dimarts, 23 d’abril de 2013

Feliç Sant Jordi

Avui, 23 d’abril, és Sant Jordi. Fins aquí, cap aportació significativa. Però, amb ànims de felicitar a tots els Jordi de manera diferent com vaig desitjar feliç any 2013 el passat desembre, aportar alguna cosa, i reprendre el fil del diumenge passat quan encetava una possible col·lecció d’entrades sobre la mitologia, permeteu-me descobrir-vos, si no el coneixeu encara, Adonis. 

Adonis és un Déu d’origen asiàtic adoptat per la mitologia grega; el només es un mot d’origen semític, Adon, que significa “el Senyor”. Adonis era venerat en molts llocs, sempre juntament amb Afrodita (deessa de l’amor) i que nasqué dels genitals d’Úranos, o alguna divinitat equivalent. 

diumenge, 21 d’abril de 2013

La mitologia

La mitologia, llegendes i mites sempre ha estat una cosa que m’ha agradat. Em fascina la manera que tenien els nostres predecessors per explicar segons quins fenòmens i, quan no hi trobaven explicació, el més sensat i fàcil era adjudicar-ho a alguna força divina. Penso que, entre altres coses, aquesta és una de les raons perquè la religió (possiblement la catòlica en més mesura) vagi perdent adeptes. A mesura que les coses tenen explicació científica, la divina va perdent força. Amb tot però, el reis -si se’m permet dir-ho així- de tot plegat, possiblement foren els grecs i romans. Més concretament, els grecs. 

Així doncs, tot va començar amb el Caos que, de fet, gairebé ni es pot dir que fos una personificació: era el forat obert del qual van sortir la Terra (Gea), el Tàrtar, les Tenebres (Èreb) i la Nit (Nix); hi ha tesis que també diuen que Eros (l’amor) n’era un dels fills. Com es pot comprovar, com qualsevol altra religió, tot parteix d’una sola figura creadora. El Tàrtar era la regió més profunda del món. Originàriament, es deia que es trobava fins i tot més avall que l’Hades (l’infern). Èreb eren les tenebres; representa la part fosca del món, les profunditats més fosques dels Inferns. Conjuntament amb la seva germana Nix, van ser pares d’Èter (atmosfera), Hèmera (dia) i Caront. Les relacions entre família, eren habituals com podrem veure. D’altra banda, Nix (nit) és la deessa de la nit. De Nix van néixer algunes de les forces personificades més poderoses com Tànatos (Mort), Hipnos (Son), Moros (Destí), Cer (Fat advers), els Somnis, Momus, Nèmesis (Càstig), Oizis (Dolor), Eris (Discòrdia), Geras (Vellesa), els Tres Fats i moltes més. 

dissabte, 13 d’abril de 2013

Els bitcoins

Des del rescat a Xipre i el corresponent corralito, molts ens preguntem què es pot fer amb els diners. En cap cas, no és un tema menor perquè, com es va poder veure primer a Argentina i fa poc a Xipre, molta gent (especialment els de la classe social mitja i per sota d’aquesta) en surt greument perjudicada i perden part dels seus ingressos que tant els ha costat guanyar. Pitjor encara, si tenim en compte que molts no en tenen cap culpa i, precisament i per més Inri, pagaran els més justos (els que tenen ingressos i estalvis) pels més pecadors (els que van estirar més el braç que la màniga). Així, doncs, que es pot fer amb uns possibles estalvis? 

En primer lloc, curar-me en salut i deixar clar que no sóc economista, ni banquer, ni res per l’estil. Ho dic amb el sentit que ningú ara s’agafi qualsevol cosa de la que pugui escriure com un assessorament personal o consell. No l’és. Escriuria més, com que tampoc tinc intenció d’entrar al detall (no és l’objectiu de l’entrada), no deixa de ser una mera reflexió partint de la pregunta de què es pot fer amb els diners. 

dissabte, 6 d’abril de 2013

L'any 0

Fa uns dies us escrivia sobre el desconeixement de la data de naixement de Jesús i l’error a l’hora d’extreure l’any base de referència. Vàrem concloure (no jo, sinó pel que es pot llegit) que Jesús no hauria pogut néixer fa 2013 anys, sinó que, paradoxalment, hauria nascut abans de Crist. Seguint en la mateixa línia però en una entrada a part per no fer la primera massa llarga, hi ha relacionat tot el tema de l’any 0. És a dir, el veritable any de referència de la nostra era. En teoria, si som al 2013 i tirem 2013 enrere, trobaríem l’any 0. Però, malauradament (o no), tampoc és així i l’any 0 no existeix ni va existir mai. De seguida us ho explico.

Els antics enumeraven els anys segons diversos mètodes. Per exemple, els grecs, utilitzaven les Olimpíades, de manera que per a ells, Pericles va arribar al poder el segon any de la 77a Olimpíada (460 a.C). Per altra banda, els romans ho feien nombrant els cònsols corresponents. D’aquesta manera el 10 a.C era l’any que van ser cònsols Gay Mari i Luci Valeri. Amb tot, per aquells casos que era necessari un numeració correlativa, van acabar per determinar un sistema de numeració on l’any de referència era l’any en el qual Ròmul va fundar Roma: el 753 a.C.. O dit d’altra manera, l’hipotètic any 0 seria el 753 a.u.c: ab urbe condita, que significa la fundació de la ciutat.

dimecres, 3 d’abril de 2013

El naixement de Jesús

Sempre és motiu per alegrar-se quan reps felicitacions sinceres. Val per tot el tipus de felicitacions però, el fil conductor d'aquesta entrada és sobre els aniversaris; o no. El meu, més concretament. No em fa res dir l'edat que tinc ni el dia que vaig néixer però, sí que d'ençà d'uns anys, em molesta un xic rebre felicitacions no sinceres. No sé si és el terme més adequat... Per entendre’ns, anomeno felicitacions no sinceres aquelles que les desencadenen els avisos de qualsevol xarxa social; dit d’altra manera, que si no fos per la xarxa social de torn, ni tant sols sabrien que existeixes. És important entendre aquest matís. Quan en alguna banda (Internet) em demanen una data de naixement pel registre, generalment li poso 1 de gener de 1970; és falsa i és la data que es pren com a referència informàtica... no vull que el dia del meu aniversari em feliciti gent per quedar bé... només desitjo -i a vegades fins i tot espero- la dels amics i persones properes que el recorden com una data important, i no pas perquè algú els avisi. Fins i tot penso que pels no propers, millor no saber-la i no tenir una mica d'obligació moral de felicitar perquè l'aplicació de torn els ho recorda. 

Doncs bé, pel febrer vaig fer 33 anys i vaig recordar tota la història de Jesús de Natzaret. Realment és una història que costa d'entendre com es va poder produir i que hagi arribat fins a data d'avui. És el que es coneix com a bug en l'argot informàtic; un forat, un punt dèbil... Tota aquesta història és un bug a la teologia i a la mateixa Bíblia que ara no hi ha … (em seria molt fàcil la broma fàcil) que ho canviï. També és una bona oportunitat per recuperar l'explicació de l'efecte papallona o teoria del caos i com un petit canvi inicial pot desembocar en grans canvis en el temps.