dissabte, 3 de novembre de 2012

Eleccions #25N: CiU (2)

Després de la primera entrada de les eleccions, avui em proposo desglossar una mica una part del programa electoral de CiU. Des del meu punt de vista i, com vaig apuntar al Twitter fa uns dies, està plegat de perles. Més enllà de les perles que hi ha, per exemple, fent referència a regeneració democràtica i altres coses, em basaré amb el tema nacional estrictament. El programa electoral de CiU, el trobareu a la seva pàgina web si és que algú més pretén llegir-ne un tros o la seva totalitat. 

El programa electoral l’han titulat “Catalunya 2020”. Que dius... Falta molt no? Amb el que he llegit, no he acabat d’entendre què significa ben bé. Què hi posaran al proper programa electoral? Però bé, el que ens interessa, com he dit, és l’apartat de “La transició nacional”; primer eufemisme de vés a saber què. I, dins d’aquest apartat, n’hi han posat diversos més: 
  • LA TRANSICIÓ NACIONAL
  • D’ON VENIM. UNA ETAPA QUE S’ACABA
  • CAP A ON ANEM. AVANÇAR EN LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT PROPI
  • COM FAREM AQUEST PROCÉS?
  • CONSTRUCCIÓ D’ESTRUCTURES D’ESTAT
  • MANTENIR UN DIÀLEG PERMANENT
  • AVANÇAR CAP A UN ESTAT PROPI EN EL MARC EUROPEU
  • UN ESTAT PROPI PER VIURE MILLOR
Com diria el President Pujol, “aquest s’hi va fixar”. Ho celebro. Comentem-ho una mica, avui, “La transició nacional”. Diu el programa electoral: 

Les properes eleccions del dia 25 de novembre tenen una transcendència històrica. És l’hora que Catalunya iniciï el rumb cap a l’estat propi. Després de més de trenta anys de democràcia, s’ha constatat que l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol resulta de viabilitat molt difícil. [...] És per això que, sense cap més eina que la democràcia, defensem el dret a decidir sense més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya, com a garantia de la convivència i el progrés econòmic, social i cultural del conjunt del poble català. [...] Coherents a definir Catalunya com una nació i a situar la democràcia com un valor absolut, apostem pel dret a decidir per assolir l’autogovern que el poble de Catalunya reclama i necessita per viure millor”. 

Molt bé, que Catalunya iniciï el rumb... Em recorda les declaracions d’alguns quan deien que la història ens portava... el futur en portava... Coi! Una cosa com l’emancipació nacional -ja ho vaig dir aleshores- no es pot deixar de la mà de l’atzar. Algú ha de liderar tot això! Si, en part, l’excusa de les eleccions fou la passada manifestació, no va marcar el límit en aquell moment el poble de Catalunya? I, per acabar tornem a apostar pel dret a decidir. I vinga! Això, ja ho defensaven en el programa electoral anterior! No sembla que hàgim avançat massa en aquest aspecte. 

De totes maneres, amb tot l’apartat de la transició nacional, es desprèn clarament una manca de lideratge i molt poca voluntat de posar res en risc; la cadira... És a dir, com va dir Grouxo Marx, tenen uns ideals però, si no agraden, en tenen uns altres i, avall que fa baixada. Sembla que és el que estan fent. La gent demana x, intenten satisfer-los. Problema. Ara mateix, naveguen en aigües mogudes i sembla que no sapiguen on van. Per alguns independentistes, tot plegat ens sembla poc (tot i que alguns independentistes se satisfeien amb el pacte fiscal!), mentre que per unionistes, els sembla massa. Amb l’afany per satisfer ambdós -impossible- juguen a la coneguda Puta i Ramoneta i no s’acaben definint. 

Total, clara manca de lideratge, malgrat el que ens vulguin fer veure. Lluny de complir amb la seva feina, passen la pilota a l’atzar i, això sí, amb un atac de democràcia, al poble de Catalunya. I, dic atac de democràcia amb tota la ironia del món perquè, entre altres coses, no han fet res per millorar-la i ni tant sols han pogut aprovar una llei electoral catalana pel bé de la democràcia. Lamentable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada