divendres, 6 de setembre de 2013

El nou full de ruta del #PresidentMas

Dia interessant el d’ahir… No només perquè anés a buscar bolets, sinó per algunes notícies que vaig poder llegir a la tarda. Pel cas dels bolets… Res, 4 rossinyols i para de comptar. El bosc (al que vaig anar jo) sec i sense massa res per oferir-nos; micològicament parlant (de micologia, no de primats). Pel cas de les notícies… la primera a destacar és que el gener torna Afers Exteriors a TV3 (la seva). Espero que amb el retorn de Mònica Terribas retorni el periodisme als matins a la ràdio i que amb el programa de Miquel Calçada hi hagi una mica de TV3(la teva); és fàcil que torni a sintonitzar (en ambdues definicions del diccionari) amb la televisió pública de Catalunya (mentre facin el programa).

Però, anem al fet. Fets (no paraules, que deia aquell); perquè són diverses les notícies. Titulars llegits ahir: “Les prioritats de Mas: consulta el 2014 o plebiscitàries el 2016”, “Mas: consulta el 2014, o plebiscitàries el 2016”, “Junqueras insisteix en el 2014”, “L'AMI tanca files amb Artur Mas”. Com sempre, ve en Carles a posar aigua al vi…. Mireu, amb una de les coses que he hagut d’aprendre a conviure, és amb la frustració. Amb la frustració de veure-les venir i no poder-hi fer res. Durant el fil de l’entrada, hauré de recuperar algunes de les entrades antigues del bloc; us en recomano la lectura o relectura per tal que m’entengueu.

Abans però, per entendre’ns i fer-ho més amè, posarem un cas matemàtic. La manera més fàcil d’arribar a 2, és sumant 1 + 1, oi? Sí. Molts no ho veuran o no ho voldran veure però, creieu-me, és la manera més fàcil. Jo sempre he sigut dels de sumar 1 + 1 per arribar al 2. Directe al gra. Però, hi ha gent, que per arribar a 2 hi arriben d’altres maneres, per exemple: 
És una manera d’arribar-hi, no ho nego. L’important és sumar 2 però, si m’ho permeteu, no cal donar tantes voltes…

Així doncs, el senyor Mas ahir ens va anunciar que com a última instància -com a última!- preveu unes eleccions plebiscitàries el 2016. Com diria el seu mestre, “aquest s’hi va fixar”. En aquest punt m’agradaria recordar la meva oposició o, millor dit, incomprensió a la via del referèndum. Celebro que el senyor Mas comenci a veure quina és l’opció. Suposo que deu veure que això de la consulta es pot desmuntar de moltes maneres; ho explicava fa uns dies i em va donar per dues entrades (segona part de Maneres per desmuntar la consulta); a aquestes entrades, cal afegir-hi el fet que qualsevol govern espanyol que autoritzi una consulta pel dret a decidir (no confondre amb dret a executar), és fàcil que tardi anys a guanyar unes noves eleccions i, francament, no crec que els interessi.

Malgrat la revelació, però, no tot són bones notícies. El senyor Mas espera resposta de Madrid a la seva carta i cas que diguin que no (a tots ens sorprendria, oi?) esperaríem a les eleccions autonòmiques del 2016 per fer les eleccions plebiscitàries on es votaria algun programa electoral que hi hagués contemplada la Declaració Unilateral d’Independència. Insisteixo, celebro que comenci a veure que és el camí però, el 2016? Què en quedarà de Catalunya?

Sort, que hi ha un tal Junqueras que diu que això està molt bé però que insisteix en que cal agilitar-ho tot al 2014. Molts ens van culpar del fracàs electoral de Mas a les passades eleccions però, si almenys hagués tingut un pla B com sembla que té ara o hagués sigut clar com el Junqueras… “Otro gallo cantaría”, que diuen… Pla B que han celebrat els de l’AMI. Segons vaig llegir (també ahir) “La comissió executiva de l'AMI ha celebrat que Mas hagi fet públic un "full de ruta" que incorpora un "pla B"”. Caram, “full de ruta” i “pla B”… Just el que demanava jo a les eleccions passades i va ser condició per la qual no vaig donar suport a CiU. I, pregunto… si ara celebren que tinguin un full de ruta i un pla B, vol dir que aleshores no el tenien? Quin tipus de lideratge és aquest? Com es podia donar suport a algú que semblava no tenir clar el camí a seguir i el va construint a mesura que avancem? Fa uns anys el full de ruta era pacte fiscal, fa un any la consulta i d’aquí a uns mesos serà la DUI? Entenc que això, com vaig explicar fa temps (possible estratègia de CiU), sigui una estratègia però, que ho expliquin perquè la gent ho sapiguem, entenem i li puguem donar suport, no? Així doncs, esperem que Junqueras el faci reflexionar un xic més i que, després d’entendre que la via és la de la declaració unilateral, li faci entendre que s’ha de fer quan abans millor tenint uns mínims garantits.

Encara que, això de l’AMI, que voleu que us digui… darreres notícies em confirmen el que vaig escriure temps enrere. És a dir, molts acords, molts suports però, zero de coratge. Francament, això de l’ANC i l’AMI em recorda el que vaig proposar document en mà fa més d’un any a una associació que avui es distreu enviant peticions a Google i apadrinant urnes després d’haver abandonat al “independència, democràcia i treball” que tant bé ens havia anat. Per a més, informació, podeu veure aquesta entrada sobre com organitzar-nos. En definitiva, la idea era tenir una branca política (AMI) i una branca associativa (ANC) per tal que l’associació pogués continuar fent la viu-viu; just el que em sembla que està fent l’ANC i l’AMI.

Enteneu la meva frustració? Fa anys que veig que 2 és el resultat de la simple suma d’1 + 1 i, tot i així, anem perdent llençols a cada bogada, ens van distraient i donant pals de cec. No només que anem perdent llençols, sinó que és fàcil que tot acabi com alguns (l’original Reagrupament i els que hi vàrem donar suport d’inici) van anunciar el 2009. És per això que jo no vaig a manifestacions ni vies. Les respecto i les comprenc però, no deixo que em distreguin; no deixo que un arbre no em deixi veure el bosc. Tornant a les matemàtiques, hi ha gent que necessita donar moltes voltes a les coses per arribar a la mateixa conclusió que d’altres que no n’hi donem tantes. De la mateixa manera que un gran policia vol capturar una cúpula i no distreure’s amb els camells de poca tirada, a mi m’interessa la política en majúscules; les coses de veritat, i agrairia que els polítics i d’altres que es mouen per aquests ambients (associacions en particular) deixessin de prendre el pèl a la gent i a explicar el què i el com. Jo pretenia fer-ho però, no en vaig ser capaç.

Em fa la sensació que molts saben com ha d’acabar però no ho expliquen; i això genera desconfiança. Jo estic convençut que acabarà bé i serem independents; no sé si al 2014, 2016 o abans del 2025. El dia que això arribi seré una de les persones més felices del món però, no traurà que algú haurà de pagar responsabilitats. El 2009, Reagrupament mostrava el camí a seguir i només 39.000 persones ens van fer cas. A raó de 3.000 euros anuals per persona, qui explicarà com les polítics hauran permès perdre 5 o 8 anys; 15.000 o 24.000 euros per persona? Qui explicarà com és possible que moltes famílies els hagin embargat béns? Qui explicarà com s’hauran pogut fer tantes retallades amb ensenyament i sanitat? Arribarà un punt que serem independents però, com recuperarem tot el perdut? Alguns s’ho haurien de fer mirar i, sobretot, no perdre més temps amb distraccions. Fora bo que tots plegats maduréssim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada