dimarts, 5 de març de 2013

Detectius

Havia titulat l’entrada com a Inspector Gadget però, llavors me n’han vingut d’altres al cap i he hagut de canviar-lo. I de ben segur que me’n deixo conscientment (el detectiu Conan és un exemple clar però que no vaig veure en la meva infància) i inconscientment. Així, doncs, Inspector Gadget, Pantera Rosa, els dos Sherlocks Holmes amb els corresponents Doctors Watson i, al centre de tot, sorpresa, Método 3. A tall informatiu, els dos Holmes corresponen a les sèries angleses i americanes del conegut detectiu. A mi, personalment, m’agrada més la versió americana i que podeu veure a Cuatro sota el nom de Elementary. Aquí els teniu: 
La confecció de la imatge no és massa atractiva però bé, ja fa la tasca per la qual la volia. 

L’entrada no va únicament i concretament de Método 3, sinó de la privacitat de les nostres dades, el que fa referència a les investigacions, CNI i, fins i tot, d’hortalisses; tenint en compte que sembla que baixem de l’hort com quan tothom es va sorprendre que a Catalunya i a Espanya hi hagi corrupció. Ja ho vaig dir aleshores i ho encara ho mantinc, estic sorprès que estiguem sorpresos. Així, doncs, anem a pams. 

Començant pel començament i, ignorant la legalitat pel que fa aquests temes, el fet de ser detectius i investigar, és il·legal? Entenc que no perquè fent una ullada al lloc web de l’Asociación Profesional de Detectivos Privados de España, observem que hi ha diverses universitats on es pot aconseguir el títol de “detectiu privat”. Sense anar més lluny, diuen que a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona s’imparteix una Diplomatura en Investigació Privada i la Universitat de Barcelona ofereix un títol propi de Graduat en Investigació Privada. Ho he mirat i, realment, no he sabut trobar les ofertes docents en cap de les dues universitats... Potser és un secret, els de l’APDPE s’ho han tret de la màniga o han deixat de fer-les i no han actualitzat el lloc web per accés de feina. Potser a Madrid, Alacant o Salamanca és factible. Però no crec que sigui il·legal. 

I, a què es dediquen aquesta gent? Com molts haureu endevinat, a investigar. Diria que és un dels oficis més antics del món i està a l’ordre del dia. De no ser així, no haurien nascut sèries com les que us deia abans. Per tant, ara ens sorprenem que hi hagi professionals d’un sector que facin la seva feina. Així, doncs, aquella persona que contracta un detectiu/investigador per esbrinar si la seva parella l’enganya, també l’hem de criminalitzar? Ja no a la persona que contracta, sinó a l’empresa que ofereix els seus serveis... I aquelles mútues que comproven la baixa d'un treballador? O, on és el límit? O tot just a aquestes altures ens adonem que estem tots -TOTS!- controlats; uns més que altres. Sóc l’únic que m’he adonat que l’estat espanyol sap el que guanyo o que no puc adquirir un medicament sense recepta? Dit d’altra manera, qualsevol moviment que faci està registrat. Com a l'hora de publicar aquesta entrada que, si volen, poden saber què escric i des d’on. Aleshores, què hi ha de mal en que una empresa privada hagi estat investigant a persones i organitzacions? Francament, ho veig d’allò més normal. 

És més, en el moment que estem vivint, algú dubta que hi hagi molts efectius del Centro Nacional de Inteligencia voltant per Catalunya? Algú dubta que hagin incrementat els efectius? Algú dubta que les organitzacions, polítiques o no, que tracten de trencar amb Espanya estigui plegat de talps? Algú dubta que fins i tot n’hi hagi als Mossos? Va, home, va... No siguem tant ingenus. És evident que n’està plegat i que es passen informes regularment a l’estat espanyol. Ep! I no fan més que la feina que han de fer perquè hi ha molt en joc. Espanya, malgrat ser com és, no dorm a la palla i està a l’aguait de tot el que passa; com fa i faria qualsevol país. I, per fer això, cal investigadors, talps, escoltes telefòniques, micròfons, gent que apareix a la teva vida sense saber com i tot plegat desapareix seguint la mateixa tònica... M’agrada tot plegat? No. On és el límit? No ho sé. Passa cada dia? I és clar. 

Però, la ingenuïtat va un punt més enllà perquè, de la mateixa manera que ens indignem per tot això, no ens estem de res quan en una perfumaria ens demanen les nostres dades a canvi d’un 5% de descompte i les donem alegrament. Cada dia regalem les nostres dades personals i no passa res. Les regalem a les perfumeries, a les botigues d’esports, a Google, a Facebook, a Twitter i a un munt d’aplicacions que ens baixem amb els smartphones. Jo, particularment, ja em vaig donar de baixa d’Instagram, Facebook, Twitter i Whatsapp. Prefereixo que les meves dades estiguin centralitzades el màxim que pugui (cas que pugui) i prefereixo que les tingui Google. 

Però, tot i controlar tota aquesta privacitat que darrerament està tant de moda i que el debat donaria per una altra entrada, mai -mai- podrem tenir el complet control perquè el nostre simple correu electrònic el tenen terceres persones; i quartes, cinquenes... El simple fet de reenviar un correu, ja ens delata i fins i tot pot donar informació de com som i el que creiem. Aquest és un altre dels problemes que, sense necessitat d’escandalitzar-se tant, la gent hauria d’aprendre: enviar els correus amb còpia oculta i si es fa un reenviar, treure el correu del remitent

A tall anecdòtic però, no per això menys molest, aquí teniu un petit rànquing del que m’he trobat i que recordo a data d’avui. 1) Correu a 332 persones al que responc amb un “No crec que ens coneguem però, sempre que enviïs correus massius, mira de fer-ho amb còpia oculta, si et plau”. Malgrat la meva resposta, fa poc, vaig tornar a rebre un correu semblant de la mateixa persona que anava destinat a 295 persones més. 2) Correu a 229 d'una associació cultural; s’atribueix a un error informàtic. 3) correu a 79 persones d'un conegut.

Vaja, si no estem venuts, ens acaben venent. Només demano més responsabilitat amb les nostres dades; si més no amb les que puguem controlar. I, si no en tenim cura, no cal que ens escandalitzem perquè alguns facin la seva feina perquè, “tot està per fer, i tot és possible”.

2 comentaris:

  1. Hola Carles.

    Totalment d’acord en el que dius. En el tema de reenviaments de correus, pots explicar-ho com vulguis que la gent no ho entén. Jo m’he trobat que si estic com a remitent del correu i l’envien a més gent, o posen amb CCO. Cas que no me l’hagin d’enviar, ho fan obert a tothom. Curiós. I com ja dius, la mateixa gent no procura a l’hora de donar les seves dades... Tot i que, tampoc veig malament està aquestes xarxes que dius. Has de procurar què penges...

    Referent el món dels investigadors, passa com tot. Quan es destapa un cas, darrera seu en surten deu més. La gent aquí és on es sorprèn, perquè en qüestió de quatre dies surten els plats bruts de “tothom”, quan fins llavors no s’havia sentit a parlar de res.

    No dic massa res, perquè fa pocs anys que vaig obrir els ulls en certs temes. Malauradament la majoria encara no els ha obert. Però com deies en una altra entrada, cal fer bona pedagogia a la població, el problema és que no es deixa fer.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  2. Benvinguda a Matrix, Imma...

    Gràcies pel comentari.

    ResponElimina