diumenge, 31 de març de 2013

Googlejant

En alguna presentació personal per aquests contrades, he arribat a dir que crec en Google. Una imatge que il·lustra una cosa semblant és la que segueix: 


No és Google però sí a Android; cosí germà. Diria que, per fanatisme, els d’Apple en tenen molt més que els de Google però, en definitiva, sí, ambdós seguim fidelment el que dicten Apple i Google en el cas d’Android. És a dir, en teoria, els que ens hem casat amb un sistema, som incapaços de veure el negatiu del nostre i el positiu dels altres. Jo, insisteixo, malgrat cregui o pugui creure en Google, sóc crític. I, el que està fent darrerament, em té molt despistat. 

dijous, 28 de març de 2013

Bullying

És l’anglicisme de “assetjament escolar”. Segons la wiquipèdia “l'assetjament escolar es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzant el poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una o més persones (diana). Cal especificar que quan s'anuncia el verb perjudicar fa referència a anul·lar l'autoestima i la personalitat de l'individu assetjat, és a dir, és una pràctica depredadora. No es pot confondre un cas d’assetjament escolar amb un conflicte ja que en el primer cas estem parlant de diferència de poders entre l'assetjat i l'assetjador mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders”. No sóc cap expert amb el tema ni pretenc ser-ho però, arran d’un vídeo, m’agradaria fer-hi una petita reflexió. 

En dir vídeo, alguns potser haureu recordat el cas d’aquella adolescent de 15 anys (Amanda Todd) que va commocionar l’opinió pública. Un mes abans de treure’s la vida, Amanda havia penjat a Youtube un vídeo en el que anava passant uns rètols on explicava el setge que havia patit. Va explicar que quan tenia 12 anys, va enviar una foto seva amb els pits al descobert a un usuari que havia conegut en un xat. Un any més tard, aquest usuari, va penjar la foto al Facebook i els seus companys de col·legi els va arribar la notícia. No és el primer ni, per desgràcia, el darrer cas. Com sol passar en aquests casos, la majoria no ens arriben; ni tant sols als pares dels afectats. O arriben massa tard. Els motius de l’assetjament escolar poden ser diversos. Des del cas de l’Amanda que després de mudances, drogues i alcohol va acabar per suïcidar-se, fins a d’altres per casos d’obesitat i/o homosexualitat. 

dilluns, 25 de març de 2013

Boicot tecnològic

No descobriré a aquestes altures que no sóc massa amic dels nostres periodistes; bé, siguem més genèrics i posem-hi periodistes peninsulars; suposo que per Europa i el món són diferents. Si bé amb les notícies normals, les de caire no especialitzades, el tema ja justeja, imagineu-vos amb tot el tema tecnològic o de les TIC. I -ep!- val a dir que no sóc cap geek ni estic massa al dia però, el suficient per adonar-me que hi ha una gran mancança en aquest aspecte. I, una altra premissa; si bé l’accés d’informació provoca desinformació, la manca o ocultació d’aquesta té trampa. Quina? no ho puc assegurar. Però, el cert és que sovint sembla que hi hagi algun interès particular per donar notícies d’una companyia o altra. Vagi per avançat que, la que -crec- s’emporta la pitjor part d’aquest boicot, és Google. És un dels problemes d’anar un pas per davant

Però, anem a pams. I, per fer-ho, necessito tirar unes setmanes enrere per mencionar el World Mobile Congress que es va fer a Barcelona. Ja ho sabeu, la gran cita de telefonia mòbil o, per ser més precisos, dispositius mòbils. Bé, doncs, el poc que vaig poder llegir/veure dins dels mitjans normals (per dir-ho d’alguna manera), fou que les grans novetats van ser... Francament, no les recordo perquè no n’hi va haver massa des del seu punt de vista. Tecnològicament parlant, Apple no hi era i, Google i Android tampoc. Una altra possible aposta podia ser la presentació de terminals però, l’Iphone ja s’havia presentat i el Samsung Galaxy S4 s’ha presentat posteriorment. Doncs, què quedava? Les ciutats intel·ligents i la presentació de terminals més barats. Això és el que varen mig destacar. 

divendres, 22 de març de 2013

Tu diràs

“Bona nit, són les onze, és l’hora de passar-s’ho bé, és l’hora del Tu diràs”. Això és el que es pot sentir de diumenge a dijous a la sintonia de RAC1 a la nit. No passa el mateix els divendres i els dissabtes que comença amb un “Bona nit, són les onze, benvinguts al Tu diràs”. Com canvia la cosa, oi? És RAC1, del grup Godó, entitat privada que pot fer el que vol; bé... no sé si és del tot cert si tenim en compte les ajudes que el grup ha rebut i rep per part dels impostos de tothom. Dic tot això perquè és una programa d’una organització privada que és lliure de fer-hi i dir-hi el que vulgui i jo, com ells, sóc ben lliure de no escoltar-los però... Això no significa que no pugui tenir una opinió. 

I, no m’agrada. Per ser més precisos, més que una qüestió de gustos, és una qüestió d’educació. Així, doncs, no entro a valorar si el presentador actual és millor que l’anterior; que, tot sigui dit de passada, crec no que l’és, sinó una qüestió de formes, generositat, humilitat i informació de servei. 

divendres, 8 de març de 2013

Consulta per la independència

Fa uns dies em demanaven el motiu pel qual afirmava que la consulta per la independència no es realitzaria. Vagi per endavant que és un convenciment. No tinc cap bola de cristall ni he anat a veure ningú que en tingui alguna; tampoc és cap desig. Per situar-nos, us convido a llegir, abans de res, aquesta entrada titulada La via del referèndum de quan es va començar a parlar sobre el gran canvi de direcció dels convergents. Jo, ja no ho veia gens clar i, quants més dies passen, menys li veig.

Una de les vies per independitzar-nos i que alguns sempre hem defensat és la declaració unilateral d’independència (DUI). Un acte contundent al si del Parlament de Catalunya on els diputats la declararien. El trencament amb Espanya, és immediat. Com bé la paraula indica, t’independitzes d’Espanya, de manera que et poses sota empara i legalitat internacional i no pas sota l’espanyola; aquí hi ha la gran diferència en fer un referèndum/consulta. Un cop tens l’estat al sac i ben lligat, amb tota la força d’un Parlament legitimitat democràticament a les urnes, és possible que Europa, per reconèixer-te, et demani un referèndum de ratificació de la decisió presa pel Parlament. Però, alerta, no de consulta, sinó de ratificació; amb l’afegitó que disposes de tots els instruments de l’estat a favor per fer campanya.

dimarts, 5 de març de 2013

Detectius

Havia titulat l’entrada com a Inspector Gadget però, llavors me n’han vingut d’altres al cap i he hagut de canviar-lo. I de ben segur que me’n deixo conscientment (el detectiu Conan és un exemple clar però que no vaig veure en la meva infància) i inconscientment. Així, doncs, Inspector Gadget, Pantera Rosa, els dos Sherlocks Holmes amb els corresponents Doctors Watson i, al centre de tot, sorpresa, Método 3. A tall informatiu, els dos Holmes corresponen a les sèries angleses i americanes del conegut detectiu. A mi, personalment, m’agrada més la versió americana i que podeu veure a Cuatro sota el nom de Elementary. Aquí els teniu: 
La confecció de la imatge no és massa atractiva però bé, ja fa la tasca per la qual la volia. 

L’entrada no va únicament i concretament de Método 3, sinó de la privacitat de les nostres dades, el que fa referència a les investigacions, CNI i, fins i tot, d’hortalisses; tenint en compte que sembla que baixem de l’hort com quan tothom es va sorprendre que a Catalunya i a Espanya hi hagi corrupció. Ja ho vaig dir aleshores i ho encara ho mantinc, estic sorprès que estiguem sorpresos. Així, doncs, anem a pams. 

dissabte, 2 de març de 2013

Suport a la independència

Finalment i un xic tard (ho sento), després d’un parell d’entrades dedicades al baròmetre del CEO i analitzant la política, la democràcia i el lideratge dels polític, no està de menys donar una ullada a la resta que ens interessa; si més no, a mi personalment. Deixo de banda les coses més anecdòtiques com aquella que la gent es considera ben informada o molt ben informada però, el seu canal d’informació és la televisió o la família i els amics; com us podeu imaginar, els dos mitjans més plurals que se us pot ocórrer. Però, aquest, ja és un clàssic de cada CEO. 

Pregunta número 28: “Creu que Catalunya hauria de ser...” una regió d’Espanya un 4.4%, mentre que un 46.4% es decanta per un estat independent; entremig, hi ha un 20.7% que creuen que hauria de ser una comunitat autònoma i un 22.4% que creu que hauria de ser un estat dins una Espanya federal. M’explico el 4.4% i el 46.4% però, em costa d’entendre l’entremig; bé, per ser més precisos, aquells que creuen en l’estat federal... El darrer que hi creia era un tal Pasqual Maragall... Suposo que aquests són els que diuen que estan molt ben informats; políticament parlant. De totes maneres, és bonic veure la progressió de totes les opcions des de l’octubre del 2011. Els que creiem que hem de ser un estat independent hem pujat 18.2 punts; mentre que tota la resta ha baixat. És motiu per estar content. També és curiós veure com, pràcticament, són tant federalistes els de la CUP (19.5%) com els de C’s (21.2%).