dissabte, 24 de novembre de 2012

Suport a CiU (2)


I, finalment, Mas i CiU o CiU i Mas. Motius per donar suport a Mas:
  1. Mai cap president s’havia mullat mai. Per ser breu. De presidents de la Generalitat, d’ençà del segon restabliment, n’hi ha hagut 4: Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas. Sóc molt jove però, que jo recordi, Jordi Pujol va estar a la presó, però bé... D’altra banda, què és d’esperar de dos presidents socialistes? On vull anar a parar? Potser sí, serà el president que més s’ha mullat però, tampoc hi ha hagut massa alternatives. Què hauria passat si hagués estat president de la Generalitat Joan Carretero, Josep-Lluís Carod Rovira o el mateix Junqueras? La història l’empeny i, que sigui el que més s’hagi mullat és una qüestió quasi anecdòtica. La comparació s’hauria de fer amb més presidents i de més signes polítics. És com dir que el President Pujol és el que ha fet més per a Catalunya; és ben cert però... amb 23 anys el difícil hauria estat no ser-ho.
  2. És un líder. Aquesta em fa molta gràcia. Fa uns dies Mas estava amb una colla d’emprenedors demanant que s’havia d’emprendre, arriscar, liderar... Just el contrari del que ha fet ell. Pregunta: on era Mas quan l’independentisme estava sota mínims? No parlo de fa 20 anys, parlo de fa 4. On era Mas quan Reagrupament, E(RC) o SI feien campanya per la independència? Doncs fent campanya per la martingala fiscal. Què va emprendre? Què va arriscar? L’exemple més gràfic que he trobat a la xarxa és el següent vídeo del Youtube:


    És a dir, s'anava cap a una direcció decididament i, en veure que una multitud li venia de cara en sentit contrari, s’ha girat quedant al davant d’aquesta. És trist però, és així. Aquest tipus de lideratge seria el del segon i tercer senyor. No és el cas del primer, que fa cas omís a la multitud i segueix el seu camí. 
  3. Se l’està maltractant. Doncs sí que em sap greu. No ho dic irònicament. Pregunta: Per què es fot amb tot aquest fregat per només consultar? Tant per tant, que en traguem alguna cosa que depengui de nosaltres no? Altrament dit, declaració unilateral; o que expliqui un possible pla B. A més, i no és Sant de la meva devoció, no recordo que s’hagués de votar Carod Rovira quan va rebre aquell linxament per part de la premsa espanyola per l’afer amb ETA. E(RC) va obtenir uns grans resultats però, no recordo que tot el país demanés el vot per E(RC) perquè el seu líder estava essent linxat. I, per acabar amb aquest tema, us invito a veure aquest bonic mapa de la corrupció a Espanya dels partits polítics.


    D’entre ells, malgrat que CiU és la que hi surt més a Catalunya, sobta veure com no és la primera vegada que li treuen coses d’aquestes (no entro a valorar si certes o no; només dic que no és la primera vegada que se li treuen). Jo, desconec si és cert o no i, mentre no es demostri el contrari, és innocent però, no és la primera vegada que surten coses d’aquestes. I més que en sortiran.
  4. Va de debò. Per què? Qui ho pot demostrar? Mireu, crec que ja ho he escrit en altres ocasions. CiU va fer campanya per la constitució europea, per l’estatut(et) (en el que va trair -sovint s'oblida- el que va pactar el 90% del Parlament de Catalunya) i el pacte fiscal. Els que sempre hi han cregut, possiblement han vist com no eren cartes guanyadores. Cas que jo m’equivoqui en aquesta, serà la primera.
    Per cert, us imagineu que Mas arriba a un acord de finançament amb Madrid i la pregunta de la consulta és: “Què desitja vostè per a Catalunya: 1) Un estat propi; 2) Un estat independent; 3) Un pacte fiscal; 4) Continuar com ara”? Què passaria?
  5. Mas diu que el que es vota no és una persona o un partit polític, sinó una voluntat. Hi estic d’acord. Totalment d’acord. De manera que qualsevol de les opcions independentistes seria vàlida. Aquesta, però, no és la postura que pren la gent. Per ser més precisos, depèn. Per una banda, cal fer cas a Mas, per l’altra no. S’ha de fer cas a Mas quan diu que ells són la garantia però, no s’ha de fer cas a Mas quan diu que no es vota a una persona o partit. Com quedem? Si bé és evident que una gran majoria votaran Mas i no CiU, val la pena recordar en nom de la democràcia que si precisament no es vota a Mas sinó CiU amb tot el pac (malgrat molts votaran CiU mostrant suport a Mas), és perquè no hi ha una llei electoral pròpia de Catalunya amb llistes obertes. I, si no hi és, entre altres coses, és perquè CiU i cia. no l’han fet. És a dir, a aquells que diuen que s’ha de votar Mas, realment, voten CiU perquè no hi ha un sistema de llistes obertes i ni tant sols es veu a l’horitzó.
Amb tot, vista la creença que una majoria té per Mas, als arguments a favor de Mas hi afegiria coses com 1) té un tupè natural; 2) Tant el seu nom com els dos cognoms, tenen un nombre senar de lletres o qualsevol altra cosa que se us pugui ocórrer. És a dir, arguments no arguments i tant vàlids com els altres. 

Que cadascú faci el que cregui convenient. És el que faré jo lliurement com la resta. No demano el vot per a ningú ni demano el no vot per ningú altre. Només exposo el que em sembla. La meva mare em demana què votar... Ella és qui ho ha de decidir. Com vosaltres. Jo, només poso de manifest diverses coses. A partir del 26 en parlem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada