dissabte, 1 de setembre de 2012

Entrada 300 (1)

Entrada 300 del bloc. Número rodó. Podria aprofitar per parlar-vos dels espartans però, ja els vaig utilitzar en un entrada d’aviat farà dos anys titulada Ara toca independència. Per recordar-ho mínimament, La pel•lícula 300 és la història de la batalla de les Termòpiles dels Espartans. Sense entrar en detalls, 300 espartans van fer front a un exèrcit de perses. Van perdre la batalla, però, finalment van guanyar la guerra. El rei Leònides els va encaminar cap a, si m’ho permeteu, la victòria del seu poble. Ell sabia que no lluitava ni per a ell, ni per als seus 300, sinó pel seu poble i llur futur; pels espartans.

Avui també és dia 1 d’agost; mes 9. 300, 1 i 9. Parlem de números. I, si parlem de números podem parlar de Pitàgores. He aprofitat aquests dies de vacances per adquirir un xic de coneixement o, si més no, llegir coses que em semblaven interessants. Ja he escrit alguna entrada al respecte com No sé que sé i Ja no sé si sé però, no només he llegit sobre la ment. Com us deia, avui m’agradaria parlar-vos de Pitàgores i dels números. El fet és que hi ha una col·lecció de Nivola anomenada La matemática en sus personajes que m’ha semblat interessant; si més no pels tres o quatre que n’he llegit.

Pitàgores fou un home interessant. Segurament molts de vosaltres el coneixeu pel teorema que porta el seu nom. Aquell de “hipotenusa al quadrat és igual a catet primer al quadrat + catet segon al quadrat”. Vagi per endavant que, tot i portar el seu nom, no el va descobrir ell, sinó que va ser el que el va demostrar de manera... més matemàtica podríem dir. Però, els babilonis i altres cultures ja coneixien aquesta propietat i l’utilitzaven sovint per fer construccions.

Però, Pitàgores va ser molt més que això. Per ser, fins i tot us podria afirmar que bona part de la religió cristiana, parteix de la seva filosofia. No és d’això del que us vull parlar sinó dels números però, ja que hi estem posats, sigui dit de passada. Resumint-ho molt, Pitàgores, influenciat per altres religions i cultures (bàsicament de l'orient), va determinar que hi havia un déu (el cosmos) que era perfecte. Per alguna circumstància, l’ànima dels homes havia caigut del cosmos i, per recuperar l’estat, calia purificar l’ànima en diverses etapes/vides. Com? A través de l’adquisició de coneixement i la reencarnació. És a dir, la gent, en funció de com es portava, es reencarnava en altres cossos fins que podia retornar a l’estat perfecte, que no era cap altre que la del Cosmos. Noteu que, com la religió catòlica, l’ànima és immortal i el que mor és el cos. A partir d’aquí, Pitàgores o els pitagòrics van crear versos d’or, els quals molts hi han trobat correspondència amb els mateixos 10 manaments.

Però, parlem de números que la cosa se’ns allarga. Per l’escola pitagòrica, tot, absolutament tot, quedava reduït o expressant en números. És per això van trobar o relacionar significats als números. Es coneix com la dècada o tatractys i creien que els deu primers números tenien propietats místiques, cabalístiques i màgiques.

Com que som 1 d’agost, comencem per l’1. L’1 era la mònada (unitat), ho genera absolutament tot, és el nombre de la raó. És un ser aïllat i indivisible que ho conté tot i és el principi i causa de tot.

El número 2 Pitàgores l’anomenava díada, com a símbol de la diversitat, de l’opinió i de la contraposició. És l’origen de la ciència del bé i del mal. Per a Filolao és la causa de la generació (per això és el principi femení) i del perpetu fluir de les coses. Símbol de la matèria, del cantó esquerre, de la imperfecció, de la indefinició, del parell, del desigual, de la diferència, de l’oposició i de la divisió. Expressió dels contrastos de la naturalesa i de la majoria de les coses que afecten al ésser humà en forma de dualitat (nit i dia, llum i foscor, humitat i sequedat, calor i fred...). En aquest sentit, és curiosa la similitud amb el Yin-Yang de la filosofia Xina.

Si sumem la unitat (1) més la diversitat (2), obtenim l’harmonia; la tríada. És el número 3. És el símbol de la perfecció, de la suprema harmonia universal que conjuga la unitat amb la diversitat. Símbol del principi masculí. Símbol del temps (passat, present i futur).

Deixant el 4 per més endavant, si unim un home i una dona obtenim el símbol del matrimoni, del triangle diví i del pentalfa. Penseu en època de Pitàgores; no tinc res en contra de les família monoparentals o de dos pares o dues mares... És la conjunció dels principis masculí i femení. També del parell i l’imparell. És el número més petit que compleix les ternes pitagòriques, és a dir 5^2 = 3^2 + 4^2, representació aritmètica del triangle perfecte. Simbolitza els cinc sòlids regulars (tetraedre, octaedre, cub, dodecaedre i icosaedre) que més tard Plató va relacionar amb els elements que formaven el tot i representaven els planetes aleshores coneguts (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). 5 també és el nombre de nombres primers que hi ha de l’1 al 10 (1, 2, 3, 5, 7) i també el nombre de números compostos (4, 6, 8, 9, 10). El nombre 5 correspon al pentagrama místic, pentalfa o estrella de cinc puntes, emblema de la salut i símbol de la identificació dels pitagòrics. Realment, es faria molt llarg si analitzéssim el pentagrama i més propietats del 5 (podríem entrar amb el nombre d’or o proporció divina que ja vaig comentar breument a l’entrada de Touch), de manera que millor deixar-ho aquí.

No sé si us deixo amb la mel a la boca però, avui, fins aquí. Posteriorment seguirem amb més números i curiositats d’aquests segons Pitàgores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada