dissabte, 13 d’octubre de 2012

Sobre Jesucrist

Vagi per endavant que no tinc cap ànim d’ofendre ningú però, darrerament, han sortir algunes notícies que hi feien referència i, finalment, no me n’he pogut estar de comentar diverses coses sobre el tema. De fet, feia molt temps que tenia pensat explicar-vos una cosa que vaig llegir en el recomanable llibre de Pere Estupinyà El lladre de cervells però, no havia trobat prou elements per dedicar-hi una entrada. Ara, amb l’aparició d’un parell de notícies que no tenen cap relació entre si i l’antiga, em veig capaç de comentar-les. 

En primer lloc, la teoria o qüestió de la virginitat de Maria. Científicament, és possible encara que improbable. Us trasllado l’explicació científica extreta del bloc de Pere Estupinyà. Ell ho titula com El cromosoma Y de Jesucrist. Si Jesucrist hagués esta dona, es podria pensar que es va produir una partenogènesis (un òvul de Maria va duplicar el seu material genètic i llavors va començar a dividir-se com si hagués estat fecundat). Això no és tant estrany perquè passa amb moltes espècies d’invertebrats, fins i tot algunes sargantanes; també es pot forçar al laboratori amb òvuls de primats i, vés a saber, podria haver ocorregut amb éssers humans sense adonar-nos-en. En tot cas però, la descendència sempre serien femelles amb dos cromosomes X. En teoria no hi ha manera que aparegui un cromosoma Y que introdueixi la masculinitat del fetus. 

Però, sí a la pràctica. Segons Frank Tipler, Jesús era un tipus especial de mascle XX. És molt estrany en humans però, ha sigut molt estudiat. Aproximadament, un de cada 20.000 homes, tenen cromosomes XX. Un mascle XX resulta quan un gen clau del cromosoma Y s’insereix en un cromosoma X. Una possibilitat és que tots els gens importants del cromosoma Y fossin inserits en un dels cromosomes X de Maria però, que romanguessin adormits. Aquesta és l’explicació de com Maria seria dona però podria portar dintre la seva informació genètica els gens clau -adormits- del cromosoma Y. I ara arriba la partenogènesis. Jesús s’engendraria quan un òvul de Maria comencés a multiplicar-se abans de convertir-se en haploide i contingués aquests gens Y activats. 

Suposant que la possibilitat que un gen Y passi a l’X sigui d’un de cada 20.000 cops, la possibilitat que passin tots els importants de cop és ínfima. I que a més estiguin adormits i es produeixi una partenogènesis que mai ha sigut observada en humans... certament, seria -com conten que és- un miracle. De totes maneres, segons el científic, on és impossible tenir un fill essent verge (en l’antiguitat). 

Les altres dues notícies que us vull comentar és la que diu que Jesucrist va ser mort per un català. Tenint en compte que ho ha destapat un articulista de El Mundo... Ja va dir que era broma però... Déu ni do fins on arriba la ràbia i l’odi d'alguns espanyols! La seva teoria deia que el botxí hauria sigut algun general o algun home que estava destinat o nascut a Tàrraco i que aleshores el van destinar a la Terra Santa o quelcom semblant; no ho sé, no he perdut temps llegint-lo. Francament, la teoria és original però... venint d’on ve... havia de ser fals per nassos. Però, molesta. I, la darrera, la que va sortir fa unes setmanes on la teoria que Jesucrist estava casat va prenent força. De fet, es va trobar una manuscrit on, literalment, es parla de la dona de Jesucrist. Si això es confirmés (no crec que ho viem), desmuntaria forces coses... De totes maneres, des del liberalisme, i si estigués casat, què? 

Jo personalment, tot això, ni em ve ni em va. És a dir, sóc del tot respectuós però, sempre m’ha tirat més la ciència i les coses tangibles que no pas la resta. Sí que és cert que, a mesura que la ciència avança, la religió retrocedeix. Entenc que fa centenars i milers d’anys, quan l’home no trobava explicació a molts fenòmens, generalment els atribuïa a forces majors o divines. D’ençà que es van trobant explicacions per moltes coses, l’Església té menys marge. Suposo que per això existeix la fe. Els creients, com la paraula indica, creuen; mentre que els científics necessiten poder-se agafar en alguna banda. Amb tot però, celebro que tots tinguem la nostra manera de trobar explicacions. L’important és poder tenir llibertat de creure el que es vulgui. Ja sigui a través de la religió o de la ciència. I, més important encara, que es respecti i no s’imposi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada