dijous, 9 d’agost de 2012

SCI

Tot i haver escrit darrerament sobre les paraules i verbs, sóc conscient que encara se’m pot mal interpretar pel que pugui escriure. Així, doncs, vagi per endavant que no sóc simpatitzant de Solidaritat Catalana per la Independència. Em penso que no vaig arribar a penjar mai l’opinió que tenia -tinc- de tota la història Reagrupament/SCI/Joan Laporta; malgrat la vaig fer arribar a més d’un i de dos. I, tot i que m’ha costat, també he desistit d’escriure sobre aquest darrer (de moment). 

El fet però, és que si es tracte d’oportunisme, saber ser on s’ha de ser en el precís moment, els de SCI són uns cracs. Cal reconèixer-ho. Com la resta de polítics, no estan lideren absolutament res però, veuen quan hi ha un fil a seguir i de seguida s’hi posen al capdavant i se’l fan seu. Un mica... com els animals que mengen carronya. Amb el bon sentit de la paraula! Vull dir que, si bé hi ha animals que surten de cacera i actuen de líders per aconseguir el seu àpat, n’hi ha d’altres que prefereixen que ho facin els altres i esperar. No us penseu, acaben menjant igualment. Són dues tècniques diferents però, si la qüestió és menjar, vàlides ambdues. Crec que he deixat clar que quan dic carronya no és despectiu... 

Ho hem pogut veure en diverses ocasions. M’atreviria a pensar -que no vol dir afirmar- que ja es van apuntar bona part del tema de les consultes populars no vinculants. Allò ja ho van canalitzar. Entre els contactes que havien fet (especialment a Osona) i l’efecte Laporta, van disposar de representació parlamentària a les eleccions autonòmiques del 2010. En el cas d’Osona, segona força més votada! 

Que recordi, llavors va venir el SomEscola. La justícia espanyola dicta una sentència en contra del català, surten uns mestres a queixar-se i, sorpresa! Qui en pren el relleu? SCI. Fantàstic. I no s’ha acabat aquí. Aleshores va venir el #novullpagar (segona entrega aquí). Tot -suposadament- va començar amb una persona anònima i ara ja ho ha capitalitzat la formació política. Com també es va apuntar un gran èxit quan, arran dels terribles incendis de l’Alt Empordà i molts espanyolistes van deixar palès a la xarxa el seu desig que es cremés tota Catalunya (catalans inclosos), ho van denunciar. 

I la darrera? La darrera ha estat Àlex Fàbregas. El pobre noi jugador de la selecció espanyola d’hoquei herba, ha hagut de tancar el seu compte de Twitter per rebre amenaces de mort. I tot, per haver dit en una entrevista al diari Ara que no sentia el mateix quan sentia -valgui la redundància- l’himne espanyol i el català. Dos matisos. Sentir, què significa? Si prenem sentir com a un dels 5 sentits (vista, oïda, gust, olfacte i tacte) i, més concretament parlem de l’oïda, és evident que no sent el mateix. Ni els mateixos espanyols senten el mateix. Deixant de banda la música, un himne té lletra i l’altre no (;-)). Però, em temo que no anava d’aquest sentir... Sinó de l’altre. I, què hi ha de dolent? Posaria la mà al foc que els espanyols tampoc senten el mateix quan senten Els Segadors, Els Bobobobs, l’himne d’Espanya o el de França. I és on val la pena recordar l’article 20 de la seva -i nostra per voluntat de tots plegat de moment- constitució: 

1. Se reconocen y protegen los derechos: 
a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. 

En fi, em desvio del tema. Doncs, sorpresa! Amb tot el rebombori que això ha creat a la xarxa, de seguida hem pogut llegir titulars com “SI porta el cas Fàbregas a la Fiscalia”, “SI denuncia a fiscalia més de 2.000 piulades contra Fàbregas”, o “SI equipara l'atac a Fàbregas amb l'inici del nazisme”. Memorable. 

Com us deia, no hi simpatitzo però, si l’objectiu és ser-hi, més d’un n’hauria de prendre nota. Potser tot això no acaba en res (segurament) però, per sort o per desgràcia, hi són i eclipsen a d’altres de molt millors.

2 comentaris:

  1. Carles, no et justifiquis.
    carronyaire és despectiu , i SI ha de mereixer sempre el nostre rebuig.
    Quim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari Joaquim.
      No ho comparteixo però, sempre està bé contrastar idees. A mi no em sembla despectiu carronyaire. És una altre manera d'aconseguir menjar.

      Salutacions i gràcies.

      Elimina