dijous, 30 d’agost de 2012

Manifestació #11s2012

Encara queden dies per parlar-ne i, com és evident, encara no s’ha dit tot. Fa un parell de dies es va fer pública la més o menys llista dels convergents que assistiran a la manifestació de l’onze de setembre. Des del meu punt de vista, lamentable i insultant. Segons llegeixo al singulardigital.cat, la delegació del partit estarà encapçalada per Jordi Pujol, Xavier Trias, Oriol Pujol i Josep Rull. També hi haurà consellers que hi aniran "a títol individual". La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, el titulat de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, han confirmat la seva assistència. 

Diverses coses sobre això. En primer lloc, el que apuntava en una de les darreres entrades titulada En Mas no va a la mani. És a dir, com es pot ser tant ruc, cínic o tant hàbil per anar a una manifestació contra un mateix? Costa d’entendre. Per més Inri, es veu que alguns hi aniran a títol personal. Fet que em fa recordar el bonic joc de quan érem petits i immadurs de tocar i parar. Quan et veies acorralat tocaves a terra o et posaves en algun lloc a prop i exclamaves “casa!”, de manera que estaves temporalment immune. Estan en aquest punt els consellers que hi van a títol personal? Seran a casa durant la manifestació i quan s’acabi tornaran al joc de sempre? El trist no és tot això sinó que la majoria de gent encara dirà que són uns grans herois i que tenen molt de valor... Com bé diuen els castellans “ojos que no ven, corazón que no siente”. 

Jo, com més dies passen, més clar tinc que el lema hauria de ser un altre. Manifestar-se, el que és manifestar-se, ha de valer la pena i hauria de ser per alguna cosa excepcional que no es pot fer per la metodologia tradicional. Independència? Sí, ui tant! A cada plebiscit que ens convoquen podem votar diverses opcions independentistes. En la darrera, només varen tenir poc més de 360.000 vots; menys d’un 7% del catalans amb dret a vot. Aleshores, per què ens podríem manifestar? Eleccions anticipades. Tocarien al 2014 però, havent-se capgirat tot plegat, em sembla que no podem esperar pas tant. Un munt de gent manifestant-se per unes eleccions per, de manera tradicional i normal, manifestar-se -valgui la redundància- políticament a favor de la independència. Donant armes als diputats del Parlament i, de retruc, fer-ho creure a nivell internacional. 

Amb tot plegat, unes qüestions. He sentit reaccions de tothom però, no he sentit declaracions de l’exproper Macià i diputat no adscrit. On és? En uns dies tan importants pel país, on s’ha ficat? Ens rescaten, es parla de la gran manifestació del segle i, on és la icona i el gran líder del moviment independentista? El que sí he sentit avui, ha estat el gran Duran i Lleida. I ha estat clar: “És antagònic defensar el pacte fiscal i la independència”. Mica en mica es van posant les cartes sobre la taula. Personalment, no m’he cansat de dir que m’oposava al concert econòmic / pacte fiscal / martingala econòmica des del primer dia perquè era contrari a la independència. Potser caminen per la mateixa via però, en sentits oposats. 

Em vaig haver d’escoltar alguns que em deien que era un radical, que això seria un pas mig... Tot el que vulguin. Com que es veu que de bon principi la cosa no es veia clara, ho han hagut d’anar aclarint. Deixant de banda que el temps (tristament) sembla que em dóna la raó i ara una gran majoria independentista s’hi oposa, CiU també s’ha esmerçat per fer-ho veure. Primer van ser alguns dirigents de CiU que deien “pacte fiscal o independència”. Amb ‘o’ excloent. Suposo que encara molta gent no va entendre la conjunció coordinant disjuntiva (o) i ha sortit el líder d’Unió per aclarir-ho dient que una cosa és antagònica a l’altra. A veure si així ho acabem d’entendre. Jo, encara em faig creus que algun independentista vulgui l'engany fiscal.

Per tot plegat és que m’agradarien són necessàries eleccions anticipades. O retallades o rescat? (ens donava l'alternativa el president Mas) Ambdues coses! O pacte fiscal o independència. Com ha quedat clar, si pacte fiscal, no independència i, si la gent diuen que vol la independència, que ho demostri. A les urnes i sortim de dubte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada