diumenge, 9 de setembre de 2012

EuroVegas i BarcelonaWorld

Ja tenim la notícia aquí. L’alternativa a EuroVegas ha de ser una espècie de -segons he llegit- Port Aventura multiplicat per sis. Fins on sabem a través d’alguns mitjans, què voleu que us digui... Com ja vaig escriure amb tot l’afer d’EuroVegas i el país sense llei, em penso que Catalunya necessita un altre model econòmic i productiu que no pas dependre tant del turisme. 

Abans però, tanquem -si es que es pot- la carpeta EuroVegas. De bon principi, vaig ser incapaç de decidir si hi estava en contra o no. Entenc que som en un país més o menys democràtic i que si és el que la gent vol... Doncs endavant. Dic això perquè, no em puc oposar a cap projecte però, sí que puc no estar d’acord amb el model de país que plantejava l’EuroVegas. I era aquí on discrepava però, -insisteixo- si és el model que volem... doncs endavant. 

El tema que em preocupava abans i ara és el tema de la llei. Ja ho vaig apuntar aleshores. Deixant de banda que ningú es creuria que s’ha lluitat en igualtat de condicions, veient les pretensions que tenia el senyor Adelson, quines s’han complert? És un tema que em té intrigat i que encara no han transcendit. Alguns dels requeriments era que poguessin entrar menors, que es pogués fumar, lliure d’impostos durant 10 anys o que els contractes els pogués fer al seu estil. Què s’ha complert? Ens passem pel folre les lleis? Possiblement. I, aleshores, què passa amb la resta d’empresaris que volen obrir un negoci -igual de legítim que EuroVegas- i per alguna raó no els deixen? 

Que ningú em mal interpreti, ni estic a favor de l’EuroVegas ni a favor que, per exemple, es pugui fumar arreu. L’únic que estic dient és que les regles i les oportunitats han de ser per tothom iguals (no ho dic jo, és un dret de la seva constitució). I, en aquest cas, sembla ser que no s’han donat. Ja m’imagino a partir del 2016 (crec que és l’any previst per inaugurar-ho; tot i que s’acabaria el 2022), grans manifestacions per part de treballadors i la resta. Si han permès tot el que demanava el senyor Adelson, francament, no crec que els surti bé. En primer lloc, la crisi és ara i les obres, tot i que començaran l’abans possible, el volum gros començarà el 2016. De manera que, molta d’aquesta gent, què farà fins que no arribi el 2016? No soluciona el problema d’atur actual. En segon lloc, si té màniga ampla amb els contractes laborals, algú creu que la gent que treballi allí cobrarà sous de … 2.000 euros? Tenint en compte que el salari mínim interprofessional actual a Espanya és de 641,40 euros i el senyor Adelson vol màniga ampla... no sé si veieu per on vaig. És a dir, possiblement, condicions de treball pèssimes. Això comporta un nou problema, i és que la gent d’Espanya, com s’està veient actualment i generalitzant (fent trampes, ja ho sé) no està disposada a treballar moltes vegades ni per 900 euros. És a dir, podria passar perfectament que aquest llocs de treball, fossin coberts per immigració -nova o vella- que no fan escarafalls i no se’ls cauen els anells. Aquest és un dels problemes que tenien a Dubai amb tot el tema de la construcció; la majoria de gent que hi treballava, era de fora del país de manera que això no reduïria l'atur espanyol.

Veient tot això i, sense entrar encara en el model de país (totxo i turisme) o en que en altres països on hi ha negocis d’Adelson hi té problemes amb la justícia, en certa mesura ja m’està bé que no hagi vingut a Catalunya. Crec que el govern va fer bé a retirar-se a l’últim moment. I l’alternativa? Doncs caldrà veure’n més detalls. Com l’EuroVegas, BarcelonaWorld tampoc m’entusiasma. El model no és el mateix però semblant. Continua essent un model de totxo i turisme quan crec que Catalunya pot i es mereix -sense ànim d’ofendre a ningú i amb tots els respectes- un model de país millor. Deixant de banda aquestes qüestions, se’m plantegen els mateixos dubtes laborals. Quan es crearan aquests llocs? Amb quines condicions? Suposo que seran -segur- millors condicions que els treballadors d’EuroVegas. I dins de la llei. 

Altra cosa és el nom. BarcelonaWorld. Als tarragonins no els hi agrada massa. Ho entenc però, no hi ha alternativa. Cal que siguem conscients que fora d’aquí i fins i tot de terres espanyoles, Catalunya no és coneguda. Arreu del món, quan viatgis, si vols que t’ubiquin, digues que ets de Barcelona i sabran d’on ets, mentre que si vols despistar-los, digues que ets de Catalunya. La marca Barcelona està àmpliament reconeguda -ben reconeguda-, mentre que Catalunya no. Imagineu-vos doncs, Tarragona... Fins i tot vaig sentir per la televisió un que creia que el nom havia de ser Vila-seca Ressort. Entenc que estiguin enfadats però, si no té un nom que atregui gent... de poc servirà. 

I, finalment, el projecte en sí. Temo que ens passi com en moltes coses que ens passen als catalans. Divideix i Venceràs. M’explico. Port Aventura és l’únic parc temàtic de l’estat espanyol (sento dir-ho però avui encara en formem part perquè volem) rendible. Endarrere queden parcs com els de Terra Mítica (que per algú sí que ho devia ser molt de rendible) o l’Isla Mágica de Sevilla. Temo que posar un parc temàtic multiplicat per 6 al costat de l’únic rendible, faci que cap dels dos ho sigui. Una inversió com la que volen fer a BarcelonaWorld, necessitarà un munt de turistes, molts més que els que té Port Aventura (i que no són pas pocs). Aleshores, què passarà, vindran tres vegades més de turistes perquè ambdós siguin rendibles? Ho veig complicat. O, vindran els mateixos i se’ls repartiran? O en vindran més però no els suficients per tal que Port Aventura continuï essent rendible i BarcelonaWorld pugui recuperar la inversió? 

Molts dubtes que s’hauran de desvetllar en un proper futur. Continuo pensant que el model de país que hem de fer és un altre. Entenc, també, que el que fa falta és feina però, anem amb compte amb quina. A vegades, actuar precipitadament no és més que un ajornament del problema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada