divendres, 9 de novembre de 2012

Eleccions #25N: CiU (8)

Vàrem deixar en la darrera entrada una mica d’intriga. Faltava la conclusió de tot plegat. Així doncs, què? Doncs jo sóc independentista, sí, i, en principi, no penso votar CiU. Crec que amb les darreres entrades sobre el tema ho he justificat prou. Em sembla que tot poble té una certa dignitat però, cada persona té la seva. Jo encara no l’he perdut i, és per això que, avui, no tinc intenció de votar-los. No és que -com d’altres- em fa fàstic votar CiU. És, senzillament, una qüestió de dignitat; una manera de dir “perdoneu, a mi no me la foteu” o “no amb el meu consentiment”; o “no en vull ser corresponsable” com tampoc en vaig voler ser amb la martingala fiscal. O, fins i tot, "no tinc clar el vostre projecte". És a dir, si plantegessin un full de ruta clar i sense enganyar a la gent, no tindria cap problema en votar-los. 

Però, malauradament, no és així. Són ben lliures de proposar i fer el que vulguin i, el nostre deure com a electors és valorar-los però, jo no puc donar-los suport. Com he dit al llarg d’aquestes entrades, pràcticament només demanava claredat i un full de ruta amb un timing. Ni sabem on anem, ni com, ni quan. 

No només això, sinó que ens han posat en un fangà que ja m’agradarà veure com en sortim. Parlant amb gent independentista i no independentista, molts estem d’acord. Sigui el que hagi de ser però, que sigui ràpid. Mas i la seva aventura de la consulta, va just al contrari d’aquesta línia. 4 anys per fer una consulta per llavors què? No ho han dit. Com vaig apuntar, la meva no és la via del referèndum. Entre altres coses, perquè és atiar la ira, rancor i ràbia espanyola. En comptes d’acabar ràpid i començar a superar-ho, obra una ferida (dient que farem una consulta) i la deixarà oberta fins que la fem i posteriorment (entenc que si la fem és per alguna cosa) mentre acabem de rematar a porta. Per què no ens podem estalviar la primera etapa? La majoria d’empresaris no ho veuen clar. 

Què passarà? Ho desconec. Jo no crec que CiU faci els seus millors resultats en unes eleccions autonòmiques. Ja vàrem dir el principi d’aquesta col·lecció, que CiU ja havia gaudit de majories absolutes antigament; dit d’altra manera, no crec que faci els seus millors resultats de la història. Molts diuen que molt independentista votarà CiU; el que molts no contemplen és que, segons el CEO, un 35% del votant de CiU no és independentista. Què farà aquest 35%? Entenc que passar-se al PP o a C’s els és fàcil però, res està clar. Així ben mirat i fent comptes... Perdran d’una banda i guanyaran de l’altra; pujaran substancialment però cap cosa exagerada. Crec.

D’altra banda, segons les darreres enquestes, publicades, s’aprecia que CiU va començar molt fort però s’ha mantingut o baixat en altres casos. En aquest sentit, a destacar el racòmetre que, novament, em deixa perplex analitzant lleugerament la societat catalana. Si bé ja sabem que el poble de Catalunya es declara majoritàriament entre centre i extrema esquerra (en l’eix ideològic) i vota majoritàriament entre centre-dreta i extrema-dreta (podem veure qualsevol CEO dels darrers), el racòmetre apunta que CiU tindrà quasi majoria absoluta malgrat ⅔ dels mateixos que han contestat aquesta pregunta, hagin contestat que no confien que Mas arribi fins al final. Aleshores, si no hi confies, perquè tens intenció de votar-lo? 

Conclusions velles que torno a apuntar: ja m'avisareu perquè serà quan CiU ho mani. D'altra banda, recordar-li al President Mas que, tot i les seves similituds amb el Gran Satan i rebre suports incondicionalment dels seus seguidors (en termes religiosos perquè ja hem comprovat que la política s'ha convertit en una religió i la gent té fe amb els polítics independentment del que diguin i/o facin), hi hauria d'haver un límit i podria passar-li algun dia al que li va passar al pastor Pere. És el meu cas. Necessito arguments i claredatat. No dic que no sigui el camí ni que CiU ho tingui tot controlat i planejat; només dic que ho expliqui per tal que els prenem decisions raonades els hi puguem donar suport.

I, del que més em dol de tot això, és que Reagrupament Independentista, abans de conèixer el programa electoral i posteriorment, hi dóna suport. Incondicionalment. Ho comentem en la propera entrada.

2 comentaris:

  1. Carles,
    Bona feina amb el pack d’entrades de CIU. No tothom és capaç de sintetitzar el què pensa i escriure-ho de manera que s’entengui.

    Per part meva (el dies em van passant i no he fet cap ullada a tot el què venen els partits) t’agraeixo que n’hagis parlat i evidenciar, amb el teu punt de vista, el què CIU continua sent encara que ara vagi disfressat amb la senyera.

    De coneixement en aquests temes tinc un zero, ara... hi ha coses que són de calaix. Com dius tu, de sentit comú. Bé, crec que tampoc el tinc massa desenvolupat en política, però... #esdeserinutiles com diu aquell, no? Jo, després d’escoltar l’entrevista als matins de Tv3 en vaig tenir suficient. El poble, si vol, pot està ben informat i tenir una mica d’esperit crític. Només falta esforç. Què hi farem, aquest desinterès general és el resultat de créixer sense ensenyament ni educació en política, oi?

    Veurem què passa el #25N i els anys que segueixen. Fins ara em sorprenia com passaven els fets, però ara ja no espero res i m’ho espero tot.

    Gràcies i endavant amb les entrades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Imma pel comentari.

      Subscric el que dius. Amb tot, no val la pena donar-hi massa voltes. La gent sensata i mínimament polititzada demana llistes obertes. Total, per què? Per no ser crítics i acabar votant amb els qui tenen fe o creuen... Fa molt temps vaig escriure un article titulat "Exigim un Ferrari i no sabem anar amb un vespino"; serà el moment d'actualitzar-la.

      Elimina