dimecres, 5 de setembre de 2012

Entrada 300 (2)

Com havia promès en la darrera entrada 300, continuem parlant de números. Ho havíem deixat amb el 5 i havíem apartat el 4.

El proper número és el de la procreació i és el primer nombre perfecte (!). Per què és el número de la procreació? Doncs perquè si ajuntem una dona (2) i un home (3) poden generar una altra unitat (1) i el resultat és 6. També té atributs femenins i masculins com el cas del 5 però, en aquesta cas fruit del seu producte (3 x 2). En el cas dels pitagòrics, aquests mesuraven els intervals de temps entre cada reencarnació; segons Filolao eren: el procés orgànic i biològic de la germinació de les llavors, la vida de les plantes, la vida irracional dels animals, el ser racional de l’home, el ser dels mediadors entre home i déus i, finalment, la vida dels propis déus. També és l’àrea del quadrat diví 3-4-5 (terna pitagòrica). Finalment, és el primer número perfecte. I què és un número perfecte? doncs que la suma dels seus divisors és igual a ell mateix. 6 = 1 + 2 + 3. Aquesta, no us cregueu que és una característica fàcil de trobar. Euclides va trobar els 4 primers i fins passats força segles (principi segle XVII) no se’n van descobrir més. Pels amants a les matemàtiques, és un tema interessant. De la mateixa col·lecció de llibres, n’hi ha un sobre Fermat que il·lustra com els va tractar. Els dos primers són el 6 (1 + 2 + 3) i el 28 (1 + 2 + 4 + 7 + 14). A tall anecdòtic, Déu va crear el món amb 6 dies i 28 és la mitjana de dies del cicle sexual femení. Curiós.

En aquest punt, és necessari introduir el 4. El 4 és la llei universal i inexorable. Símbol de la justícia i la sensació. Font i arrel de l’etern en la naturalesa. Símbol del color i de la sensació en general. Representació de la vida animal i del conjunt de l’ànima i del cos. El número 4 és una de les claus de la naturalesa i de l’home. 4 són els elements primigenis (aire, terra, foc i aigua). Com deia anteriorment, Plató n’hi va afegir un més per ser-ne 5; si mal no recordo, la Idea, el Buit, l’Èter o la Quintessència (literalment "la cinquena essència"). 4 també són les fases de la lluna, els punts cardinals, les estacions de l’any, les parts del dia (alba, dia, crepuscle, nit). 4 també són les qualitats de les coses (calent, fred, humit i sec), les parts dels arbres (arrel, tronc, fulles i fruits) o les espècies dels animals (rèptils, peixos, aus i mamífers). També eren 4 les facultats de l’home (intel·ligència, coneixement, opinió i sensació) i les seves virtuts (prudència, fortalesa, temprança i justícia) segons Plató. N’hi ha més exemples però, ja em sembla prou il·lustratiu. El 4 també és símbol de la justícia perquè els seus factors són iguals (4 = 2 x 2). Està dotat de perfecció i harmonia perquè 2 + 2 = 2 * 2 i perquè amb ell, sobresurten dues espècies de nombres, sempre parells, o sempre imparells (1 + 3 = 4, 2 + 2 = 4). Anecdòticament, 4 és el nombre que portava Pep Guardiola quan jugava a futbol.

Sense tenir-hi res a veure, sumant 4 i el 5, tenim el 9. Símbol de l’amor i de la gestació (que en el cas dels humans dura aproximadament 9 mesos). També simbolitza justícia ja que, com el cas del 4, els seus factors són iguals (3 x 3 = 9).

Per anar acabant, direm que el 7 és el símbol de la veu, ja que són les 7 notes de cada veu humana o musical (do, re, mi, fa, sol, la, si). És el símbol de la llum i de l’arc de Sant Martí. Com que no es pot generar a partir de cap altre número de la dècada, els pitagòrics l’anomenaven verge sense mare, adoptat com a símbol de la virginitat i posteriorment identificat amb la deessa verge Atenea. És un número amb singularitat geomètrica, ja que el cercle no és pot dividir en set parts iguals per cap construcció coneguda. També és un número amb certa temor per ser la representació de les set estrelles errants (els cinc planetes coneguts més el Sol i la Lluna) que donen nom als set dies de la setmana: Sunday (Sol), Monday (Lluna), Tuesday (Mart), Wednesday (Mercuri), Thursday (Júpiter), Friday (Venus), Saturday (Saturn). En moltes cultures, el 7 té un gran significat. 7 van ser les plagues d’Egipte, les meravelles del món, els savis grecs o, els pecats capitals. En l’Apocalipsis de Sant Joan, 7 són les trompetes, els braços del canelobre i els caps de la bèstia.

El número 8 és el símbol de l’amistat, de la plenitud i de la reflexió. La seva influència s’exerceix a tot l’univers perquè representa les vuit esferes (Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Júpiter, Saturn i estrelles fixes) que veiem des de la terra. És el primer número cub (2^3) i la seva plenitud prové de la suma de dos quadrats iguals (4 + 4). El Hristo portava el 8 i, possiblement, no seria un bon exemple d’amistat i reflexió.

Finalment, el número 10. És el més sagrat de tots els números. Tenint en compte que els quatre primers números contenen el secret de l’escala musical (1/2 , 2/3 i 3/4), la seva suma, sembla per Aristòtil, que avarca la tota la naturalesa del número. Pels que no hi entenem de música, només apuntar-vos que Pitàgores va descobrir les proporcions de les cordes que feien que creessin els sons harmònics; són els següents: octava, cinquena i quarta (equivalent al do, sol i fa). D'altra banda, vés a saber si la similitud fonètica entre Déu i Deu també ve d’aquí. Altres raons que justificarien la serva perfecció és que el número 10 conté tants números parells com senars i que és el primer que conté tants números primers com compostos. Messi porta el 10.

En fi, el meu número preferit és el 9. Quin és el vostre? Significa alguna cosa per a vosaltres? Té res a veure amb el significat pitagòric? Si tenim temps haurem d’anar coneixent més propietats dels números. Desconec si l’heu trobat a faltar o no però, no he parlat del 0. El 0 és un número interessantíssim. En primer lloc per la perplexitat de la necessitat (antigament) de contar una cosa que no és res. Noves excuses per aprendre més sobre números i matemàtiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada