diumenge, 4 d’agost de 2013

Estiuejants per la independència

Després de totes les sectorials que ha creat l’ANC, encara en trobo a faltar una d’interessantíssima en el context català. Quan formava part de Reagrupament, i vàrem obrir el local a Vic, ja ho vaig poder constatar i, cada estiu, se’m reafirma la teoria. Així, doncs, després de mossos per la independència, advocats, enginyers... fins i tot, en una ocasió, vaig escriure sobre els imbècils per la independència, ara em penso que tocaria “estiuejants per la independència”. No mancada d’ironia i bon rotllo, és clar.

Ens trobem, agradi o no agradi, en un procés històric que, bé o malament (a mi m’agrada creure que bé), acabarà algun dia. El que està de moda actualment, és la consulta i la seva data. S’ha de fer sí o sí i el més aviat possible. Hi estic força d’acord però, com he dit sempre, córrer molta pressa però cal fer-ho bé. I prendre decisions precipitadament, pot comportar arribar abans en algun lloc que ni tan sols desitges. És per això que cal anar en peus de plom. Com deia Guillem Carol fa uns dies al SingularDigital, “el que tenim és més feina que pressa”; o venir a dir això.

Hi estic totalment d’acord. En alguna entrada posterior, raonaré algunes maneres que se m’acudeixen per tombar la consulta i fer un dels ridículs més espantosos que s’hagi pogut fer com a col·lectiu a nivell mundial. Però, avui, toca parlar dels estiuejants per la independència. No he sabut trobar-hi cap altre nom o un de més adient. Em refereixo a les persones que van vacances però, com que “persones que fan/prioritzen vacances per la independència” és molt llarg i no massa comercial... m’he decantat per “estiuejants per la independència”. Seria un col·lectiu, paradoxalment, molt gran i totalment buit.

Com us deia, la immensa majoria de gent el que té és pressa però, realment, el que tenim és molta feina per endavant. Es van fer les eleccions que reclamava tanta gent a finals de novembre. Constituir govern, vacances de Nadal... uns quants mesos més per crear el Comitè de la Transició Nacional per, sigui dit de passada, grans estudiosos han arribat a la mateixa conclusió que molts vàrem arribar-hi fa temps (fer una consulta sense el consentiment de l’estat espanyol, és un error)... I ja ha arribat l’estiu. El juliol és un mes mig mort, agost vacances, setembre costa arrancar i, a més, estem distrets amb vies catalanes, manifestacions i altres actes... tres mesos més i tornarem a ser desembre, on es pararà tot 15 dies més... I així anar fent fins la possible consulta del setembre del 2014 (?) com apunten algunes veus. Dit d’altra manera, ens queden 9 o 10 mesos hàbils per convèncer als no convençuts. Anem sobrats? Tenim tota la feina feta?

Personalment, em sorprèn. Tenim tanta pressa i és tant important i necessari que, quan arriba juny-juliol, desconnectem, i marxem que s’ha de fer vacances; no tots! que encara veig parades de l'ANC promovent actes reivindicatius (que no de conscienciació)... No fa massa, una gent em va demanar de col·laborar novament amb la causa -cosa que estic totalment agraït. La darrera ocasió que ens vàrem veure fou el juny i ja ens vàrem emplaçar a tornar-nos a veure a mitjans de setembre o octubre. És així com volem aconseguir la independència? Tant important és que prevalguin les vacances per sobre de la causa? Pel que he anat veien en diversos llocs, sí. Tanta pressa hi ha? Sembla ser que no. Sovint em fa la sensació que tantes voltes que donem i, quan arribi el dia, encara no estarem preparats.

Perquè, no ens enganyem, res està guanyat i hi ha molta feina a fer. Alguns recordareu que no veig gens clara la consulta per la independència i tinc el convenciment que això s’acabarà amb unes eleccions anticipades (Mas, possiblement passarà a la història, entre altres coses, per ser el President que haurà presidit Catalunya durant dues legislatures no senceres) perquè no es podrà aguantar per enlloc. A tall anecdòtic, em pregunto si seran abans les espanyoles o les catalanes.. Amb tot, però, si la possible consulta o eleccions són durant el darrer trimestre del 2014, ens hem de posar les piles. I, posar-se les piles, no és omplint Camps Nous, llançant DNIs ni fent Vies Catalanes que, per cert, nom no massa encertat i, segurament, agraït per l’empresa de transports que du el seu nom (http://www.viacatalana.cat/), sinó convencent a masses socials que falten per convèncer. En aquest sentit, de moment, els únics que semblen que van per aquest camí, són els del CCN. Felicitats!

Així doncs, anem fent vacances. Tenint en compte que hi ha una crisi de cavall i la gent no pot anar enlloc, que la independència és urgent i imprescindible, el millor que podem fer és anar-nos-en tots de vacances i que algú faci la feina. Si quan arribi el moment no tenim la feina feta, ens lamentarem i culparem dels nostres errors als altres; possiblement, tot i que no ha passat mai, als espanyols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada