dissabte, 20 d’octubre de 2012

TV3

Fa dies que estic força desconnectat de la realitat o, si més no, lluny on sense fer-ne gaire cas. Les raons són força senzilles. Cadascú té la seva pròpia realitat i depèn del que llegeixis, de manera que el que avui és, demà pot no ser. És el trist paper que té actualment el periodisme i que ja he denunciat en moltes ocasions. D’altra banda, si bé arriben notícies, com tampoc podem incidir-hi en res, tampoc val la pena esmerçar-s’hi gaire, no? 

Total, no m’ha passat per alt però sí que he deixat passar uns dies, el fet que TV3 faci un ERO. Com en moltes altres ocasions, sentiments contradictoris. Per una banda, és el premi a la mala gestió i a la poca qualitat d’alguns continguts (especialment telenotícies) i, pe l’altra, sempre sap greu que gent se’n vagi a l’atur. Però, no tot són o serien males notícies. En primer lloc, que s’optimitzin recursos, i més quan és una cosa que la paguem entre tots, és d’agrair. Sempre poso l’exemple de mitjans locals privats on un sol periodista fa premsa escrita, televisió i, si convé, ràdio. Això, generalment, només passa a mitjans privats. No és el cas de TV3 on, al contrari de tot això, ja no és que, generalment, un periodista no el veuràs/sentiràs en dos àmbits diferents, sinó que per fer una crònica al Parlament se n’hi desplacen uns quants per fer un parell o tres de cròniques. Com és natural, impossible que surtin els números. 

Com és evident, si es fa un ERO és perquè no hi ha diners. Però, més enllà dels diners, el que és preocupant és la infraestructura o equip de TV3. Com deia, és trist que s’enviï la gent a l’atur però, és diferent si els qui se’n van a l’atur són treballadors o és personal amb nòmina. Són dues coses molt diferents. Si l’ERO el fan per estalviar-se sous, amb sort, crec que no cal que molts treballadors es quedin sense la seva feina i el seu corresponent sou. Potser n’hi ha prou en acomiadar els que estan en nòmina i ni tant sols van a treballar. És força incomprensible que aquesta figura existeixi amb el consentiment dels de dalt i pagada amb els diners de tots però, em consta que existeix. A més, com deia, sempre però, més encara en moments com aquests, cal cenyir-se fort el cinturó i optimitzar recursos. 

Però, malauradament, no crec que sigui així i acabaran pagant justos per pecadors. No és difícil veure com alguns periodistes de la televisió pública de Catalunya es passen a Can Godó. La darrera de la que n’he tingut notícia, la Paula Florit. Com us dic, no ha estat l’única però, sí la darrera que en tinc coneixement. Primer va passar a fer un programa a RAC1 i ara està al programa d’en Cuní al cap de setmana si no m’erro. A cal Godó (sense valorar cap altra cosa que la que estem valorant) és fàcil veure com els mateixos periodistes estan treballant a la televisió i a la ràdio. La Paula n’era un cas però també ho fan Basté, Jordi Costa... Optimització de recursos. Capital privat (sense ignorar les ajudes del mateix govern...) 

Així doncs, no hi ha mal que per bé no vingui. Des de fa molt temps -anys- molts hem anat denunciant l’espanyolització de TV3 i la baixada de la qualitat. Tristament, fa molt temps que no la miro però, a vegades, de tant en tant, encara m’hi perdo. Malauradament, per confirmar el que dic. Tristament, la televisió pública de Catalunya, informa de tot menys de Catalunya. Ahir mateix, al vespre, si no fos perquè les notícies les donaven en català, no tenia clar si mirava televisió espanyola, la televisió de Galícia, Euskal Televista o Canal9. No he entès mai, per quina raó TVC dóna prioritat a notícies fora de l’àmbit català. Si ells no informen de Catalunya, qui ho farà? 

Francament, tampoc crec que canviï massa. TV3 té un problema; bé, diversos. I, el problema no és l’ERO, sinó que aquest n’és el resultat. El resultat d’anys de mala gestió, espanyolització i baixa qualitat de continguts (especialment informatius). Dol molt veure-ho i com molt bons professionals fugen o han de marxar fruit de tot plegat. Espero i desitjo que la televisió pública de la Catalunya independent sigui infinitament millor. O, de moment, millor; tampoc crec que millorar-la costi massa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada