dimecres, 10 d’octubre de 2012

Ens hem begut l'enteniment

Mireu, generalment, quan exposo les meves idees polítiques, em diuen que sóc un radical. M’ho van dir quan vaig dir que votaria NO a l’estatut(et); em deien que era un gran progrés i més valia allò que res. També m’ho deien quan deia que allò del concert econòmic/pacte fiscal era una enganyifa i que no hi pensava donar cap mena de suport; el temps, per sort o per desgràcia, m’ha acabat donant la raó tot i que alguns em deien que era un pas necessari (no intentar-ho, sinó tenir-lo). I, finalment, també sóc un radical quan dic que no m’interessa un full de ruta que s’acaba amb un referèndum. Malgrat tot, però, trobo molt més radical tot el que està passat i que, certament, ens perjudica i fins i tot m’atreviria a dir que és perillós. 

Ja ho vaig insinuar quan feia reflexions sobre la històrica manifestació del passat 11 de setembre quan em feia la sensació que tot això de les estelades als balcons, era una manera de mostrar paquet; a veure qui la tenia més grossa. En alguns edificis, literalment. Un penjaven l’estelada talla XL i el veí unionista la penjava XXL. No només això sinó que, a sobre, el de l’estelada XL deia que el del la rojigualda XXL era un notes; en tot cas més o menys ho seran igual ambdós... Però, no només això. D’ençà d’unes setmanes cap aquí, també ens ha agafat la mania de treballar el 12 d’octubre. Suposo, que per atiar el foc perquè, fa molt anys que és festa el 12 d’octubre i mai havíem tingut la necessitat de treballar. 

Mireu, no és la meva festa ni la sento però, és festa. És més, possiblement, pel fet de ser en un divendres, és de les poques festes que haurem fet aquest any que tenen sentit productiu. Però, ai... hem de posar més llenya al foc a veure què passa. Personalment, penso que és una actitud molt infantil que, vista la societat catalana i espanyola, no sé pas com acabarà. Perquè, tot plegat, només és l’inici del final

Com us dic, va començar amb les estaladetes als balcons; la contrapartida unionista fou les rojigualdes XXL. Llavors fou la manifestació; ara en preparen (ni de tros serà com la de l’11S) una d’unionista amb la Falange inclosa. Alguns també faran festa el 12 d’octubre... I, d’aquí vés a saber quan, farem una consulta o un referèndum sí o sí amb o sense el consentiment dels que ens l’han de donar. Literalment, donar pel sac. I, jo que no tinc res a veure amb tot això, com és natural, alguna hora o altra també en sortiré escaldat. 

Tot això, quan abans acabi, molt millor perquè, al final, prendrem mal. Jo sóc una persona molt liberal i es pot parlar amb mi de qualsevol cosa sempre que hi hagi arguments i respecte però, molt em temo que la majoria de gent no és així; catalans i espanyols. On vull anar a parar? Doncs al discurs de la por que s’ha imposat darrerament per part d’Espanya i que, precisament, no convida a la reflexió. Diria que és normal, doncs no hi ha raons racionals per anar en contra de la independència. A falta d’arguments, posem por, odi i rancor contra els catalans. Com? Que sortirem d’Europa, de l’Euro, ens enviaran els tancs... Fins i tot ja sobrevolen F18 per l’espai aeri català o s'ha amenaçat (impersonal) de bomba al Parlament (a saber per part de qui). Quasi pitjor, em van semblar les declaracions de Ruiz Gallardón quan va dir que Espanya, sense Catalunya, s’enfonsaria. Alguns pensaran, té raó però, dir això a Madrid, pot despertar -encara més- no la por dels catalans, sinó la dels espanyols. I, francament, no sé com reaccionaran perquè, molta gent, el cap li bull. 

No us penseu que m’ha entrat el cangueli de cop i volta. Tinc molt clar -claríssim- que el govern espanyol no enviarà absolutament res; si més no de manera oficial. Podeu estar ben tranquils. Altra cosa molt diferent, és la reacció de la gent. Em puc imaginar perfectament una espècie de revolta tipus antisistema multiplicat per x. Això em preocupa una mica perquè, si bé els oficials els poden controlar, la reacció d’una població plena d’odi, rancor i por, tal i com l’estant amarant ara... no sé cap on pot derivar. A més, com us deia, tot plegat, tot just acaba de començar. Ara comencen per tot això però, abans no hàgim fet les eleccions, el referèndum sí o sí i llavors ja veurem què... poden passar un munt de coses. Caldrà recuperar la versió original de Els Segadors... 

Jo, com us deia, radical democràticament i política però, discret i, sobretot, molt pacífic. No m’agrada posar llenya al foc ni donar pel sac; ja n’hi ha prou. I, conductes com les que estem fent, francament, no ajuda gaire. El que cal és ser civilitzats i, pel bé de tothom, que acabi l’abans possible; i molt em temo que la via consulta no és la més ràpida. I, com és evident, discrets. Anem fent sense posar més llenya al foc i, quan hagi de ser, serà (com vaig dir l'altre dia, quan CiU ho mani). I, si no mireu tot el tema de les seleccions catalanes. Les que s’han portat amb discreció, s’han oficialitzat; les que s’han publicitat, no han arribat a bon port. 

Total, serenitat, discreció i responsabilitat. L’únic que necessitem és un full de ruta clar (veurem els programes electorals) i declaració unilateral l’abans possible. I, sobretot, tranquils; en aquesta batalla, la mida no importa, sinó la intel·ligència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada