dimecres, 12 de desembre de 2012

Futur del bloc

L’altre dia escrivia a l’Helena una carta i, d’ençà d’aleshores, encara he reflexionat una mica més. En la mateixa línia. Insisteixo en dues premisses: 1) ric per no plorar i 2) tinc intenció d’anar-me despolititzant; si més no fins que canviïn les coses. Sí, ja sé que es perd un hipotètic futur polític honest, sincer i clar però... francament, després de provar-ho, el cert és que no s’ho val. Tristament, no tinc àmbit d'actuació. 

Bromes a part, sí, ric per no plorar amb tot el que ens està caient. Crisi, això del català, corrupció... Com he escrit moltes vegades, ens prenen el pèl. Millor dit, ens el deixem prendre; que la culpa no sempre és dels altres. I com que els que teníem intenció de fer canviar això no tenim cap mena de poder ni suport ni incidència... més val deixar-ho per perdut. Com bé diu la dita: “d’on no n’hi ha no en raja”. Els catalans, només aprenem a base de garrotades. Doncs vinga! Quan el típic catalanet se’n cansi, que m’avisin. Intentaré fer la meva vida i despreocupar-me del que no depèn ni dependrà mai de mi. No hi ha dia que em vingui al cap una frase com: “això, amb el pacte fiscal no ens passaria!”. Ingenus... Ho dic amb ironia, és clar... I ara també dic: “això, amb una consulta al 2014 ho tindrem resolt”... Ai... quan entendrem que el que hem de fer és declarar la independència des del Parlament? Però, és clar, mentre ens puguem anar queixant, manifestant-nos, fer negoci del patriotisme i anar patint com borregos, per quina raó hauríem de tirar pel dret? 

I, per altra banda, això de despolititzar-me fins que no canviïn les coses. Podeu llegir entre línies quan dic que "fins que no canviïn les coses" que pretenc/espero i/o desitjo que algun dia canviïn. Mentrestant, anem donant voltes en cercles i no es mereix perdre-hi el temps. Hi ha una pel·lícula que ho reflecteix perfectament (El dia de la marmota?). Ara l’estat espanyol ens la fot, ara ens manifestem. Ara l’estat espanyol ens la fot de nou, ens queixem o amenacem en desobeir... Que grans que som... Que ràpid s’acabaria si tiréssim pel dret però... no. Aleshores, quin sentit té tot això mentre no sortim d’aquest cercle? Què es pot escriure i/o opinar que ja no s’hagi dit i/o escrit? Per mi, a nivell polític només hi ha interès si 1) hi tornen a haver eleccions d’aquí a quatre dies; 2) es fa la consulta; 3) es declara la independència o 4) ens extingim com a poble. Crec que, per Catalunya, no es plantegen altres escenaris nous. Tot altre escenari ja l’hem tingut/patit/vençut d’aquella manera. Ja ho sabeu, l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. 

Tot plegat, em fa reflexionar sobre el contingut d'aquest bloc. En aquest bloc, a banda de reflexions polítiques, n’hi ha d’altra temàtica; ho podeu observar al menú de l’esquerra. Tanmateix, les reflexions polítiques són majoria. Si em despolititzo, quin futur té aquest bloc? Em caldrà reinventar-me, innovar i/o reciclar; és evident. Ja ho va dir Darwin: “evolucionar o morir”. Per tant, tinc dues opcions, abandonar el bloc o evolucionar. En principi, no tinc intenció d’abandonar-lo ni de deixar d’escriure el que penso però, si em despolititzo i cada dia tardo menys a posar-me al dia (he deixat de llegir articles i notícies i em quedo amb els titulars), evidentment això es notarà; de fet, ja s'està notant. Tampoc estaria bé que deixés abandonats els centenars de milers de seguidors. Em dec a ells... Ha, ha, ha. (Si llegeixen això algunes desenes de persones ja serà un èxit!) 

Per tant, evolucionar. Com? No ho tinc clar. Per guanyar temps podria publicar el meu llibre titulat Construint la meva Catalunya ideal per fascicles o capítols; o també podria publicar part de les poesies que escrivia quan era més jove; m’agrada veure l’evolució que he tingut al llarg dels anys. També podria, d’altra banda, raonar les meves frases. No ho sé, ja ho veurem. Hi ha diverses sortides. També podríem obrir altres vies com la ciència, coneixement, tecnologia... La intenció (no vol dir que ho pugui fer), és anar canviant la tònica mentre no canviï la situació de la meva estimada Catalunya. Evolucionar. La vida, no només és política. I és fora d’ella que hauria d’intentar explorar noves vies.

2 comentaris:

  1. Catalunya amb el seu vot mesquí i de curta volada va llençar per la borda una oportunitat d'or per posar la directa cap a la llibertat.
    Ara com que la política d'il.lusió i d'avançar va quedar ferida de mort el 25N, torna la política en minuscules,les baralles inútils , etc.
    Potser si que la gent que no va saber veure de que anava el 25N, val més que es despolititzi, perquè sempre hauran d'arrossegar la culpa d'haver girat l'esquena a aquell procés.
    Acabo amb un aforisme de Joan Fuster
    La política si no la fem nosaltres, ens la faran contra nosaltres (Joan Fuster )
    (no vull ofendre ni perdre amics, però estic molt dolgut,i cada dia que passa ho estic més...)
    Una abraçada
    Quim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apreciat Quim,
      T'agraeixo el comentari i la contundència. Ni m'ofens ni perdràs amics. Però encara no he rebut cap argument racional pel qual hagués d'haver votat a Mas.

      Continuo pensant que no em vaig equivocar però, com sempre passa a Catalunya, la culpa és dels altres. Extret de la web de Convergència:
      "A dos dies de les eleccions, el president ha reclamat un cop més “una gran majoria en la línia clara del dret a decidir” i ha volgut deixar clar que “aquest no és el projecte d’una persona, un partit, un govern o un Parlament, sinó de tot un país”."

      Jo, li vaig fer cas. Vaig votar a favor de la independència, i el projecte no és de Mas, ni CiU, ni del Govern ni del Parlament, sinó de tot un país. Ep! No ho dic jo! De manera que culpable... Gens ni mica. CiU reclama el que denuncia del PP a Madrid. Quina paradoxa.

      Mas, Convergència, CiU van jugar amb foc i ara els que hi creuen cegament culpen al foc perquè s'hagin cremat. És una opció; de totes maneres, jo sóc més partidari de culpar el qui juga amb foc...

      No em vull allargar. Ja saps que els catalans (no confondre amb Catalunya) tenen el que es mereixen. Se'm pot titllar de cec però, no crec que se'm pugui culpar de no haver fet coses per Catalunya. Mal que em pesi, no vaig rebre suport per fer-ne més i vaig preferir/prefereixo retirar-me i deixar fer als són més actius i tenen més iniciativa que jo.

      Una abraçada.

      Elimina