dimecres, 25 de setembre de 2013

Els esportistes d'elit catalans

Avui toca escriure als esportistes d’elit catalans. No tinc res en contra dels que no són d’elit però, aquesta va concretament per a ells, pels esportistes d’elit que representen Espanya pel món i que han fet gran la selecció espanyola. Per ser franc, tot i que hi ha un munt de sectorials a l’ANC, trobo a faltar, a banda dels imbècils per la independència i dels estiuejants per la independència, els esportistes d’elit per la independència. Humilment, animo i emplaço a l’organització i als esportistes que hi reflexionin una estona.

Com bé és sabut, alguns esportistes catalans que competeixen amb i per a la selecció espanyola que han declarat el seu independentisme de manera pública han estat linxats mediàticament a xarxes socials. És curiosa aquesta poca solidaritat que hi ha entre esportistes… A mi, particularment, em sorprèn. Com bé apuntava fa uns dies el conductor del programa del Tu diràs de RAC1, ningú exigeix que els esportistes es mullin però, el que no val, és voler tenir contents a uns i altres perquè acabes no fent-hi ningú i acabes tenint la majoria en contra; que li ho demanin al President Mas amb el seu afany per voler fer contents a independentistes i a unionistes… Uns no el vàrem votar perquè no es definia clarament i d’altres no ho van fer per insinuar massa. Retornant al tema principal però, tot i no demanar-los aquest exercici, per solidaritat amb els que han declarat públicament el seu pensament i/o sentiment, fora bo que es mullessin. I pel país, és clar.

Aquesta setmana passada, per partida doble, ho ha fet Ona Carbonell. Nedadora de natació sincronitzada que al mundials de Barcelona de natació aconseguí 7 medalles. A partir d’aquí, s’hi ha afegit la jugadora de tennis Laura Pons i crec que mereixeria una reflexió per part dels esportistes catalans. Com en el cas polític, Catalunya té la paella pel mànec i penso que una declaració dels esportistes d’elit posicionant-se a favor (cas que tinguin aquest pensament i/o sentiment proper a la independència) els honraria com a catalans i persones. És evident que aquí hi entra el debat persistent i del tot legítim que no es mullen perquè la seva carrera depèn, en part i tristament, d’això, però, també crec que per alguns jugadors (precisament si són d’elit ho són per alguna cosa), hi ha vida més enllà de clubs merament espanyols i espanyolistes....

Però, vist amb perspectiva, la unió fa la força i, què dirien les espanyes si la majoria dels esportistes d’elit catalans es plantessin i fessin un comunicat conjunt? Mostrant-se solidaritat amb ells mateixos? Pensant amb això he fet l’exercici de veure què és Espanya a nivell de seleccions i quins èxits ha tingut. Per exemple, què hauria sigut de l’Espanya de futbol sense Gerard Piqué, Carles Puyol, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Joan Capdevila, Víctor Valdés i Sergio Busquets? Què hauria sigut la selecció de bàsquet sense Marc i Pau Gasol, Juan Carlos Navarro, Ricky Rubio, Víctor Sada o Raül López? I quants mundials hauria aconseguit la selecció d’Hoquei? Cap? Si recordem les passades Olimpíades a Londres el 2012, Espanya va aconseguir 17 medalles en total; a destacar la de Joel González (or) en taekwondo, les dues de Mireia Belmonte en natació, la d’Ona Carbonell i Andrea Fuentes en natació sincronitzada, la de la selecció de waterpolo (composada bàsicament per catalanes), la de Saül Craviotto en piragüisme, la de bàsquet i la de natació sincronitzada. També em ve al cap èxits internacionals com els de Jordi Tarrés o la més recent Laia Sanz. O fornades de tennistes com Àlex Corretja, Albert Costa, Tommy Robredo, Marçal Granollers... I l’inigualable Killian Jornet o la resta de companys que han fet grans les seleccions d’esports de muntanya (Núria Picas i d’altres d’esquí de muntanya).

El que vinc a dir és que, Espanya, sense els esportistes d’elit catalans, tampoc no són res. Serien una selecció més de pilot i no destacarien per sobre de res. Si la selecció espanyola ha gaudit de grans èxits esportius, senzillament ha estat gràcies a l’aportació dels jugadors d’elit catalans. No sé fins a quin punt aquests en són conscients; no sé fins a quin punt són conscients que tenen la paella pel mànec.

És per això que m’agradaria, desitjaria, que els esportistes d’elit catalans, i més tenint en compte que els més populars ja ho han guanyat tot, que es posicionessin (cas que hi estiguin a favor) a favor de la independència per honradesa i per solidaritat amb els seus companys que ho han fet i han rebut una allau de crítiques per part dels més intolerants espanyols. Com tot, si una sola persona fa un acte, se’l pot discriminar fàcilment però, què passaria si la base de les seleccions més importants es plantessin? No dic deixar d’anar-hi… En tot cas que fos Espanya la que els invités a no anar-hi...

Ho deixo a l’aire. Sóc conscient que no se’ls pot exigir però sí, demanar. Amb tot, un sincer i gran agraïment els que ja ho han fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada