divendres, 31 d’agost de 2012

No sóc el @CarlesCostaTv3

El tema de les xarxes socials, és curiós. No descobreixo res si dic que existeixen un munt de perfils falsos pel núvol. Hi ha un munt de gent que es fa passar per qui no és perjudicant d’aquesta manera (o no) al famós/popular de torn. No és el meu cas i m’esforço perquè així no sigui.

Vaig introduir-me en les xarxes socials amb el Facebook. No puc dir que hi tingui massa amics però em pregunto quants es pensen que sóc una persona que realment no sóc... Si bé el perfil de gent que em té al Facebook és generalment de caire polític, no sé si passa el mateix amb el Twitter. Per cert, tot i que Twitter és un altre món, tinc el mateix dubte quant als followers. Crec que en moltes definicions de perfil solia posar: “ni tenista ni periodista. Persona Humana”. Posant de relleu la filosofia que transmetia un dels millors programes de TV3 que s’ha fet mai i amb la qual m’hi sentia reflectit. Però, n’hi així...

Crec que tot va començar quan algú em va enviar un missatge alegrant-se que tornés a Londres... Londres? Però, si no hi he estat mai... En fi. Al cap de poc temps, vaig descobrir unes noies que vaig suposar que estudiaven periodisme i que seguien el meu bloc. Bé, no només el seguien, sinó que d’alguna manera, n’analitzaven el contingut i el comentaven. Tenien una wiki on un grup reduït de noies anaven comentant algunes de les entrades d’aquest bloc. Costa d’entendre, ja que al bloc hi tinc una foto i enlloc dic que sóc periodista... Tot i estar content que algú em seguís i comentés les meves entrades, no vaig tardar en posar-me en contacte amb una de les noies per dir-li que seguien a una persona que no era la que volien seguir. Em sabia greu per a elles i pel Carles Costa periodista; les meves idees no tenen perquè ser compartides per a ell i, en cap cas, voldria suplir la seva identitat.

Però, com us deia, és curiós perquè, mentre alguns intenten fer-se passar per qui no són, n’hi ha que ens esmercem per deixar clar qui no som però, no ens en sortim. Fa temps, algú em feia arribar el seu mòbil perquè havia sentit que buscaven gent per Londres que pogués explicar on veuria un Barça-Madrid o quelcom semblant. Falsa alarma; redirigim el tweet. Fa uns dies, també pel Twitter, em vaig veure involucrat en una conversa arran d’una conversa a la BBC2. Novament, s’equivocaven i, de nou, fer-ho arribar al seu destinatari. I, finalment, una noia ahir que em deia que enyorava Londres.

Diverses reflexions. En primer lloc, que no es fixa la gent amb els perfils amb els qui es volen comunicar? Si m’ho permeteu, jo perquè sóc bona persona i sóc un bon carter però, que fàcil ho tindria posar una foto del meu perfil del periodista, no? Però, no! Just al contrari. Ell n’hi té una mentre que jo no. Li hauré de posar? No em mal interpreteu, no em sap greu per a mi, sinó pel que es vol comunicar amb el corresponsal i per aquest mateix. Segonament, la bonica conya que hi ha entre @CarlesCosta i @CarlesCostaTV3. Un home simpàtic. Quan m’arriba alguna cosa que entenc que el destinatari és ell, li faig un forward, i sovint ens disculpem i riem (el típic ha, ha, ha). Fins la propera. Perquè estic segur que hi serà. Però, més val agafar-s’ho amb humor i és així com m'ho agafo. Vocació de servei. Recordo un tweet que vaig escriure que insistia amb el meu perfil de “no tenista ni periodista, Persona Humana” i es van donar de baixa alguns followers... És una pena però, m’alegro que trobessin a qui busquessin. També n'hi ha que s'han mantingut o fins i tot s'hi han afegit! Gràcies.

En fi, podria acabar amb un “Carles Costa, TV3, Vic” però, millor no fer-ho per no despistar a navegants ni fer la broma fàcil. En primer lloc, perquè no sóc aquest Carles Costa ni cap dels altres que conec; de Vic mateix perquè en som uns quants. En segon lloc -ho sento (o no) però, tinc clar que no vull ofendre a ningú- perquè vaig deixar de mirar TV3 fa un munt de temps arran de la seva espanyolització i caiguda de la credibilitat i rigor periodístic (no es pot generalitzar, és evident i, cas que m’hagués de queixar ho hauria de fer més amb el cap d’informatius i redactors que no pas amb els mateixos periodistes i corresponsals); al llarg de la vida d’aquest bloc ja he criticat un munt de vegades TV3 (la seva). 

Veurem quan temps passa fins a la propera confusió. Fins ara (que és com tanco jo les converses).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada