dilluns, 24 de setembre de 2012

Torna la puta i la Ramoneta

Entrada ràpida per mig avaluar notícies dels darrers dies i que fan que encara s’entengui menys la possible estratègia -cas que hi sigui- de CiU. No és una crítica! Només poso de manifest que és impossible seguir-los. Tot quedaria resumit en tres entrades passades del bloc: Possible estratègia de CiUEl conte de CiU i el llop i, finalment, La puta i la Ramoneta. De fet, per aquesta entrada he seguit la mateixa línia incapaç de cercar-ne una de millor.

On vull anar a parar? Bàsicament, no entenc res. Fins aquí, no hi ha problema perquè cada dia, o em/ens prenen més el pèl, o entenc menys la política. Bé, política... El que fa actualment els polítics. I el que em fa retornar a aquests plantejaments, ha estat els darrers fets dels darrers dies. Des d’aproximadament la setmana passada que el President Pujol va fer declaracions, fins avui que he llegit que Mas volia ser una espècie de Puerto Rico; un estat lliure associat. Mare de Déu!

Com us deia, fa uns dies llegia que Pujol havia dit que la independència és quasi impossible. Tots els meus respectes i gratitud al President Pujol però, no l’haurien de treure de la circulació política? Entranyablement i afablement, em recorda al Floquet de Neu. Un pobre ésser que ja no hi era tot i el tenien en un expositor per tal que la gent se’l mirés. Tristament, aquest sembla el paper de l’honorable President Pujol. Es queixen que Montilla sigui senador perquè desprestigia el càrrec però, el que fa/fan fer/permeten fer al President Pujol tampoc té perdó. I ja és hora que algú ho digui. Després de la seva trajectòria, acabar d’aquesta manera... Sincerament, és una pena. No es pot anar pel món dient coses contràries cada dia en funció de com ens llevem! Va està molt bé que sortís de l’armari però, si us plau, havent-ne sortit, tampoc cal treure’l a passejar fora de casa... No sé si em sé explicar... La independència és una cosa molt seriosa i, anant divagant com van els catalanets, només falta que el President Pujol un dia els digui una cosa i l’endemà una altra.

Però, amb el pare no n’hi havia prou i, s’hi va afegir el fill. Llegeixo que en una entrevista a la cadena SER va afirmar que el seu partit (CiU; se suposa) no és independentista. Ep! No és la primera vegada que ho diu. La primera que jo recordo fou acabat el congrés de Convergència i després d’aprovar la ponència política on, en principi, s’obre la via cap a l’estat propi. Té força mèrit. I, per si no va quedar clar, l’endemà al matí del congrés li preguntaven el mateix a CatRadio i reafirmava que no ho eren. És clar que, per els més creients de CiU, aquestes declaracions passen desapercebudes. Tanmateix, aquí també hi hauríem d’afegir les declaracions del mateix Pujol convidant a Rajoy a moure fitxar per dialogar sobre el pacte fiscal...

I, finalment, avui tenim la notícia que el President Mas vol que siguem un estat lliure associat. Com Puerto Rico. Bufa... Com si no fos prou complicat fer entendre què és un país sobirà/independent, perquè ara hi afegim un estat lliure associat. Que no va quedar clar el lema de la passada manifestació on el mateix Mas va dir que la veu de la manifestació era la seva i que els anhels de la mateixa també? Jo, francament, no ho entenc. Cal marejar tant la perdiu?

Tot plegat em porta a la reflexió que us anticipava. No entenc res. Alguns -per exemple Ricard Biel i d’altres- sostenen que CiU no ha fet res per la independència ni té intenció de fer-ho; podeu llegir els seus articles per Internet. D’altres diuen que estan treballant a l’ombra i ho tenen tot lligat. Que jo penso, si jo sé que estan treballant a l’ombra, m’imagino que els que no ho han de saber, ho saben molt millor que no pas jo... De manera que, que cadascú es cregui el què i qui vulgui. Així de senzill. Qui vulgui creure les paraules de Pujol fill dient que anem cap a l’estat propi, que se les cregui; qui vulgui creure les paraules de Pujol fill dient que CiU no és un partit independentista, també.

Però, tot plegat té un problema. Quan diuen la veritat? Quina és la veritat? Com podem esbrinar-ho? Perquè, ja coneixem les similituds del President Mas amb el gransenyor Satan i que la massa el vota pel simple fet de ser qui és però, no estan jugant una mica amb foc? Després de dir-se que no és un partit independentista, que la veu, clam i anhel dels manifestants de l’11S són els del mateix President, o anar pel món dient que es vol ser un estat lliure associat, què haurem de creure del que ens diguin, per exemple, el dijous?

El cert de tot plegat és que 1) no hi ha fre a la independència o cas que hi sigui, el posarà la mateixa societat a les urnes; 2) El president Mas va fer un discurs sublim i tot sembla/indica que la cosa va endavant però 3) No s’ha anunciat ni la data de les properes eleccions ni se sap absolutament res del programa electoral de CiU per aquestes. Així que, tot molt bé, molt maco però, toquem de peus a terra i sapiguem llegir. Tot ha anat molt ràpid i hem avançat molt però, de moment, tot és paper mullat.

2 comentaris:

  1. Ja l'has anomenat altres vegades:
    Joan Colomo - Màgic http://www.youtube.com/watch?v=pEq10HJ3KhU

    És la resposta i explicació més apropiada que trobo.
    Hauria de ser la BSO del dia a dia.

    ResponElimina