dimecres, 7 d’agost de 2013

Maneres per desmuntar la consulta (1/2)

En una entrada anterior (estiuejants per la independència), prometia d’alguna manera aquesta. No és una entrada per fer caure l’ànim (francament, no crec que tingui el poder d’animar a desanimar la parròquia), sinó una manera de dir, “ep, suposo que heu pensat en tot això” quan el govern s’entossudeix a fer la consulta sí o sí. S’hi afegeixen, com no potser d’altra manera, altres personalitats que, si m’ho demanen, més valdria que els tinguessin amb la boca tancada. Recordo una dirigent dient que si l’estat espanyol no autoritza la consulta, es farà amb les lleis catalanes. Doncs no! Com diria Vicenç Martí, “error en tu boca!”. S’ha d’anar alerta alhora de fer i dir segons què.

Així doncs, com us deia, sense ànim de desanimar, us comento diverses maneres que a mi, que no hi entenc massa i no disposo dels mitjans que disposarà l’estat espanyol quan arribi el momen, se m’ocorren per desmuntar la consulta per la independència.

En primer lloc, recordem una cosa important. Personalment, sempre he cregut que la via és la de la declaració unilateral d’independència (DUI). Mai he tingut clara la via del referèndum i quan més va, menys li tinc. Dic això perquè, òbviament, canvia molt una cosa de l’altra. Si declarem la independència unilateralment, tenim totes les de guanyar; si, per contra, fem uns consulta sense el consentiment de l’estat espanyol, tenim totes les de perdre. De fet, crec que amb la via de la consulta (es faci o no), tenim totes les de perdre perquè l’estat espanyol sap que té totes les de guanyar. No pel resultat, sinó perquè en té prou no autoritzant-lo per guanyar la batalla. Sigui dit de passada però, que esperem resposta oficial, malgrat ja han anticipat que no hi cap a la constitució espanyola,  i jo cregui que sigui fals; ja ho vaig dir en una ocasió, la independència, sí és constitucional.

Posem el cas que la resposta oficial de Madrid sigui autoritzar la consulta. Francament, tenint la paella pel mànec, no crec que se’ls acudeixi... Tot i que és possible, també és altament improbable. Així doncs, passem al cas que Madrid no autoritza la consulta. Què pot passar (que no vol dir que passi)?

Cal recordar que el cens per unes eleccions legítimes i democràtiques, és propietat de l’estat espanyol. Si no autoritzen la consulta, cediran el cens electoral? Si no el van cedir per les consultes populars no vinculants, no crec que el cedeixin per una consulta d’aquesta índole. Aleshores doncs, qui vota? Segurament, està contemplat amb la llei de consultes catalana no recorreguda al Tribunal Constitucional. Majors de 16 anys? Segons el padró? Ja es veu que no s’aguanta massa per enlloc, oi? Dic des del punt de vista legítim i democràtic. Es podria donar el cas, per més inri, que podrien votar immigrants (res en contra que ho facin) i que els catalans que viuen a l’estranger en quedarien fora. Una mica paradoxal, no? Immigrants que voten el futur d’una nació aliena a la seva mentre els que en formen part no poden... Perquè, sorpresa!, per fer arribar les hipotètiques butlletes, caldrien consolats i ambaixades arreu del món. Cosa que Catalunya no té i s’hauria de nodrir de, per exemple, les espanyoles? Segur que s’hi avenen alegrament i ho fan de manera impecable com ho van demostrar al novembre passat...

Aquesta és la primera fórmula per fer fracassar la consulta però, n'hi ha més. Les llegim en una propera entrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada