divendres, 29 de novembre de 2013

La independència. Escocesa

Amb qualsevol persona que parleu i intenteu comprar el procés d’emancipació nacional d’Escòcia amb el que està passant a Catalunya us dirà -i amb raó- que no tenen res a veure. I és cert. Fins un cert punt. No és que ara vulgui fer de polític i/o politòleg però, amb segons què, no crec que es pugui dir tant a la lleugera que les dues coses s’assemblen com un ou a una castanya. Al final de l’entrada, molts em diran pessimista o que només veig les coses dolentes. No és cert. No és que només vegi les coses dolentes, sinó que com que percebo que no les veu ningú, intento posar-les a la llum o justificar el que dic i penso.

Així , doncs, sí, sabem que Anglaterra no és Espanya. Una és profundament, ja no diré més democràtica, sinó senzillament democràtica des d’un punt de vista moral i motivador, mentre que l’altra no n’és. Evidentment, la que no ho és, és Espanya… No voldria que quedés algun dubte. I, no puc dir més democràtica perquè 0 multiplicat per qualsevol cosa, sempre dóna 0… Per tant, Anglaterra no és més democràtica, no és 1000 vegades més democràtica que Espanya… perquè per moltes vegades que ho sigui, si multipliquem per la nul·la democràcia espanyola, sempre tindrem 0. Accepto, els matisos de democràcia… Sé que podem anar a votar però, al meu entendre, això no és democràcia en tota la seva plenitud.

Salvada aquesta gran diferència, permeteu-me centrar-me en altres coses. En primer lloc, el lideratge. Ja no només la comparació d’Artur Mas amb el d’Alex Salmond, sinó també de CiU i l’SNP. Vull dir, a Escòcia lidera tot el procés un sol partit que des de sempre ha apostat per la independència. No em sona haver llegit quelcom sobre estatuts o pactes fiscals promoguts per l’SNP. Podríem dir que la ideologia de l’SNP sempre ha estat una i no l’ha anat variant amb el temps. De manera pública, i recalco pública, tant l’SNP com Alex Salmond sempre han apostat per un camí: la independència. No es pot dir el mateix d’Artur Mas i CiU que, resumint, com va dir Grouxo Marx, tenen uns ideals però si no agraden en tenen uns altres… bàsicament, els seus ideals públics són els que es ven més en un precís moment.

Particularment, ho veig com a dues coses diferents. És a dir, si bé crec que un partit que té uns ideals que es mouen entre estatuts, pactes fiscals, consultes i com a última opció la independència no és de fiar, penso que un procés com aquest és molt millor que hi hagi representades diverses ideologies i/o partits polítics. És a dir, en el cas de Catalunya, prefereixo que la independència estigui representada des de l’extrema esquerra fins a la dreta perquè això significa que és una cosa popular i del tot transversal. Com tot, però, té les seves contrapartides.

Com apuntava al meu llibre Construint la meva Catalunya ideal i seguint la filosofia platònica, per segons quines coses és millor sol que mal acompanyat. Ho estem veient aquest dies que a vegades, el poder és millor concertar-lo en pocs (o un de sol) que no pas dispersar-lo en molts. Sé que sona feixista i dictatorial però no és pas la intenció. Us podeu llegir gratuïtament el llibre per acabar-ho d’entendre. Però, per entendre’ns, Escòcia farà el que Alex Salmond digui perquè té tot el poder. Per contra, aquí es pretén que es posin d’acord CiU, ERC i d’altres formacions. Amb el cor a la mà, quants no voldríem que això ho portés un de sol? Ja sigui CiU o ERC? I no per això tenim tendències dictatorials, oi?

Tenir el control de la situació i no dependre de tercers, ha permès a Alex Salmond cinc coses molt importants. Claus i imprescindibles. En primer lloc, no cal que em recordeu que Anglaterra els hi ho ha permès, celebrar un referèndum per la INDEPENDÈNCIA; no pel dret a decidir, no… sinó per la independència. Com explicava a l’entrada del maleït dret a decidir, canvia molt la cosa quan apostes per un referèndum per la independència que quan ho fas pel dret a decidir. En el cas d’Escòcia, la cosa està clara i no hi a possibilitat de terceres vies. Es pregunta per la independència. Això, li ha permès, formular una pregunta (segon lloc). Que és: “Escòcia hauria de ser un país independent?”

No només aquest parell de coses sense importància, sinó que els escocesos ja saben quan votaran, que serà el 18 de setembre de 2014 i, cas que obtinguin la victòria, ja saben quan declararan la independència; el 24 de març de 2016. Mentre no arriba el dia de la consulta, digues-los previsors, aquesta setmana han editat el llibre blanc de la independència amb més de 600 pàgines per tal de resoldre dubtes i respondre qüestions als que encara no ho tinguin clar i estiguin indecisos. Molt bona feina per part del govern escocès, no?

I aquí? Aquí, ens urgeix molt més que cap altra nacionalitat. Diuen que Artur Mas desvetllarà el superquè d’aquí a tres setmanes però, no sabem sobre què decidirem, no sabem què preguntarem, ni quan. Ja no em poso en quin dia declararíem la independència si guanyés el sí en una consulta… I, sobre el llibre blanc, si no fos per la tasca que estan fent associacions que no són del govern com, per posar alguns exemples i no tots són del meu especial grat, Col·lectiu Emma, CCN, ANC, Òmnium, … qui faria aquesta tasca? Aquí, el govern, sembla que en comptes de seguir aquest camí, es dedica a lamentar-se, queixar-se i portar coses dels espanyols als tribunals. Un apunt; no he llegit la LOMCE i no sé si m’agrada però, en comptes de dir que la recorreran i aplicaran la llei catalana, no seria millor dir que facin el que vulguin perquè el dia que s’hagi d’aplicar ja serem independents?

Enteneu per on van els trets? Em poden titllar de pessimista però, agradi o no, això està sobre de la taula. Enteneu perquè, malgrat ho desitgi com el que més, no ho vegi gens clar? El més calent, sembla que està a l’aigüera. I, cal tenir present una cosa: els catalans, sí fem vacances i, tant com segurament ara s’aturarà tot fins a mitjans de gener perquè ja és Nadal, també perdrem tot l’estiu; estiuejants per la independència. I així volem aconseguir la independència?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada