Un cop acabat el debat de política general, els mitjans de comunicació fan les seves valoracions. Per alguns, és un clar indici que Mas ens portarà a la independència; per altres, és un pas enrere… Per gustos, colors… És aquella cosa tant interessant i curiosa que té el nostre periodisme i que en tantes ocasions he denunciat i manifestat al bloc. Sembla mentida que a aquestes altures, els periodistes no hagin entès que la seva professió/feina és informar i que les conclusions les hauríem d’extreure cadascú en funció de la informació rebuda. Però, no. S’entossudeixen a facilitar-nos aquesta tasca i a opinar, en comptes d’informar.
Així, doncs, després de llegir que Mas es feia enrere, he anat a consultar les resolucions aprovades pel Parlament a veure què hi deien. Després de tantes vegades criticar Mas, no seré pas jo qui el defensi ara. Continuo pensant que, com a polític, acumula molts més fracassos que no pas encerts en les seves decisions. Mas és el president de CiU que va donar suport a una Constitució europea que, diria, que continua estan en stand by; Mas és el president de CiU que va donar suport a un estatut(et) i llavors el va anar a repactar vendre’ns a Madrid. També és el president de CiU que va entabanar a la gent amb un pacte fiscal que molts teníem clar que no s’aguantava per enlloc però alguns (sembla ser que ell mateix) han tardat prou temps a veure-ho. També és el president de CiU que ha tingut més davallades electorals i, ja veurem com acaba això de la consulta… Moltes d'aquestes coses les explicava quan parlava de lideratge polític. Vaja, des d’un punt de vista polític, qualsevol l’anomena visionari i/o líder i li fa cas. Sort en té de la seva semblança amb el senyor Satan.