dilluns, 31 de desembre de 2012

Feliç 2013!!!!

Cap d’any. Se n’acaba un i en comença un de nou. Esperem i desitgem, com cada any, que el següent sigui millor que el deixem enrere. Fa anys solia escriure alguna poesia i l’enviava per correu (electrònic); no solia rebre mai resposta. Aquest any us desitjaré una bona entrada a través del bloc i d’una manera -crec- original; suposo que tampoc rebré cap resposta, però bé... I estic acostumat. Perquè en teoria, si el que celebrem és que la terra ha donat una volta al sol, és estrictament acurat celebrar l’any nou a les 0.00h? O, per què el celebrem l’u de gener i no el 25 de desembre (per posar un altre exemple)? Us ho heu preguntat mai? Tot plegat em porta a explicar-vos la història del calendari.

Ens situem al 3.000 aC, quan els egipcis ja van determinar, mirant les crescudes del reiu Nil i el sol, que l’any tenia 365 dies. Així, doncs, fa 5.000 anys que l’home coneix els dies que té un any; coincideix amb una volta al sol. Però, com es van organitzar els dies i mesos? És quan entren en acció els romans. Els romans... uns paios interessants. El seu calendari tenia 10 mesos. Però, al final de l’any, hi afegien uns reguitzell de dies que el successor de Ròmul (Numa Pompili al x. VII aC) va ordenar distribuir-los en dos mesos més. De manera que van passar dels deu mesos als dotze actuals. El segon d’aquests, el van anomenar Februarius, ja que s’hi celebraven uns ritus purificatoris anomenats februalia. Els deu mesos rebien els noms següents:
  1. Martius: déu de la guerra.
  2. prilis: déu Aper, que era un porc senglar.
  3. Maius: dedicat a la deessa Maia.
  4. Junius: dedicat a la deessa Juno (dona de Júpiter).
  5. Quintilis
  6. Sextilis.
  7. September
  8. October.
  9. November
  10. December.
Com veieu, els romans començaven l’any al mes de març, dedicat al déu de la guerra, perquè els cònsols començaven a governar, precisament, aquest mes. Diguem que el principi de la legislatura marcava l’inici de l’any. Però, cap al 153 aC, els senyors de Sageda (aproximadament a l’actual Calatayud) van voler ampliar la serva zona d’influència i els romans s’ho van prendre força malament. Així doncs, van decidir enviar-hi 30.000 soldats per veure com els podien aturar o persuadir; quelcom semblant als gals per entendre’ns. Però... Problema. En aquells temps, no disposaven d’avions i, portar un exèrcit de 30.000 soldats cap a Hispània requeria temps. Més temps del que el cònsol de torn creia que disposava. Per esmenar-ho, el Senat li va permetre començar a governar unes setmanes abans; concretament, a principis del futur gener, el primer dels dos mesos afegits. Fet que van continuar els següents cònsols per no ser menys.

Per culpa dels irreductibles celtibers doncs, aquells dos mesos, van passar al capdavant. Recordem però, que si bé el segon mes li van posar Februarius, el primer encara no l’havien batejat. Però, com que es va convertir en la porta d’entrada a un nou any i els romans disposaven del déu Januarius de les portes, ho van tenir fàcil: li van posar així mateix: Januarius. Fixeu-vos però, amb el problema que ens apareix. El mesos que designaven la seva posició com Quintilis (5è) o Sextilis (6è) es van desplaçar tots un parell de mesos fent que October (8è) passés a ser el desè mes o December (10è), passés a ser el dotzè.

Aleshores va venir Juli Cèsar al 46 aC, que va organitzar els dies de l’any posant 30 dies a cada mes. 30 x 12 = 360; com haurem notat en faltaven 5 fins a arribar als 365 dies... Calia arribar als 365 dies i, a triar, fer-ho bé o coherentment. Se li va ocórrer posar un dia de més un mes sí i un més no, de manera que gener, març, maig, juliol i setembre es van quedar amb 31 dies. Però... Quedava un mes que ballava: el novembre. Clar, cinc dies a distribuir entre sis mesos.... “Ni prenem un al maleït mes de febrer!”, va pensar, i així ho va fer. És per això que el febrer va quedar amb un dia menys des d’aleshores i van quadrar (més o menys) els dies amb els mesos.

Passat un temps però, Juli Cèsar va ser assassinat i el Senat, en honor seu, li va voler dedicar un mes. Quin? El mes que va néixer: Quinitlis, que en ser dedicat a Juli Cèsar, com és natural, es va passar a dir Julius. Sembla ser però, que August, passat un temps més, es va posar gelós i també va voler el seu mes. Quin? el Senat li va donar Sixtilius, que va passar a denominar-se Augustus. Però, la cosa no s’acaba aquí i la llegenda va un punt més enllà. Augustus només tenia 30 dies i Julius 31 i això no podia ser. Augustus no podia ser menys que Julius. Solució que va aportar el Senat, fotre-li un dia més al pobre febrer per tal que Augustus també tingués 31 dies (8 aC).

Amb tot, Juli Cèsar, que era molt llest, sabia que calia sumar un dia cada quatre anys per tal que els dies quadressin. I on creieu que el va sumar? Correcte, al mes de febrer; que si més no el compensaven una mica i es feia una mica de justícia (ja no només perquè jo escombri cap a casa!). Però, si us hi fixeu, quedava un any un xic lleig, no per culpa del febrer que uns anys tenia 28 dies i uns altres 29, sinó per la resta de mesos... Hi havia tres mesos consecutius amb 31 dies: Julius, Augustus i September; i això no podia ser. De manera que van redistribuir els dies per tal que September i November en tinguessin 30, i October i December 31. Visca! Hem arribat a la forma del nostre actual calendari!

I, per què us explico tot això si la pregunta era per què celebrem el cap d’any a mitjanit? Doncs perquè aquest any no toca celebrar-ho a les 0.00h, sinó pels vols de les 6 de la matinada (5h 48’45’’ per ser més precisos). De la mateixa manera que el 2014 farà l’any a les 12.00h i el 2016, de nou, a mitjanit. És per això que hi ha els anys bixestos, per compensar. Els dies de la setmana o que realment no estem a l’any 2012 perquè Jesucrist va néixer com a mínim 4 anys aC (!)... potser serà un altre dia.

Tant si ho celebreu a mitjanit com a les 06.00: feliç 2013! Que passeu una bona sortida del 2012 i una bona entrada del 2013. Tranquils, com s'ha pogut veure, no és l’any que s’ha acabat el món. Els Maies... quin altre gran calendari... Gaudiu-lo amb els vostres.

2 comentaris:

  1. Jo com bon Augustus que soc,i de signa virginal,et desitjo un 2013,ple de de totes les bones coses personals i professionals,que et
    mereixes.
    Salut.

    ResponElimina