Resolució sobre el dret a decidir

Un cop acabat el debat de política general, els mitjans de comunicació fan les seves valoracions. Per alguns, és un clar indici que Mas ens portarà a la independència; per altres, és un pas enrere… Per gustos, colors… És aquella cosa tant interessant i curiosa que té el nostre periodisme i que en tantes ocasions he denunciat i manifestat al bloc. Sembla mentida que a aquestes altures, els periodistes no hagin entès que la seva professió/feina és informar i que les conclusions les hauríem d’extreure cadascú en funció de la informació rebuda. Però, no. S’entossudeixen a facilitar-nos aquesta tasca i a opinar, en comptes d’informar.

Així, doncs, després de llegir que Mas es feia enrere, he anat a consultar les resolucions aprovades pel Parlament a veure què hi deien. Després de tantes vegades criticar Mas, no seré pas jo qui el defensi ara. Continuo pensant que, com a polític, acumula molts més fracassos que no pas encerts en les seves decisions. Mas és el president de CiU que va donar suport a una Constitució europea que, diria, que continua estan en stand by; Mas és el president de CiU que va donar suport a un estatut(et) i llavors el va anar a repactar vendre’ns a Madrid. També és el president de CiU que va entabanar a la gent amb un pacte fiscal que molts teníem clar que no s’aguantava per enlloc però alguns (sembla ser que ell mateix) han tardat prou temps a veure-ho. També és el president de CiU que ha tingut més davallades electorals i, ja veurem com acaba això de la consulta… Moltes d'aquestes coses les explicava quan parlava de lideratge polític. Vaja, des d’un punt de vista polític, qualsevol l’anomena visionari i/o líder i li fa cas. Sort en té de la seva semblança amb el senyor Satan.

Carta al ministro García-Margallo

Excelentísimo Señor García-Margallo,

Como ministro de asuntos exteriores del Reino de España y recuperando sus declaraciones sobre el asunto catalán y la independencia de Catalunya, me gustaría hacerle algunas reflexiones. Sepa ante todo que no soy experto en derecho ni en tratados internacionales pero entiendo que estos tratados tienen que ser entendibles para todos. Es más, ¿qué sentido tendría hacer tratados internacionales que cada cual los pudiese interpretar como quisiera? Las leyes y tratados deberían ser simples y entendibles para la mayoría. Yo, humildemente, desde mi posición, sólo trato de reflexionar sobre el tema.

Se basan ustedes con el artículo 2 de la Constitución Española. Curiosamente, la mayoría de gente lee o recuerda hasta la segunda coma, concretamente, hasta “[…] indivisible de todos los españoles“ pero lo cierto es que el artículo, según puedo leer en la Carta Magna, es un poco más largo. El artículo es como sigue: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas”. Mi pregunta es clara y concisa, ¿cuáles son las nacionalidades y regiones que la integran? Podríamos discutir qué se entiende por nacionalidad pero, me gustaría creer que ésta parte fue un giño a vascos, galegos y catalanes.

Els esportistes d'elit catalans

Avui toca escriure als esportistes d’elit catalans. No tinc res en contra dels que no són d’elit però, aquesta va concretament per a ells, pels esportistes d’elit que representen Espanya pel món i que han fet gran la selecció espanyola. Per ser franc, tot i que hi ha un munt de sectorials a l’ANC, trobo a faltar, a banda dels imbècils per la independència i dels estiuejants per la independència, els esportistes d’elit per la independència. Humilment, animo i emplaço a l’organització i als esportistes que hi reflexionin una estona.

Com bé és sabut, alguns esportistes catalans que competeixen amb i per a la selecció espanyola que han declarat el seu independentisme de manera pública han estat linxats mediàticament a xarxes socials. És curiosa aquesta poca solidaritat que hi ha entre esportistes… A mi, particularment, em sorprèn. Com bé apuntava fa uns dies el conductor del programa del Tu diràs de RAC1, ningú exigeix que els esportistes es mullin però, el que no val, és voler tenir contents a uns i altres perquè acabes no fent-hi ningú i acabes tenint la majoria en contra; que li ho demanin al President Mas amb el seu afany per voler fer contents a independentistes i a unionistes… Uns no el vàrem votar perquè no es definia clarament i d’altres no ho van fer per insinuar massa. Retornant al tema principal però, tot i no demanar-los aquest exercici, per solidaritat amb els que han declarat públicament el seu pensament i/o sentiment, fora bo que es mullessin. I pel país, és clar.

Carta al Presidente Rajoy

Excelentísimo Señor Rajoy,

Me dirijo a usted, cómo presidente del Partido Popular y del Reino de España, para hacerle llegar unas inquietudes o dudas que tengo sobre el asunto catalán y la Constitución. Yo soy catalán. Me siento catalán, he nacido y crecido en una parte de Catalunya que ama su tierra. Para entendernos, donde el nacionalismo está más presente y arraigado; catalán del interior, de pura cepa. Pero no es de esto de lo que deberíamos discutir ya que cada uno se puede o se debería poder sentir de dónde le plazca, ya que -en teoría- estamos en un país libre. No es de sentimientos de lo que hablo, sino del derecho a vivir mejor.

Los catalanes, cómo cualquier otro ciudadano, no de España, sino del mundo, independientemente de cómo nos sintamos cada uno, tenemos el derecho a vivir mejor. Hoy en día, en nuestro caso, esto es sinónimo de independencia. Hay la típica excusa de que hay catalanes que no quieren dejar de ser españoles, y es verdad. Pero es que nadie está pidiendo esto… Incluso yo, mientras Catalunya no sea estado de pleno derecho de la Unión Europea, me interesa tener la nacionalidad española porque, cómo español, no voy a dejar de ser europeo y no voy a perder ninguno de mis derechos como tal ¿O van a ser ustedes los que no van a permitir seguir siendo españoles a quien quiera?

El nou full de ruta del #PresidentMas

Dia interessant el d’ahir… No només perquè anés a buscar bolets, sinó per algunes notícies que vaig poder llegir a la tarda. Pel cas dels bolets… Res, 4 rossinyols i para de comptar. El bosc (al que vaig anar jo) sec i sense massa res per oferir-nos; micològicament parlant (de micologia, no de primats). Pel cas de les notícies… la primera a destacar és que el gener torna Afers Exteriors a TV3 (la seva). Espero que amb el retorn de Mònica Terribas retorni el periodisme als matins a la ràdio i que amb el programa de Miquel Calçada hi hagi una mica de TV3(la teva); és fàcil que torni a sintonitzar (en ambdues definicions del diccionari) amb la televisió pública de Catalunya (mentre facin el programa).

Però, anem al fet. Fets (no paraules, que deia aquell); perquè són diverses les notícies. Titulars llegits ahir: “Les prioritats de Mas: consulta el 2014 o plebiscitàries el 2016”, “Mas: consulta el 2014, o plebiscitàries el 2016”, “Junqueras insisteix en el 2014”, “L'AMI tanca files amb Artur Mas”. Com sempre, ve en Carles a posar aigua al vi…. Mireu, amb una de les coses que he hagut d’aprendre a conviure, és amb la frustració. Amb la frustració de veure-les venir i no poder-hi fer res. Durant el fil de l’entrada, hauré de recuperar algunes de les entrades antigues del bloc; us en recomano la lectura o relectura per tal que m’entengueu.