divendres, 2 de novembre de 2012

Eleccions #25N: CiU (1)

Bé, començo amb aquesta entrada una sèrie de valoracions sobre les properes eleccions transcendentals de Catalunya del proper 25 de novembre. Desconec, a data d’avui, el nombre total d’entrades que tindrà la  col·lecció però, per poc que pugui seran unes quantes. Quin moment tant dolç i històric que estem vivint. Cal estar-ne agraït i sentir-se feliç de poder-lo viure, contribuir-hi i, com és natural, intentar no vessar-la com tantes vegades hem fet els catalans.

Com no podia ser d’altra manera, comencem pels nostres salvadors; si més no, els que estan cridats a ser-ho: Convergència i Unió (CiU). Llavors, en funció de com ho vegi, ja anirem analitzant altres coses. Una que la tinc clara, com he dit en entrades passades, és la de Regrupament. Em costarà i espero que ningú s’ofengui però, prenent la bandera del liberalisme, llibertat d’expressió i respecte, necessito fer-la. Així, doncs, comencem pel principi ara que ja coneixem el programa electoral de CiU. I, si hem de començar pel principi, valdria la pena veure la seva evolució . En primer lloc, mirem la dels resultats electorals de CiU al llarg de la pseuodemocràcia moderna; a partir de l’any 1980: 


Vagi per endavant, doncs, que CiU ja ha gaudit en tres ocasions (legislatures 2a, 3a i 4a) de majoria absoluta i no va passar res; en termes sobiranistes, vull dir. Però, bé, hi ha una cosa que ha canviat; no m’ha passat per alt. En el discurs al debat de política general el President Mas va dir que era l’hora d’exerir el dret a l’autodeterminació. Llavors va puntualitzar que es faria un referèndum/consulta; cosa que rebaixa el dret a l’autodeterminació al dret a decidir que tanta bandera n’han fet sempre. Més concretament, a les passades eleccions (2010), podíem llegir al programa electoral amb el que es van presentar a les eleccions del 2010: 

L’autogovern de Catalunya es deu al dret democràtic i irrenunciable de tota nació a decidir el seu futur. Només amb l’exercici del dret a decidir Catalunya podrà garantir ser una nació cohesionada; amb progrés econòmic i social, i reconeguda.” [...] “A través de l’exercici del dret a decidir, proposem un camí possible i real per assolir l’autogovern que Catalunya necessita i reclama. Per això situem, entre d’altres, la proposta d’un model de finançament propi com un dels grans objectius per als anys vinents.” És a dir, amb una mica de sort, compliran una part del programa electoral de les passades eleccions. Dit d’altra manera, amb el referèndum/consulta, exerciran el dret a decidir; no confondre -si us plau- amb el d’autodeterminar-se. 

El programa electoral pel 2012 l’han desglossat amb diversos temes; el que m’interessa, és el que fa referència a la “Transició nacional”. Les properes entrades aniran dedicades a comentar aquest apartat. De totes maneres, la tecnologia actual ens permet descarregar-nos els programes electorals i buscar-hi referències en el context que ens interessa; com faríem amb el Google. Aquest en són uns resultats (no sé si representatius o no) del nombre de vegades que surten una paraules en el context sobiranista: 


2010
2012
Independència
0
0
Referèndum
0
0
Consulta
0
2
Estat propi
0
19
Dret a decidir
9
8

Essent benèvol. Perquè n’hi que fan referència al tema i altres que no. Seguirem a la propera entrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada