Ho desconec però espero que no. 


Però, el seu editorial no només parla d’això, sinó de la situació actual. De fet, se centra amb la situació actual i això dels valors és anecdòtic. I diu que no pot més. Novament, la culpa és dels altres. Ara descobrim les injustícies que rebem els catalans. L’espoli fiscal, les retallades, els radars, les inspeccions fiscals... Felicitats. De veritat. No només es queixa si no que proposa solucions de com arreglar el tema. Espanyol, és clar. Perquè, de la mateixa manera que tothom és entrenador de futbol, tothom té la solució de tot i, més especialment, per resoldre els problemes d’Espanya. Com que no tenim prou problemes nosaltres mateixos, hem d’intentar arreglar les coses dels espanyols. El màxim promotor d’aquesta actitud és el President Mas qui, ja ho he dit en altres ocasions, fins a data d’avui és el president de la Generalitat que més ha fet per Espanya; el que més ha sacrificat de Catalunya pel bé de l’adversari polític. 

És un tema preocupant tot plegat. Perquè no només és en Basté, sinó molta altra gent que truca a les ràdios i es desfoga a la xarxa. La pregunta (en format de diverses preguntes) és molt simple a tota aquesta gent: i tu, qui vas votar? Què has fet pel teu país? Vas donar suport a l’estatut(et)? Penses tornar a caure amb al parany del pacte de l'engany fiscal? Com m’agradaria saber-ho... 

Doncs jo tampoc. No puc més. No puc més de moltes de les coses que diu en Basté amb el seu editorial però, per sobre de totes, no puc més de gent com ell. Gent que es queixa, piula, es manifesta, penja banderes als balcons però, a l’hora de la veritat no és on ha de ser i vota el que no toca per resoldre la situació. Perquè el català té un deure i una responsabilitat i no pot estar defugint-la tota la vida. I, si ho fa, si més no que no tingui la vergonya de queixar-se perquè tot el que passa, a banda de fer-se amb el seu consentiment implícit, és gràcies a ell. Ja n’hi ha prou. 

Ja no sé com explicar-ho tot. L’alternativa de Toni Clapés era anar-se’n a viure a EUA o a Extremadura; la d’en Basté és canviar Espanya. Ni un sol cop la paraula independència per tal de posar fi a tot plegat. Mentre no ens mirem el melic, no farem res. La culpa és nostra i no hi ha arguments per estar en contra de la independència. Ja no sé com simplificar-ho. Un hipotètic pacte fiscal podria mig resoldre un problema econòmic però, no resol temes culturals, de decisions polítiques, d’infraestructures... Tenir un pacte fiscal és anar en contra de la independència; és permetre que en comptes de maltractar-te cada dia ho facin “només” els dies parells o, passar de ser insultat i maltractat a “només” ser insultat. 

Els que ja no podeu més, com se us ha d’explicar? En el cas dels periodistes, teniu un altaveu pel que us escolten milers de persones. Perquè no feu quelcom pel país i feu pedagogia a favor de la independència en comptes de queixar-vos? No fa gaire, arran de l’afirmació que ningú sabia què passaria el dia D+1 de Manel Fuentes, vaig intentar que convidés al promotor de Building a New State per tal d’aclarir-ho. Res. Queixar-se i donar la culpa als demés. Una colla d’immadurs; això és el que som els catalans. Si bé els polítics fan declaracions per sortir al 324, molts periodistes en fan per poder sortir a una bona posició als EGM. 

Conclusió. Sí, sí es pot més. I, la gent que afirma que no pot més amb aquesta situació i posa el focus als demés tot defugint de la pròpia responsabilitat, que hi reflexionin. Si creuen que ja ho han fet tot o no poden fer res més per Catalunya, tristament, és que no ens ho mereixem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada