dijous, 9 d’agost de 2012

El proper 11 de setembre

Dia interessant políticament parlant el d’avui. Al matí els de RAC1 han fet una entrevista a l’Albert Pont. L’Albert Pont és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB i autor de “Delenda est Hispania. També és responsable de Dret Internacional del Cercle Català de Negocis (CCN). Els que, com jo, no l’hàgiu pogut seguir en directe, la podeu escoltar des del lloc web de RAC1 (http://rac1.org/versio/blog/entrevista-a-albert-pont/). No sé què deu pensar el senyor Godó. L’entrevista, deixant de banda que el Gràcia a rebatejat a la Muriel Casals, el Vila d’Abadal i el mateix CCN, ha estat excel·lent. 

L’interessant del tema és quan el Gràcia li diu, bé, com ho hem de fer això. Segons Pont, pel dia clau només falten tancar uns petits serrells però, la part grossa ja està feta. Els nostres dirigents saben el risc que corren i -afirma- estan disposats a prendre’l. Ho celebro. Un dels serrells a tancar -petit- és que el President Mas necessita saber que hi ha aigua a la piscina abans de tirar-s’hi perquè, segons diu, uns dels riscos és anar a la presó 25 anys. Així ho estableix el codi penal espanyol. És on no ho acabo d’entendre. 

Concretament, el codi penal espanyol diu: 

TÍTULO XXI. DELITOS CONTRA LA CONSTITUCIÓN. CAPÍTULO I. REBELIÓN. 

Artículo 472. 

Son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente para cualquiera de los fines siguientes: 
  1. Derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitución. 
  2. Destituir o despojar en todo o en parte de sus prerrogativas y facultades al Rey o al Regente o miembros de la Regencia, u obligarles a ejecutar un acto contrario a su voluntad. 
  3. Impedir la libre celebración de elecciones para cargos públicos. 
  4. Disolver las Cortes Generales, el Congreso de los Diputados, el Senado o cualquier Asamblea Legislativa de una Comunidad Autónoma, impedir que se reúnan, deliberen o resuelvan, arrancarles alguna resolución o sustraerles alguna de sus atribuciones o competencias. 
  5. Declarar la independencia de una parte del territorio nacional. 
  6. Sustituir por otro el Gobierno de la Nación o el Consejo de Gobierno de una Comunidad Autónoma, o usar o ejercer por sí o despojar al Gobierno o Consejo de Gobierno de una Comunidad Autónoma, o a cualquiera de sus miembros de sus facultades, o impedirles o coartarles su libre ejercicio, u obligar a cualquiera de ellos a ejecutar actos contrarios a su voluntad. 
  7. Sustraer cualquier clase de fuerza armada a la obediencia del Gobierno. 
Molt bé. Dubtes sobre això. No havíem quedat que la independència no està contemplada a la Constitució Espanyola? Doncs ara es veu que sí. De fet, si hem de fet cas a la Constitució Espanyola, sense ser jurista ni res per l’estil, m’atreviria a dir que sí que està contemplada en l’article 10.2 on s’hi afirma que “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”. En aquest sentit val molt la pena obrir un parèntesis sobre la Carta de les Nacions Unides i, més concretament a l’article 1.2 que diu “To develop friendly relations among nations based on respect for the principle of equal rights and self-determination of peoples, and to take other appropriate measures to strengthen universal peace”. 

Però, d’altra banda, si es declara la independència, què hi pinta la justícia espanyola? Tindria sentit? Us imagineu que algú fos condemnat a Catalunya per una llei francesa. O, més radical encara, us imagineu que els noruecs condemnessin als veterinaris catalans per castrar gats i gossos? No m’ho invento, a Noruega és il·legal. O, si ens condemnessin els anglesos per embriagar-nos amb una vaca... No crec que tingui massa sentit, vaja... Podeu cercar per Internet un munt de lleis estúpides. 

De manera que, ignorant el tema i havent sentit sempre que el dia que declarem la independència ens posarem sota empara i legislació europea, no entenc perquè ens hem de regir per l’espanyola. És com si tu marxes de casa i els teus pares et diuen “doncs ara no podràs agafar res de la nevera...”; és evident, si ja no vius a casa... No ho tinc clar. 

I llavors, com si el mateix President Mas hagués escoltat l’entrevista, llegeixo a la tarda que en una compareixença ha aprofitat per assegurar que "el govern central i l'Estat han de percebre un clam pel pacte fiscal", motiu pel qual ha avisat que "demanarem a la societat catalana pronunciaments explícits a favor del pacte fiscal, perquè s'entengui que ho demana un país sencer, Catalunya". No anem pas bé. 

Ja ho he dit moltes vegades però, la presa de pèl és considerable. Ja no sé què forma part d’estratègia, de realitat, de presa de pèl... Com va passar amb la del 10J, tothom farà les seves interpretacions. Encara podria passar que es manifestés més d’un milió de persones i sortís dient que la societat catalana vol un pacte fiscal. Pel que ens diu el President, la lectura serà correcta. Doncs no! no, no i mil vegades no. No vull un pacte fiscal! És més, molts convergents ja ho diuen, o pacte fiscal o independència. Noteu que l’’o’ és excloent. És a dir, o això o allò. És a dir, si pacte fiscal, no independència. Conclusió: no pacte fiscal i sí independència. Més explícit... Per tant, si el senyor Mas vol que la gent es pronunciï a favor del maleït pacte fiscal, ningú hauria d’anar a la manifestació; perdó, cap independentista. 

Ara bé, si això és una nova mentida o una estratègia perquè no pot dir que la gent es manifesti per la independència... Doncs molt bé. Jo no vull ser còmplice de més enganys. Si el President em convoca a donar suport a una manifestació a favor de l’estat propi i amb el seu ferm compromís que si hi va gent tirarà pel dret, allí m’hi trobarà. Si no és així, avui us haig de dir que no. D’altra banda, si acaba convocant eleccions amb un full de ruta clar, un timing definit i lliure d’ambiguïtat, que estigui tranquil; molt possiblement tindrà el meu i el suport de molts altres. El meu vot valdrà igual tant si hauré anat a manifestar-me com si no. Fa anys que em manifesto a través de les urnes. Avui, no vull ser còmplice d’haver donat suport a un pacte fiscal.

2 comentaris:

  1. Hola Carles,
    La política va per un cantó i el poble per un altre. Aquest 11S tots a la manifestació i veurem qui crida "PACTE FISCAL JA" i qui crida "IN-INDE-INDEPENDENCIA". Tu, jo i molts més ho farem amb aquest segon crit. L'unic que ens hem d'ocupar és que la comunitat internacional tingui clar què cridem, i no deixar que el godó i companyia diguin que la mani era per demanar diners.
    Tot s'està bellugant, el que no pots fer és quedar-te a casa
    Joan Canadell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Moltes gràcies pel comentari.

      Tinc molts dubtes. En Mas i d'altres convocant a la gent pel pacte fiscal i l'ANC per l'estat propi. Com discriminaran els que van per una cosa i els que van per l'altra? Què va passar el 10J? Tothom (?) cridant independència però la lectura convergent va ser una altra. Qui no t'assegura que torni a passar el mateix? Cadascú farà la lectura que li convingui.

      Tinc pràcticament un mes per donar-hi voltes. Ja estic fart que em manipulin. Si hi ha una sola manifestació i un sol lema, ja ho veurem.

      D'altra banda, en referència a la comunitat internacional, per una banda sort en tenim del Col·lectiu Emma, qui vetlla per la nostra imatge i per la certesa de les informacions que es publiquen. D'altra banda, si la comunitat internacional demana quanta gent representa als manifestants, què els hi direm? 14 diputats de 135?

      Com bé dius, tot es belluga i hi ha diverses maneres de lluita. La vostra a través del CCN la trobo més productiva que la propera manifestació. Infinitament més compromesa.

      Salut i gràcies.

      Elimina