diumenge, 31 de març de 2013

Googlejant

En alguna presentació personal per aquests contrades, he arribat a dir que crec en Google. Una imatge que il·lustra una cosa semblant és la que segueix: 


No és Google però sí a Android; cosí germà. Diria que, per fanatisme, els d’Apple en tenen molt més que els de Google però, en definitiva, sí, ambdós seguim fidelment el que dicten Apple i Google en el cas d’Android. És a dir, en teoria, els que ens hem casat amb un sistema, som incapaços de veure el negatiu del nostre i el positiu dels altres. Jo, insisteixo, malgrat cregui o pugui creure en Google, sóc crític. I, el que està fent darrerament, em té molt despistat. 

Vaig passar per alt que les cerques del client de correu de GMail fossin sensitive case (sensible a majúscules i minúscules), no interpretés els accents o que sovint no sigui capaç de trobar (Google!) allò que busquem. Ara sembla que ja no ho són i les coses han millorat. També passo més o menys per alt tot el tema de la privacitat però, no visc impassible els seus canvis i el que fan amb els seus productes. 

Un d’ells és, com sabreu, Blogger. De fet, és on s’allotja el meu blog personal. Ja se sap que Blogger fou unes de les darreres adquisicions de Google i suposo que encara no ho tenen del tot integrat però, val a dir que segons què falla força o, no sé si peca d'excessiva senzillesa o alguna cosa està passant. Dues mancances clares en aquest sentit. En primer lloc, l’editor del blog. Francament, altament i infinitament millorable en tots els sentits. I, més encara si tenim en compte que Google disposa d’un paquet ofimàtic online com és el Google Drive. Tant costaria enllaçar el Google Drive amb el Blogger? És a dir, per una banda tenir un editor com cal i, com de fet ja disposa GDrive, dins de Blogger? Seguint la mateixa línia, per quin motiu no són capaços, si ja ho han estat de connectar-hi el Google+, de connectar el mateix GDrive amb el Blogger per no haver de crear les entrades amb una eina i fer un copy-paste a l’altra? Personalment, em costa d’entendre. En segon lloc i finalment, tot el tema de les estadístiques de Blogger. No sé com no se n’han adonat que tenen diversos comptadors de visites. Així doncs, si mires el rànquing d’entrades per temps, veus que una entrada concreta està en una posició més elevada tot i tenir menys visites que alguna altra; aquesta darrera, ho veus si mires el nombre de visites en el llistat de totes les entrades. Francament, tot plegat em costa d’entendre que passi en una gran companyia. 

La cirereta del pastís però, se l’ha emportat Google Reader. Ja sabeu, aquell lector de RSS que he recomanat tantes ocasions. Bé, doncs, ara han decidit que a partir del juliol, com diria el nou independentista radical Jaume Barberà, the broquil is over: s’ha acabat el bròquil. Diuen que el motiu és el baix nombre d’usuaris i que volen que tot passi per Google+ però, pel que he llegit, es deu a un problema de privacitat de dades. Dit amb plata, com que tothom va en contra de Google o si més no la majoria volen menjar del pastís i sucar-hi pa, Google necessita un equip dedicat al 100% per aquests afers; el més problemàtic dels quals, és tot el que fa referència a les tant benaurades dades personals i l’ús que se’n fa d’aquestes. Vaja, Google no té ni vol tenir recursos per afrontar possibles demandes per Google Reader i decideix treure-s’ho de sobre. 

Amb tot però, no tot són males notícies perquè això ha fet que descobrim altres eines tant o millors per fer la mateixa feina. És el cas de Feedly. Personalment, millor que no pas el GReader; ha tingut més millores el darrer mes que en tota la vida del GReader. Imagino que és la millor alternativa perquè en els següents dies a la notícia que s’acabava el GReader, 500.000 usuaris vàrem decidir fer el canvi. I, sincerament, ha valgut la pena. És gratuït, et guarda el contingut que tenies al GReader i té aplicació per a dispositius mòbils. Cas que tingui alguna contra, és que no està disponible en català. 

Finalment, mencionar la darrera eina de Google presentada: Google keep. No l’he provat per diverses coses; bàsicament dues. 1) S’hi accedeix des de https://drive.google.com/keep/ però no hi ha el corresponent enllaç enlloc; o no l’he sabut veure... De manera que accedir-hi ja és complicat. 2) hi ha un competidor clar i, a data d’avui, crec que millor: EverNote. Diria que tenen les mateixes característiques amb dues clares diferències: s’hi accedeix fàcilment i, també al contrari que el tot poderós Google, han tingut la gentilesa de fer l’app corresponent per a versions d’Android inferiors a la 4. Vaja, en el meu cas, com que no m’ho puc instal·lar al dispositiu mòbil... Bon vent i barca nova. 

Així doncs, la pregunta és clara: què passa amb Google o què està fent? Com passa amb tot, uns diuen una cosa, d’altres una altra. No fa massa llegia que es volien mig apartar d’Android per poder potenciar el propi sistema operatiu ChromeOS, el qual, precisament, tenen força abandonat. Té pinta que hi ha un canvi estratègic que desconec per on va; espero que aquesta deriva tingui un sentit i la resta de mortals la sapiguem interpretar. Vaja, que no prenguin mal. Darrerament, també he llegit que està teixint aliances amb Windows a causa del nou Windows Blue. Potser per fer front a Apple i/o a nous sistemes com FireFox o Ubuntu? No sé res però em té més o menys amoïnat perquè sí, continuo creient amb Google; tot i ser crític.

2 comentaris: