dilluns, 30 de setembre de 2013

Resolució sobre el dret a decidir

Un cop acabat el debat de política general, els mitjans de comunicació fan les seves valoracions. Per alguns, és un clar indici que Mas ens portarà a la independència; per altres, és un pas enrere… Per gustos, colors… És aquella cosa tant interessant i curiosa que té el nostre periodisme i que en tantes ocasions he denunciat i manifestat al bloc. Sembla mentida que a aquestes altures, els periodistes no hagin entès que la seva professió/feina és informar i que les conclusions les hauríem d’extreure cadascú en funció de la informació rebuda. Però, no. S’entossudeixen a facilitar-nos aquesta tasca i a opinar, en comptes d’informar.

Així, doncs, després de llegir que Mas es feia enrere, he anat a consultar les resolucions aprovades pel Parlament a veure què hi deien. Després de tantes vegades criticar Mas, no seré pas jo qui el defensi ara. Continuo pensant que, com a polític, acumula molts més fracassos que no pas encerts en les seves decisions. Mas és el president de CiU que va donar suport a una Constitució europea que, diria, que continua estan en stand by; Mas és el president de CiU que va donar suport a un estatut(et) i llavors el va anar a repactar vendre’ns a Madrid. També és el president de CiU que va entabanar a la gent amb un pacte fiscal que molts teníem clar que no s’aguantava per enlloc però alguns (sembla ser que ell mateix) han tardat prou temps a veure-ho. També és el president de CiU que ha tingut més davallades electorals i, ja veurem com acaba això de la consulta… Moltes d'aquestes coses les explicava quan parlava de lideratge polític. Vaja, des d’un punt de vista polític, qualsevol l’anomena visionari i/o líder i li fa cas. Sort en té de la seva semblança amb el senyor Satan.

En fi, la resolució… Frases que m’han cridat l’atenció i, com que no sóc periodista, a més d’anomenar-les, en donaré la meva opinió. Abans de tot, un incís. Suspès/os els qui han redactat aquest document. Us diria, “a la pàgina x hi trobem…” però, és un document que ni tant sols està numerat. No només no està numerat, sinó que ni tant sols pots saber que és de la Generalitat perquè fa la sensació que algú l’ha escrit amb el Word (o potser amb l’OpenOffice?) i l’ha penjat tal qual a la web del Parlament. Si mirem altres documents de la Generalitat penjats a la web del Parlament, gaudeixen de força més seriositat i areté; La majoria són documents amb portada, capçalera i numerats; tampoc costa tant. És una pena que l’excel·lència (cosa que va insinuar una vella associació i/o partit polític) manqui en aquestes ocasions. No fa de país, Parlament ni polítics seriosos. Un altre tema preocupant ara que està de moda la nostra llengua, són les faltes d’ortografia/gramàtica. Jo no sóc de lletres però intentaré remarcar les que em fan mal a la vista.

Pàgina 28 (perquè tot i no està numerat, l'Acrobat Reader ens ho indica): “La urgència perquè s’estableixi un diàleg amb institucions de l’Estat per tal d’acordar les condicions legals per a l’exercici d’aquest Dret a Decidir”. L’Estat… s’entén que quan es parla d’estat, sempre es parla de l’espanyol, és clar… l’estat. Però, això és anecdòtic. Què vol dir “les condicions legals”? No havíem quedat que farien la consulta sí o sí? Quina legalitat? La d'aquí? la d'allà? Jo no ho sé, sincerament… no queda clar però fora bo que li deixessin.

Pàgina 29: "Jordi Turull i Negre, portaveu del GP de CiU, Mar-ta Rovira i Vergés, portaveu del GP d’ERC, Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC i Dolors Camats i Luis, portaveu GP ICV-EUiA". Crida l’atenció el nom de Mar-ta, no? Anecdòtic però, una més…

Sobre la reforma de l’administració: “7.1 Prendre totes les mesures necessàries per a potenciar l’administració electrònica fomentant la utilització d’altres formules (de la segona persona del present indicatiu i no pas d‘’expressió en què hom sintetitza d'una manera precisa alguna cosa, especialment una llei o un fet científics mitjançant signes’) d’identificador electrònica per a empreses i ciutadans i millorant la interconnexió entre les diferents administracions.”

Sobre el Dret a decidir del poble de Catalunya: “El Parlament vol deixar constància que la carta de resposta del president Rajoy és insatisfactòria ja que no dona (de ‘Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat’ i no pas de la tercera persona del singular del present indicatiu) resposta al que se li havia plantejat ni tampoc a allò que la societat catalana espera i desitja. Tot i això, com que el President del Govern de l’Estat manifesta predisposició al diàleg sense caducitat, el Parlament insta al President de la Generalitat a aprofundir de manera immediata en aquest diàleg, d’acord amb els Grups Parlamentaris que recolzen (que si volen dir 'descansar, una cosa, sobre un suport' seria correcte però en català correcte seria donar suport, ajudar, fer costat) el Dret a Decidir, que s’ha de fonamentar en la consulta, tenint clar que no es pot eternitzar i per tant ha de tenir resultats abans de que (castellanisme pur i dur; en català direm ‘que’, sense el ‘de’) acabi l’actual període de sessions”. Déu ni do per un paràgraf!

Francament, el motiu de l’entrada és aquest paràgraf; no he llegit la resta de pàgines però, dedueixo que estaran si fa no fa. Com un document oficial de la Generalitat es pot presentar d’aquesta manera (quant a estil) i amb aquests errors? Sort -sort!- de la immersió lingüística i que ha anat tant bé! Però, bé, ja que hi som acabem de llegir què diuen; no només ortogràficament i gramaticalment parlant.

“1.2. El Parlament de Catalunya ratifica el paper principal del Parlament de Catalunya en el procés cap a un referèndum o consulta i per la constitució d’una majoria política amplia que l’impulsi”. Cap a un referèndum o consulta? Consultem al diccionari a veure quines són les diferencies. Referèndum: “Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d'estat”. Consulta: “Petició d'assentiment feta per un grup polític als seus components o per un govern a la comunitat nacional”. Al que hi afegiria que un referèndum sol ser vinculant i una consulta no. Aleshores, què farem sí o sí? El dubte persisteix en els següents punts: “[...] iniciar un procés des de Catalunya de sol·licitud al Congres [espanyol] per realitzar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, així com la data i pregunta del referèndum o consulta, [...]”; “1.5. Iniciativa conjunta a les Corts Espanyoles (ara sí) per sol·licitar un referèndum”; “[...] la sol·licitud al Govern de l’Estat [espanyol] de la corresponent voluntat política per a la celebració d’un referèndum durant el 2014, [...]”; “1.6. Creació i dotació dels instruments necessaris per tal d’assegurar la correcta celebració de la consulta”.

Jo entenc que la gent pugui pensar que sóc un “tiquis-miquis” però, són els mateixos polítics que ens han ensenyat a ser-ho. Per allò de “jo no he dit això, sinó que volia dir l’altre”... I, tècnicament és cert. Els polítics juguen amb l’ambigüitat de les paraules i per això ens marquen gols; però, quan ho fem la resta, som uns “tiquis-miquis”... Doncs no. 

Resumint: no sabem què farem i no sabem si ho farem sí o sí. Si es fa una consulta no vinculant, estan complint; si fan un referèndum vinculant també. Si fan una pregunta amb dues respostes (sí o no a la independència) estan complint. Si fan una pregunta amb tres respostes (sí, no, hipotètic pacte amb el Govern espanyol) també estan complint perquè tu decidiràs; dret a decidir. Així tenen ben cobertes les espatlles facin el que facin. Una mica de claredat a aquesta altures ens aniria bé; si més no per saber que el nostre futur està en bones mans i saben el que fan i han de fer. També, i no pas a nivell polític, caldria que es fessin mirar la fulla d’estils dels documents i el tema gramàtic i ortogràfic. Jo, a més d’un país lliure, vull i necessito que excel·leixi en les seves coses; des de la més petita, fins a la més gran. I, aquest document, no és digne de ser fet per un Parlament/Govern/Institució pública catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada