dilluns, 10 de setembre de 2012

Reflexions premani #11s2012

Aquestes -espero- són les darreres reflexions sobre la manifestació de demà i abans que es dugui a terme; en vindran, com és normal de posteriors. Francament, d’ençà que es va anunciar el lema, se m’ha fet llarg. Molt llarg. I molt pesat. Sento haver-ho d’escriure però, com sempre dic, com que és el meu bloc, hi escric el que vull. A vegades agrada, a vegades no; a vegades és compartit, a vegades no. 

Les raons per les quals se m’ha fet tant llarg, ha estat l’actitud dels catalans amb tot l’afer i la hipocresia d’una gran majoria d’aquests. Val a dir però, que un dia, en un moment (a l’estil guardiolà quan veia allò que li feia pensar: “ja ho tinc!”), crec que vaig entendre que la gent necessita fer tot el que està fent. I cal respectar-ho. És un procés de maduresa, diríem. Això no treu però, la decepció majúscula perquè, per dur a terme un procés d’independència, sobretot, cal maduresa; cosa que avui, tot i aquesta posada en escena, n'anem mancats. 

L’actitud va començar quan es van començar a crear un munt de sectorials per la independència. Que si Mossos, que si Bombers, que si superdotats, el Col·lectiu d’Unió... Cal? Llavors tota aquesta història de les estelades als balcons. No fa massa dies, vaig veure en un carrer de Vic (la foto que s’adjunta al final i demano disculpes per la baixa qualitat ja que està feta amb el mòbil al final del dia) un veí que tenia posada la rojigualda i un altre l’estelada. A veure qui la té més grossa, vaig pensar. Aquest és un tema important perquè, segurament, l’independentista es rifarà de l’espanyolista i pensarà que és una criatura; no fa res més que no faci l’independentista: penjar una bandera al balcó. Per mi, és una actitud infantil, com us deia, de a veure qui la té més grossa. 

A banda de les estelades però, algú ha fet molt més negoci amb tot aquest tema. Ep! Que amb la que està caient, ja m’està bé però, no sé si es podria titllar de ser quelcom molt patriòtic. En alguns llocs (Tarragona si mal no recordo) les estelades, tot i racionar-les, s’han exhaurit. Alguns deuen haver guanyat molts diners anar fent senyeres i estelades. Per cert, quantes se’n deuen haver venut? Com és que hi hagués tanta gent que no disposés d’una estelada? Però, no només la gent s’ha guanyat la vida amb les estelades (que, insisteixo, ja em sembla bé), sinó que s’han fet samarretes i fins i tot esportives. La pela és la pela. Ep! I tots a comprar-ho tot que això és una gran mostra de patriotisme. 

I, finalment, aquesta necessitat de manifestar-se. Diuen que aquesta manifestació és independentista. Perdoneu si m’he perdut quelcom però, les manifestacions dels 11 de setembre dels darrers anys, no ho han sigut sempre? Què té d’especial? Té més mèrit a anar a una manifestació el 2012 o haver anat a les anteriors quan érem quatre i haver votat sempre independència? Ho deixo a l’aire... 

Tot plegat em fa reflexionar sobre altres pobles que tenen conflictes d’aquesta índole. Malauradament, no conec prou bé els processos del Quebec o Escòcia però, molt em temo que no fan totes aquestes coses. Suposo que tenen una cultura política i democràtica infinitament més gran que la catalana. Evidentment, també infinitament més madura. No m’arriben imatges ni notícies com les que palesen l’actitud dels catalans (que no m’arribin, no vol dir que no n’hi hagi) però, una cosa sí que és molt diferent. Darreres eleccions ara no fa massa al Quebec; Partit Quebequès (PQ) ha sigut la primera força amb el 32% del vots i venia de segona força amb el 35%. Darreres eleccions a Escòcia el 2011: Partit Nacionalista Escocès (SNP) va ser primera força i ja venia de ser-ho. Darreres eleccions a Catalunya: Esquerra Republicana de Catalunya (E(RC), Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) i Reagrupament van ser cinquena força, sisena i sense representació. Als fets em remeto.

Per això celebro que hagi arribat el dia 11 i veurem què passa a partir d’aquí. Ja tinc ganes de veure el proper baròmetre del CEO (suposo que a final de mes) i les properes eleccions; de fet, crec que començaré a pensar l’entrada corresponent al CEO. Celebro que passi definitivament el dia 11 perquè ha estat molt llarg aguantar tanta immaduresa democràtica. No cal fer tantes coses, és molt més senzill; n’hi ha prou en votar. Tot això està molt bé i és necessari però, no n'hi ha prou. De la mateixa manera que hem pogut comprovar quanta raó tenia Reagrupament quant al full de ruta, a veure si a les properes eleccions (em penso que d’aquí no gaire) som capaços de veure les coses com molts ja temps que les hi vèiem. Entenc que la gent necessiti aquest període de maduració com la criatura que abans de ser pare(mare) necessita jugar amb un Tamagoshi o amb nines però, fem-nos la reflexió següent: estem preparats? Som capaços d’actuar política i democràticament com una societat adulta? Com que suposo que la majoria respondrà que sí, les preguntes passen a ser: som capaços de demostrar-ho en unes eleccions i donar suport a un què independentment de qui?, volem la independència, o volem que CiU declari la independència?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada